19 E l'aduguèron. Tant-lèu aguè vist Jèsu, l'esperit lou sagagnè, e, debana pèr lou sòu, se ié viéutoulavo en escumant.
E Jèsu remouchinè lou demòni que sourtiguè de l'enfant, e fuguè l'enfant gari sus l'ouro.
Enfin apareiguè i Vounge, d'enterin qu'èron à taulo; e ié reprouchè soun incredulita emai sa dureta de cor, dóumaci avien pas creigu aquéli que l'avien vist ressuscita.
Jèsu ié respoundeguè: O raço mescresènto! quant de tèms sarai emé vautre? quant de tèms vous supourtarai? Adusès-me-lou.
Jèsu demandè au paire dóu pichot: Quant i'a de tèms qu'acò-d'aqui i'arribo? Aquest ié venguè: Dempièi soun enfanço.
O estùrti, ié venguè Jèsu, que tastejon dins soun cor pèr crèire à tout ço qu'an di li Proufèto!
Alor Jèsu, prenènt la paraulo, diguè: O raço mescresènto e cativo, quant de tèms sarai emé vautre e vous supourtarai? Aduse eici toun drole.
Aro moun amo es trevirado. E que dirai? Paire, deliéuro-me d'aquelo ouro? Mai es pèr aquelo ouro d'aqui que siéu vengu.
Pièi à Toumas: Intro, diguè, toun det aqui e regardo mi man; aduse ta man e bouto-la dins moun coustat, e fugues plus incredule, mai cresènt.