32 Pedro i ls que stában cun el tenien ũa sonheira mui grande. Quando spertórun bírun la glória del i daqueilhes dous homes que stában cun el.
Bolbiu outra beç i achou-los a drumir, até tenien ls uolhos pesados de l suonho i nun sabien quei le habien de dezir.
I la Palabra ancarnou i bieno a morar cun nós i nós bimos la sue glória, la glória de Filho morgado de l Pai, cheno de grácia i de berdade.
Pai! Quiero que aqueilhes que me deste stéian cumigo adonde you stubir, para que béian la glória que me deste, porque me ameste zde muito antes de l mundo ser criado.