Lucas 10 - Eibangeilhos en MirandêsMisson de ls setenta i dous. Ai de las cidades de la Galileia 1 Apuis, l Senhor scolhiu inda outros setenta i dous i mandou-los alantre del, dous a dous, a todas las cidades i lhugares adonde el iba a ir. 2 I dezie-le: «La senara si ye bien grande, mas ls oubreiros son poucos; antoce, pedi al duonho de la segada que mande mais oubreiros pa la sue segada. 3 Ide! Mirai que bos mando cumo cordeiros pa l meio de lhobos. 4 Nun lhebeis fardela, nien alforjas, nien alparagatas i, pul camino, nun saludeis a naide. 5 An qualquiera casa adonde antrardes, dezi purmeiro: “Haba paç nesta casa.” 6 Se ende houbir ũa pessona de paç, la buossa paç quedará cun eilha; se nó, tornará para bós. 7 Quedai na mesma casa, quemendo i buendo de l que eilhes tubíren, porque l oubreiro merece la sue paga. Nun quérgades andar de casa an casa. 8 An qualquiera cidade adonde antrardes i bos recebíren, quemei de l que bos poníren delantre. 9 Sanai ls amalinados que neilha houbir i dezi-le: “Chegou até bós l reino de Dius.” 10 Mas naqueilha cidade adonde antrardes i nun bos recebíren, sali pulas rues i dezi: 11 “Até l puolo de la buossa cidade que se mos apegou sacudimos d’anriba de nós.” Mas quedai a saber que l reino de Dius yá chegou até bós. 12 I, digo-bos-lo you, naquel die haberá mais pena de Sodoma i de Gomorra do que daqueilha cidade. 13 Cuitadica de ti, Corazin, cuitadica de ti, Betsaida! Porque se an Tiro i an Sidónia se fazíssen las marabilhas que an bós fúrun feitas, yá dies ha que se haberien arrependido, sentadas anriba de saco i de cinza. 14 Para Tiro i para Sidónia haberá menos rigor, an juízo, do que para bós. 15 I tu, Cafarnaún, cuidas que serás oupida até al cielo? Serás atirada pa las perfundas de ls einfiernos. 16 Quien bos oube a bós, oube-me a mi; quien nun bos quier, ye a mi que nun me quier; i quien nun me quier a mi, nun quier aquel que m’ambiou.» Buolta de ls deciplos 17 Ls setenta i dous bolbírun mui cuntentos, dezindo: «Senhor, pul tou nome até ls demonhos se mos assujéitan.» 18 El dixo-le: «You bie a Satanás, cumo ũa centeilha, a caier de l cielo. 19 Dou-bos l poder para pisar serpientes i alicranes, todo l poder de l einemigo i nada bos fazerá mal nanhun. 20 Mas nun quédedes cuntentos porque se bos assujéitan ls spritos: cuntentai-bos mas ye por ls buossos nomes stáren screbidos ne l cielo.» Jasus dá-le grácias al Pai ( Mateus 11,25–27 ; 13,16–17 ) 21 Naqueilha mesma hora, Jasus quedou cuntento ne l Sprito Santo i dixo: «Dou-te grácias, á Pai, Senhor de l cielo i de la tierra, que scundiste estas cousas als sabidos i als anteligentes i las amostreste als pequerricos, porque assi te dou la gana. 22 Todo me fui antregue por miu Pai, naide conhece l Filho a nun ser l Pai, nien quien ye l Pai a nun ser l Filho i aquel a quien l Filho se l quejir amostrar.» Bienabinturados ls uolhos que béien l que bós bedes 23 Bolbendo-se pa ls deciplos, dixo-le solo a eilhes: «Bienabienturados ls uolhos que béien l que bós bedes. 24 Digo-bos you que muito porfeta i rei tubo gana de ber l que bós bedes i nun l bírun, de oubir l que bós oubis i nun l oubírun.» Parábola de l samaritano mezericordioso 25 Anton, alhebantou-se un cierto doutor de la lei i, pa l atentar, dixo-le: «Mestre, que hei-de fazer para ardar la bida eiterna?» 26 I el respundiu-le: «L que stá screbido na lei? L que ye que leis alhá?» 27 El, respundendo-le, dixo: «Amarás al Senhor, tou Dius, cun todo l tou coraçon, cun toda la tue alma, cun todas las tues fuorças i cun todo l tou antendimiento i al tou próssimo cumo a ti mesmo.» 28 Jasus dixo-le: «Respundiste bien; fai assi i bibirás.» 29 Mas el, querendo justeficar-se a el mesmo, dixo-le a Jasus: «I quien ye l miu próssimo?» 30 Jasus respundiu-le, dezindo: «Ũa beç, un home abaixaba de Jarusalen para Jericó, caiu nas manos de ls lhadrones que l deixórun sien nada i, apuis de lo anchíren de porradas, fúrun-se ambora deixando-lo cumo muorto. 31 Dou-se l causo que abaixaba pul mesmo camino un cierto saçardote, mas quando l biu, passou por loinge. 32 De l mesmo modo, tamien un lhebita i al chegar a esse sítio, bendo-lo assi, passou por loinge. 33 Mas un samaritano, que iba de camino, achegou-se a el i, al bé-lo, tubo ũa pena mui grande. 34 Achegando-se, atou-le las fridas botando-le azeite i bino i, ponendo-lo anriba la sue béstia, lhebou-lo para ũa stalaige i tratou del. 35 A soutordie, quando se fui ambora, agarrou an dues monedas i dou-se-las al stalajadeiro, dezindo-le: “Toma cunta del i todo l que gastares a mais, you te lo pagarei quando bolbir.” 36 Diç-me alhá, qual destes trés te parece que fui l próssimo daquel que caiu nas manos de ls lhadrones?» 37 El dixo-le: «L que tubo pena del.» Anton, Jasus dixo-le: «Bai i faç la mesma cousa.» Marie i Marta 38 Ũa beç, íban eilhes de camino, antrou nun lhugar. Ũa mulhier, que le chamában Marta, recebiu-lo an sue casa. 39 Eilha tenie ũa armana, que le chamában Marie. Esta, sentando-se als pies de Jasus, oubie la palabra del. 40 Mas Marta andaba çtraída a fazer muita cousa i, achegando-se, dixo-le: «Senhor, nun se t’amporta que mie armana me deixe solica a fazer todo? Diç-le que me benga a ajudar.» 41 Jasus, respundendo-le, dixo: «Marta, Marta, stás acupada i cansada cun muita cousa, 42 mas solo ũa faç falta. Marie scolhiu la parte buona i naide se la ha de tirar.» |
Evangelhos em Mirandês © Sociedade Bíblica, 2014.
Bible Society of Portugal