Lucas 13 - Eibangeilhos en MirandêsTodos percísan de fazer penitença 1 Naqueilha mesma altura, stában eilhi alguns que le falában de ls galileus, de que Pilatos le misturara l sangre cul de ls sacrafícios que fazien. 2 Jasus, respundendo-le, dixo: «Cuidais bós que esses galileus fúrun mais pecadores do que ls outros galileus, por habéren padecido essas cousas? 3 Nó, digo-bos-lo you. Se nun bos arrependirdes passará-bos l mesmo a todos. 4 I aqueilhes ziuito, que le caiu anriba la torre de Siloé i ls matou, cuidais que fúrun mais culpados do que todos ls outros homes que hai an Jarusalen? 5 Nó, digo-bos-lo you. Se nun bos arrependirdes, passará-bos l mesmo a todos.» 6 Dezie-le tamien esta parábola: «Habie un home que tenie ũa figueira puosta na sue binha i fui-se alhá a saber de figos, mas nun ls tenie. 7 Dixo-le, anton, al quinteiro de la binha: “Yá hai trés anhos que bengo a saber de figos nesta figueira i nun ls acho. Corta-la para que nun steia a acupar la tierra ambalde.” 8 El respundiu-le, dezindo: “Senhor, deixa-la inda astanho, a ber se la scabo i la sterco. 9 Se dir figos, quedará acá, senó, apuis la mandarás cortar.”» Jasus sana al sábado ũa mulhier que andaba drobada 10 Ansinaba a un sábado nũa sinagoga. 11 Staba alhá ũa mulhier que tenie un sprito malino, iba para ziuito anhos, andaba drobada i nun habie modo de se poder andreitar. 12 Quando la biu, Jasus chamou-la p’an pie del i dixo-le: «Mulhier, stás lhibre de l tou mal.» 13 Puso las manos porriba deilha i lhougo s’andreitou i daba grácias a Dius. 14 L xefe de la sinagoga ampeçou a falar mui anrabiado, porque Jasus sanaba al sábado, i dixo-le a las pessonas: «Hai seis dies para trabalhar, beni nesses dies para serdes curados i nó al sábado.» 15 Mas l Senhor respundiu-le, dezindo: «Falso, anton al sábado cada persona nun çprende l bui i l burro de la majadoura i l lhieba a buer? 16 I nun era perciso sultar desta cadena, an die de sábado, a esta filha de Abraan, que yá ziuito anhos staba presa por Satanás?» 17 Al dezir estas cousas todos ls sous einemigos quedórun ambergonhados i l pobo quedou mui cuntento, por todas aqueilhas cousas buonas que el fazie. Parábola de l grano de mostarda ( Mateus 13,31–33 ; Marcos 4,30–32 ) 18 Dezie tamien: «A quei ye acumparado l reino de Dius, a quei lo hei de acumparar? 19 Ye acumparado al grano de mostarda que un home agarra i sembra na sue huorta. El creciu i fizo-se ũa arble grande i ne ls sous galhos aparában a çcansar las abes de l cielo.» Parábola de l furmiento 20 Outra beç dixo: «A quei acumpararei l reino de Dius? 21 Ye acumparado al furmiento que ũa mulhier agarra i mete an trés medidas de farina até que quede todo lhíebedo.» Nuoba cumbersa subre l reino de Dius ( Mateus 7,13–14 . 21–23 ) 22 Corrie las cidades i ls lhugares, ansinando i caminando para Jarusalen. 23 Ũa beç, dixo-le un: «Senhor, son poucos ls que se sálban?» El respundiu-le: 24 «Porfiai para antrar pula puorta streita, porque bos digo que muita giente ha de querer antrar sien poder. 25 Quando l pai de família s’alhebantar i cerrar la puorta i ampeçardes a quedar na rue i a bater a la puorta, dezindo: “Senhor, Senhor, abre-mos”; i bos respundir, dezindo: “Nun sei d’adonde sodes”; 26 Nessa altura ampeçareis a dezir: “Hemos quemido i buído delantre de ti i tu tenes ansinado nas nuossas rues.” 27 I el respunderá-bos: “Digo-bos que nun sei d’adonde sodes bós: Sali d’an pie de mi, bós todos ls que fazeis l mal.” 28 Eilhi haberá choro i terrincar de dientes, quando birdes a Abraan, a Eisaac i a Jacó i a todos ls porfetas ne l reino de Dius i bós a serdes botados pa la rue. 29 Beniran de l ouriente, de l oucidente, de l norte i de l sul i sentaran-se ne l reino de Dius. 30 Hai redadeiros que seran ls purmeiros i hai purmeiros que seran ls redadeiros.» Feitos na Galileia i choro subre Jarusalen ( Mateus 23,37–39 ) 31 Naquel mesmo die benírun uns fariseus, dezindo-le: «Sal i bai-te ambora deiqui, porque Harodes quier-te matar.» 32 El respundiu-le: «Ide-le a dezir a essa raposa que hoije i manhana boto demonhos pa la rue i sano malos, mas a soutordie yá acabo. 33 Mas hai que caminar hoije, manhana i a soutordie, nun se deia l causo que un porfeta se muorra fuora de Jarusalen. 34 Á Jarusalen, Jarusalen, que matas ls porfetas i acántias ls que te son ambiados! Quanta beç you quije ajuntar ls tous filhos cumo la pita ls sous piticos ambaixo las alas i nun quejiste! 35 Agora la buossa casa bai a quedar sien naide. I digo-bos que nun me tornareis a ber até que chegue l’altura an que dezirdes: Bendito seia l que ben an nome de l Senhor.» |
Evangelhos em Mirandês © Sociedade Bíblica, 2014.
Bible Society of Portugal