Antoce, pa que nun ls scandalízemos, bai-te al mar i bota l anzuol: l purmeiro peixe que caçares, agarra-lo, abre-le la boca i acharás alhá ũa moneda de prata. Saca-la i dá-se-la a eilhes por mi i por ti.»
El, anton, dixo-le: «Botai la rede pa l lhado dreito de l barco i si ides a caçar.» Eilhes si botórun la rede, mas yá nun fúrun capazes de la sacar, tantos éran ls peixes.