El semáu metanes les espines, ye ’l q’ oye la palabra de Dios, mas le’ xigomences d’ isti siglu y ’l arrullu de les riqueces, aforfúguenla, y queda en sin frutu.
Tomó á unviar utros criáos, mandándoyos dicer á los convidáos: Tengo ya aviáa la comía, fexe matar les fenoyes y utros animales cebáos, y tóo ’stá aperiáo: veníi á les bodes.