68 «Bendito seia l Senhor, Dius d’Eisrael, porque bejitou i lhibartou l sou pobo,
el salbou-mos de ls nuossos einemigos i de la mano de ls que mos querien mal,
ban-te a sbarrulhar a ti i als tous filhos, que stan andrento de ti, i nun ban a deixar piedra anriba de piedra, porque nun coinciste l tiempo an que fuste bejitada.»
Eilha chegou nesse antretiempo i puso-se a lhoubar a Dius i a falar de l nino a todos ls que asperában la lhibartaçon de Jarusalen.
Nós asperábamos que el fura l Lhibartador d’Eisrael. Agora, hoije ye l treceiro die çque se dórun estas cousas.
Anton, todos quedórun cun muito miedo i lhoubában a Dius, dezindo: «Apareciu un grande porfeta antre nós» i tamien: «Dius bejitou l sou pobo.»