39 Ls que íban na delantreira renhien cun el, para que se calhara, mas el inda boziaba cun mais fuorça: «Filho de Dabide, ten mezericórdia de mi!»
«Pedi i daran-bos; buscai i achareis; batei i abriran-bos la puorta.
El dixo-le: «Porque stais chenos de miedo, homes de pouca fé?» Apuis, alhebantou-se, dou-le orde als aires i al mar i lhougo scampou.
Jasus saliu deilhi i fúrun-se dous ciegos atrás del boziando i dezindo: «Ten pena de nós, Filho de Dabide.»
Cuitadicos de bós, á doutores de la lei, que saquestes la chabe de la ciéncia: nien bós antrestes nien deixestes ls outros antrar.»
Apuis cuntou-le ũa parábola subre l’oubrigaçon de rezar siempre, sien nunca parar,
Tráien-le tamien ls garoticos, para que el le topasse. Bendo-los, ls deciplos renhírun cun eilhes.
Ende, boziou, dezindo: «Jasus, filho de Dabide, ten mezericórdia de mi!»
Jasus parou i mandou que lo traíran an pie del. Quando chegou an pie del, preguntou-le:
Alguns fariseus dezírun-le, de l meio daqueilha giente toda: «Mestre, reinhe culs tous deciplos!»
Anquanto el inda staba a falar, bieno ũa pessona de la casa de l príncepe de la sinagoga a dezir: «La tue filha yá se morriu, nun anquemodes mais l Mestre.»