1 Quando iba a passar, Jasus biu un home que era ciego de nacéncia.
Anton, dous ciegos que stában sentados a la borda de l camino oubírun que Jasus staba a passar i boziórun dezindo: «Senhor, ten pena de nós, filho de Dabide.»
Jasus saliu deilhi i fúrun-se dous ciegos atrás del boziando i dezindo: «Ten pena de nós, Filho de Dabide.»
El preguntou-le al pai del: «Hai quanto tiempo que ten estas cousas?» El dixo-le: «Zde mui pequeinho;
Ũa mulhier, que yá doze anhos que tenie ũa perda de sangre i gastara culs doutores todo quanto tenie, mas nanhun fura capaç de la curar,
Habie alhá un home que yá trinta i uito anhos que tenie l sou mal.
Anton, agarrórun an piedras pa lo apedreáren, mas Jasus scundiu-se i saliu de l templo.
Ls deciplos del preguntórun-le: «Rabi, quien pecou, el ou ls pais del, para que nacira ciego?»