28 «Daprendei la parábola de la figueira: Quando ls galhos deilha yá stubíren tienros i nacíren las fuolhas, sabeis que l berano stá acerca.
Bendo ũa figueira acerca l camino, fui-se alhá mas nun achou mais nada a nun ser fuolhas i dixo-le a eilha: «Que nunca mais de ti torne a nacer fruito.» I mal apenas acabou de falar, la figueira secou-se.
Anton, mandará ls anjos i ajuntará ls scolhidos por el, de ls quatro aires, de la punta de la tierra a la punta de l cielo.»
Assi tamien bós, quando birdes que se dan estas cousas, sabei que stá acerca, yá a la puorta.