Mateus 21 - Eibangeilhos en MirandêsÇcuçones an Jarusalen. Jasus entra an Jarusalen ( Marcos 11,1–11 ; Lucas 19,28–40 ; Juan 12,12–19 ) 1 Quando yá íban acerca de Jarusalen, al passar por Betfagé, ne l Monte de las Oulibeiras, Jasus mandou dous deciplos 2 dezindo-le: «Ide a la tierra que stá delantre de bós i lhougo a l’antrada achareis ũa burra presa i un burrico cun eilha; çprendei-los i traiei-me-los. 3 I se ũa pessona bos preguntar algo, dezi-le que l duonho ten percison deilhes i lhougo ls mandará.» 4 Todo se dou para que se cumpra l que fui anunciado pul porfeta, que diç: 5 Dezi-le a la filha de Sion: Mira, l tou rei ben até ti, manso i a cabalho nũa burra i un burrico, filho dũa béstia de carga. 6 Anton, ls deciplos fúrun-se alhá i fazírun l que Jasus le habie mandado, 7 traírun la burra i l burrico i ponírun-le pul lhombo las sues capas i el scarranchou-se neilha. 8 Muita soma de giente stendiu la sue capa ne l camino i outros cortában galhos de las arbles i spalhában-los pul camino. 9 Anton todo aquel juntouro de giente, tanto ls que íban delantre cumo ls que benien por trás, boziában dezindo: «Houssana al filho de Dabide! Bendito l que ben an nome de l Senhor! Houssana nas alturas!» 10 Quando antrou an Jarusalen, to la cidade quedou albrotada, dezindo: «Quien ye este?» 11 Mas la giente dezie: «Este ye Jasus, porfeta de Nazaré de la Galileia.» Bota ls bendedores para fuora de l templo ( Marcos 11,15–19 ; Lucas 19,45–48 ; Juan 2,13–22 ) 12 Jasus antrou ne l templo i botou pa la rue todos ls que alhá cumprában i bendien, scachou las mesas de ls cambistas i ls talhos de ls bendedores de palombas, 13 i dixo-le: «Stá screbido: La mie casa chamará-se casa de ouracion, mas bós fazistes deilha ũa curriça de lhadrones.» 14 Apuis benírun a tener cun el, al templo, ciegos i tolhidos i el sanou-los. 15 Quando ls xefes de ls saçardotes i ls scribas bírun las marabilhas que fazira i ls garoticos a gritar ne l templo i a dezir: «Houssana al filho de Dabide», quedórun mui anrabiados 16 i dezírun-le: «Oubes l que estes stan a dezir?» Mas Jasus dixo-le: «Claro! Nunca listes: «De la boca de ls pequeinhos i de ls ninos de teta saquestes l lhoubor purfeito?» 17 I bolbiu-le las cuostas, saliu para fuora de la cidade i fui-se para Betánia i ende quedou a drumir. La figueira sien figos ( Marcos 11,12–14 . 20–24 ) 18 Lhougo a la purmanhana, al bolber pa la cidade, dou-le la fame. 19 Bendo ũa figueira acerca l camino, fui-se alhá mas nun achou mais nada a nun ser fuolhas i dixo-le a eilha: «Que nunca mais de ti torne a nacer fruito.» I mal apenas acabou de falar, la figueira secou-se. 20 Al béren l feito, ls deciplos quedórun admirados i dezien: «Cumo fui que la figueira se secou tan debrebe?» 21 Jasus respundiu-le, dezindo: «Quedai bien ciertos de l que bos digo: Se tubirdes fé i nun dubidardes, nun fazereis solo l que le passou a la figueira, mas tamien se le dezirdes a este monte, “Sal dende i bota-te al mar”, assi se passará. 22 I alcançareis todo l que pedirdes cun fé na ouracion.» L poder de Jasus i l batismo de Juan ( Marcos 11,27–33 ; Lucas 20,1–8 ) 23 Apuis, antrou ne l templo i puso-se a ansinar. Benírun a tener cun el ls xefes de ls saçardotes i ls mais antigos de l pobo i dezírun-le: «Cun que outeridade fais estas cousas? I quien te dou este poder?» 