De modo que todos quedában admirados al ber ls tatos a falar, ls mancos sanos, ls tolhidos a andar i ls ciegos a ber. I dában grácias al Dius d’Eisrael.
ban-te a sbarrulhar a ti i als tous filhos, que stan andrento de ti, i nun ban a deixar piedra anriba de piedra, porque nun coinciste l tiempo an que fuste bejitada.»
El preguntou-le: «L quei?» Eilhes respundírun-le: «Subre Jasus, l nazareno, que fui un porfeta mui fuorte an feitos i an palabras delantre de Dius i de todo l pobo,
Quando biu estas cousas l fariseu que lo habie cumbidado, dezie alhá cun el: «Se este fura un porfeta, saberie bien quien i l que ye la mulhier que le topou, pus ye ũa pecadora.»
Anton, to la giente de la tierra de ls gadarenos le pediu que se fura ambora deilhi, porque stában chenos de miedo. Ende, el chubiu-se ne l barco i fui-se ambora.