Categoria
117 Versicles sobre els Signes de la Gran Tribulació
La Bíblia1 ens avisa de diversos successos que ocorreran abans de la Gran Tribulació. Entre aquestes senyals hi ha guerres i rumors de guerres, terratrèmols, fams, epidèmies i persecució contra els creients. És summament important prendre aquestes senyals com una exhortació a enfortir la nostra relació amb Déu i a viure d'acord amb els seus ensenyaments.
És moment de reflexionar sobre la nostra fe i preguntar-nos si estem veritablement preparats per afrontar qualsevol desafiament que pugui presentar-se. Enmig de les senyals i tribulacions, la nostra tasca principal com a creients és estimar Déu i estimar el nostre proïsme, compartint el missatge de salvació amb aquells que encara no el coneixen.
Les senyals de la Gran Tribulació ens recorden la importància de viure cada dia com si fos l'últim, estimant Déu i els nostres semblants. No ens hem de preocupar en excés pels esdeveniments futurs, sinó més aviat, hem de confiar que Déu té el control de totes les coses i buscar la seva guia en cada pas que fem.
En conclusió, les senyals de la Gran Tribulació ens conviden a reflexionar sobre la nostra vida espiritual i a preparar-nos contínuament de tal manera que ens esforcem per guardar els manaments i estatuts de Déu. És un recordatori de la importància de viure d'acord amb els principis i ensenyaments de la Bíblia. Com a creients, hem de tenir la confiança que Déu és amb nosaltres enmig de qualsevol dificultat i que el seu amor i protecció ens sostindran al llarg del nostre camí.
1 Per exemple, Mateu 24.
Alguns feien comentaris sobre el tem-ple, per la bellesa de les pedres i les ornamentacions votives. Jesús els digué:
perquè la vinguda del Fill de l’Home serà com el llampec que esclata a llevant i brilla fins a ponent.
Hi haurà grans terratrèmols, i en di-versos llocs fam i epidèmies, fets terribles i uns senyals impressionants en el cel.
Sentireu parlar de guerres i de rumor de guerres; ara bé, no us alarmeu, perquè cal que això succeeixi, però no és encara la fi.S’alçarà nació contra nació i regne contra regne; hi haurà fam i terratrèmols en diversos llocs;
Igualment, vosaltres, quan veureu que succeeixen totes aquestes coses, sa-pigueu que ja és a prop, a les portes.
Immediatament després de la tribu-lació d’aquells temps, el sol s’enfosqui-rà i la lluna deixarà de fer la seva claror, els estels cauran del cel i els astres celestials seran sotraguejats.Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les races del món es lamentaran i veuran el Fill de l’Home que ve sobre els núvols del cel amb gran poder i glòria.I enviarà els seus àngels amb un so potent de trompeta i aplegaran els seus elegits dels quatre vents, de l’un extrem a l’altre del cel.
perquè llavors hi haurà una gran tribulació, tanta com no n’hi ha haguda des del començ del món fins ara; ni n’hi haurà cap més.
perquè aquells temps seran de gran tribulació, tanta com no n’hi ha haguda cap de semblant des del començ del món que Déu va crear fins ara, ni n’hi haurà cap més.
“En aquell temps s’aixecarà Miquel, el gran àngel que pro-tegeix els fills del teu poble, i serà un temps d’angoixa com no n’hi ha hagut cap des que existeixen les nacions fins en aquell moment. Però en aquell temps el teu poble serà salvat: tots els qui es trobin inscrits en el llibre.
I aquest evangeli del Regne serà predicat arreu del món com a testimoniatge per a tots els pobles; i llavors vindrà la fi.
I quan va obrir el sisè segell, vaig veure que es produïa un gran terratrè-mol, el sol s’enfosquí com un sac negre, i la lluna va agafar tota ella color de sang.Les estrelles del cel van caure a terra, com cauen els fruits d’una figuera sac-sejada per la ventada;el cel va desaparèixer com un pergamí que s’enrotlla, i totes les munta-nyes i les illes es van desplaçar del seu lloc.Els reis de la terra, els magnats, els tribuns, els rics, els valents i tothom, esclaus i lliures, es van amagar a les coves i entre les roques de les mun-tanyes,tot cridant a les muntanyes i a les roques: “Caigueu damunt nostre i ama-gueu-nos de la mirada d’aquell qui ocu-pa el setial i de la ira de l’Anyell,perquè ja ha arribat el gran dia de la seva ira, i qui el podrà resistir?”
