Anton, ũa mulhier cananeia, benida daquel termo, ampeçou a boziar dezindo: «Tenei piadade de mi, Senhor, Filho de Dabide: la mie filha stá mui mal, atermentada por un demonho.»
Quando stában a chegar acerca la puorta de la cidade, lhebában un a anterrar que era l filho morgado de sue mai, que era biúda, i muita giente de la cidade iba cun eilha.
Este quando oubiu dezir que Jasus benira de la Judeia pa la Galileia, fui-se a saber del i pediu-le que abaixasse i sanasse l filho, puis staba a las puortas de la muorte.