51 Y unviarálu noramala, y empovinarálu al par de los falseros o siervos malos: allí será ’l llantu y ’l ruquíu de dientes.
Entós dixo ’l rei á lo’ sos ministriles de xosticia: Amarráu de piés y manes, empovináilu nes tiniebles d’ afora: ú non habrá mas que llantu, y ruquíu de dientes.
Verná ’l amu d’ isti siervu nel dia que ’l non cúida, y á la gora menos pensáa:
Agora bien, á isi criáu que non val pa náa empovináilu nes tiniebles d’ afora: allí será ’l llantu y ’l ruquíu de dientes.
En tanto que los fios del reinu (loʼ xudíos) serán echáos fora á les tiniebles: allí sera ’l llanfu, y ’l rucar los dientes.