Mas Marta andaba çtraída a fazer muita cousa i, achegando-se, dixo-le: «Senhor, nun se t’amporta que mie armana me deixe solica a fazer todo? Diç-le que me benga a ajudar.»
Dixo-le, anton, als sous deciplos: «Por essa rezon bos digo: Nun stéiades acupados cula buossa bida, subre l que heis de quemer; nien cul cuorpo, subre l que heis de bestir.
Fazei por bós, para que ls buossos coraçones nun quéden carregados de comezainas, borracheiras i de ls cuidados desta bida i que aquel die benga i bos agarre çprebenidos,
La que caiu al meio de gatunhas son aqueilhes que oubírun, mas cul tiempo son abafados puls cuidados, las riquezas i cousas buonas de la bida i nun dan fruito cumo debe de ser.