20 Cuando cata ’quí q’ una muyer, que ya magar doce años que padecia un fluxu de sangre, vieno per detrás, y tocói ’l ruéu de so vestíu.
Y pedín-i per favor el tocar náa mas q’ el ruéu de so vestíu. Y cuantos lu tocaben, tantos quedaben sanos.
Facen tóes les coses pa que los vean los homes: y per iso lleven les palábres de la llei no’ sos llistones, y agranden les guirindoles del vestíu.
Irguiéndose Xesús, endilgóse con elli y sos descípulos al empar,