41 D’andrento de muita giente salien demonhos que boziában, dezindo: «Tu sós l Filho de Dius.» Mas el renhie-le i nun los deixaba falar, puis sabien que el era l Cristo.
A la nuitica apersentórun-se-le muitas pessonas que tenien l demonho andrento deilhas; i cula sue palabra botaba ls spritos para fuora i sanou todos ls que tenien algun mal,
Dixo-le, apuis, Jasus: «Mira, nun se lo digas a naide, mas bai-te i amostra-te als saçardotes i fai l’oufierta que Moisés mandou, para que sirba de teçtemunho para eilhes.»