21 El querie quemer las forfalhas que se cáien de la mesa de l rico; até ls perros le benien a lhamber las feridas.
Mas eilha dixo-le: «Mas, Senhor, tamien ls perricos cómen las forfalhas que se cáien de la mesa de ls sous duonhos.»
Mas eilha respundiu-le, dezindo: «Senhor, tamien ls perricos cómen, ambaixo la mesa, las forfalhicas de ls filhos.»
Habie tamien un pedinte, que le chamában Lházaro, que staba stendido a la puorta de l rico, cheno de feridas.
Un die, l pedinte morriu-se i fui lhebado puls anjos pa l cuolho d’Abraan; morriu-se tamien l rico i anterrórun-lo.
Quando yá stában fartos, dixo-le als sous deciplos: «Ajuntai ls carolos que sobrórun, para que nada se açague.»