Anton, dixo: Yá sei, bou a sbarrulhar las mies tulhas i a fazer outras inda mais grandes, para arrecolher alhá todas las mies colheitas i ls mius bienes;
Dixo-le, anton, als sous deciplos: «Por essa rezon bos digo: Nun stéiades acupados cula buossa bida, subre l que heis de quemer; nien cul cuorpo, subre l que heis de bestir.
Bendei l que teneis i dai-lo an smolas. Fazei para bós fardelas que nun quéden bielhas, un tesouro ne l cielo que nunca s’acabe, adonde l lhadron nun le chega i la traça nun l ruobe.
L quinteiro dixo alhá cun el: “L que bou a fazer agora que l miu amo me bai a tirar de quinteiro? Ir a scabar nun puodo i de ir a pedir tengo bergonha.
Al oubir estas palabras, Jasus dixo-le: «Inda te falta ũa cousa: Bende todo l que tenes, dá-se-lo als probes i tenerás un tesouro ne l cielo. Apuis, ben i sigue-me.»