1 Staba malo un tal Lházaro de Betánia, aldé de Marie i de l’armana Marta.
I bolbiu-le las cuostas, saliu para fuora de la cidade i fui-se para Betánia i ende quedou a drumir.
Quando yá stában acerca de Jarusalen, an pie de Betfagé i de Betánia ne l Cabeço de las Oulibeiras, manda dous de ls sous deciplos
Dixo estas palabras i apuis acrecentou: «L nuosso amigo Lházaro stá a drumir, mas bou-lo a spertar de l suonho.»
Betánia quedaba acerquita de Jarusalen, ende arrimado a ũa lhégua.
Muitos judius benírun a casa de Marta i de Marie pa le dáren ls sentimientos pula muorte de l armano.
Anton, las armanas mandórun-le esta rezon: «Senhor, mira, aquel de quien gustas muito stá malo.»
Toda aqueilha giente staba cun el quando chamou a Lházaro de la sepultura i daba teçtemunho de que l rucecitara de ls muortos.
Muita giente de ls judius soubo que el staba eilhi i fúrun-se alhá para ber a Jasus, mas tamien a Lházaro, a quien rucecitara de ls muortos.