24 Mas Jasus respundiu-le, dezindo: «Tamien you bos bou a poner ũa question i, se me respundirdes, tamien bos dezirei qual l’outeridade cun que fago estas cousas: 25 L batismo de Juan d’adonde era? De l cielo ou de ls homes?» Eilhes falában antre eilhes dezindo: «Se le dezirmos, “de l cielo”, el dezirá-mos, “anton porque nun acraditestes nel?” 26 mas se le dezirmos, “de ls homes”, tenemos miedo de l pobo, pus todos ténen a Juan na cuonta de porfeta.» 27 Anton, respundírun-le a Jasus: «Nun sabemos.» I el dixo-le tamien: «Anton, tamien you nun bos digo cun que outeridade fago estas cousas.» Parábola de ls dous filhos 28 «Dezi-me, agora, l que bos parece: Habie un home que tenie dous filhos. Achegou-se al purmeiro i dixo-le: “Filho, bai hoije a trabalhar pa la mie binha.” 29 El respundiu-le, dezindo: “Nun quiero.” Mas, apuis, lhebado pul arrependimiento, alhá fui. 30 Apuis, achegando-se an pie de l segundo, dixo-le la mesma cousa. I el respundiu-le, dezindo: “Bou, si senhor.” Mas nun fui. 31 Qual de ls dous le fizo la buntade al pai?» Eilhes respónden: «L purmeiro.» Dixo-le Jasus: «Quedai bien ciertos de l que bos digo: Ls recebidores de la décima i las putas éntran delantre de bós ne l Reino de Dius. 32 Porque Juan bieno a tener cun bós, pul camino de la justícia, i nun acraditestes nel; mas ls recebidores de la décima i las putas acraditórun nel. I bós, que bistes, nien assi fazistes apuis peniténcia, para que acraditárades nel.» Parábola de ls lhabradores malos ( Marcos 12,1–12 ; Lucas 20,9–19 ) 33 Oubi outra parábola. «Habie un pai de família que puso ũa binha, amuralhou-la, scabou neilha un lhagar i alhebantou ũa torre. Apuis arrendou-se-la a uns lhabradores i fui-se para loinge. 34 Quando yá era quaijeque tiempo de bendímia, mandou ls sous criados a tener culs lhabradores para recebir ls fruitos. 35 Mas ls lhabradores agarrórun ls criados del i a un anchírun-lo de porradas, a outro matórun-lo i a outro acantiórun-lo. 36 Anton, mandou outra beç a outros criados i an mais grande númaro que ls purmeiros, mas eilhes fazírun-le la mesma cousa. 37 Na fin mandou-le l filho del, dezindo: “Han de tener respeito pul miu filho.” 38 Mas ls lhabradores, al ber l filho, dezírun uns pa ls outros: “Este ye l ardeiro. Ala, bamos a matá-lo i quedaremos cula ardança del.” 39 I mal apenas l agarrórun, botórun-lo para fuora de la binha i matórun-lo. 40 Anton, quando benir l duonho de la binha l quei le bai a fazer a aqueilhes lhabradores?» 41 Eilhes dízen-le: «Dará-le ũa muorte mala als malos i arrendará la binha a outros lhabradores que le antréguen ls fruitos ne l tiempo debido.» 42 Jasus dixo-le: «Nunca listes nas Scrituras: La piedra que ls pedreiros nun quejírun, essa bai a quedar de squineira? L Senhor fizo estas cousas i ye ũa marabilha pa ls nuossos uolhos? 43 Assi, tamien bos digo que bos será tirado l reino de Dius i será-le dado a giente que le faga dar ls sous fruitos. 44 I quien cair anriba desta lhastra quedará spaporrado; i anriba de quien eilha cair, smagará-lo.» 45 Quando alguns de ls saçardotes i ls fariseus oubírun las parábolas del, antendírun que staba a falar deilhes 46 i tenien gana de l prender, mas tubírun miedo de l pobo porque l tenie na cuonta de porfeta. |
Evangelhos em Mirandês © Sociedade Bíblica, 2014.
Bible Society of Portugal