I tothom, petit o gran, ric o pobre, lliure o esclau, havia de portar una mar-ca a la mà dreta o al front,a fi que ningú no pogués comprar ni vendre si no duia la marca amb el nom de la bèstia, o la xifra del seu nom.
I a la matinada: Avui tindrem mal temps, perquè el cel té un roig enterbo-lit. Sabeu, doncs, interpretar l’aspecte del cel, ¿i no podeu interpretar els senyals dels temps?
No us deixeu desorientar de cap manera. Perquè primer s’ha de manifestar l’apostasia i l’home d’impietat, el fill de perdició,aquell qui s’oposa i exalça sobre tot allò que s’anomena Déu, o que és objec-te de culte, fins al punt d’asseure’s en el temple de Déu i proclamar-se a si mateix Déu.
Perquè allò que va passar en temps de Noè, també passarà en la vinguda del Fill de l’Home.
En aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran; desitjaran morir, però la mort fugirà d’ells.
Ell concertarà amb molts una aliança ferma durant una setmana, però a la mitja setmana farà cessar el sacrifici i l’ofrena. Sobre l’ala de les abominacions vindrà la devastació, fins que la ruïna decretada s’aboqui sobre el devas-tador.”
S’alçarà nació contra nació i regne contra regne; hi haurà fam i terratrèmols en diversos llocs;
Sentireu parlar de guerres i de rumor de guerres; ara bé, no us alarmeu, perquè cal que això succeeixi, però no és encara la fi.
N’hi haurà molts que es rendiran i es delataran els uns als altres i s’odiaran mútuament.
I tu, Daniel, guarda en secret aquestes paraules i segella el llibre fins al temps de la fi. Molts l’investigaran i el seu coneixement augmentarà”.
Ja que has guardat la meva exhor-tació a la constància, també jo et guar-daré a l’hora de la prova que és a punt de venir sobre tot el món, per posar a prova els habitants de la terra.
Immediatament després de la tribu-lació d’aquells temps, el sol s’enfosqui-rà i la lluna deixarà de fer la seva claror, els estels cauran del cel i els astres celestials seran sotraguejats.
El primer va tocar la trompeta, i es va produir una pedregada barrejada amb foc i sang que fou llançada a la terra, i una tercera part de la terra, una tercera part dels arbres i tota l’herba verda van ser totalment abrusades.El segon àngel va tocar la trompeta, i fou llançada al mar una mena de mun-tanya flamejant. La tercera part del mar es va convertir en sang,la tercera part dels éssers vivents que poblen el mar va morir, i la tercera part de les naus es van enfonsar.El tercer àngel va tocar la trompeta, i es va desprendre del cel un astre gran-diós que, encès com una torxa, va anar a caure sobre la tercera part dels rius i sobre les fonts de les aigües.El nom de l’astre és Absenta, i en absenta es van convertir la tercera part de les aigües, i molta gent va morir per causa de les aigües, perquè s’havien tor-nat amargues.El quart àngel va tocar la trompeta, i va quedar afectada la tercera part del sol, de la lluna i de les estrelles, de manera que se n’enfosquí una tercera part, i la llum del dia va minvar una tercera part, i igualment la de la nit.I en la visió aparegué una àguila que volava pel mig del cel, i vaig sentir que cridava molt fort: “Ai, ai, ai dels qui viuen a la terra, pels altres tocs de trom-peta que els tres àngels estan a punt de tocar.”
Vaig sentir una veu potent que des del santuari deia als set àngels: “Aneu i aboqueu les set copes del furor de Déu sobre la terra.”El primer se’n va anar i va abocar la seva copa sobre la terra, i a tots els qui havien acceptat la marca de la bèstia, i els qui adoraven la seva imatge, els van sortir unes úlceres doloroses i malignes.
Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i nuvolades de fum.
Us asseguro que no passarà aquesta generació sense que s’hagin acomplert totes aquestes coses.
Tingues present això: en els últims temps sobrevindran moments di-fícils,perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,despietats, implacables, calumnia-dors, violents, indomables i enemics del bé,traïdors, agosarats, ensuperbits, amics del plaer més que no pas amics de Déu,amb aparença de pietat, però negant la seva eficàcia; d’aquesta gent, allunya-te’n.
perquè en vindran molts que s’apro-piaran el meu nom i diran: ‘Jo sóc el Crist’, i enganyaran molta gent.
Durant els mil dos-cents seixanta dies faré que els meus dos testimonis profe-titzin vestits de sac.
Feliç el qui llegeix aquesta profecia i feliços els qui l’escolten i guarden tot el que hi ha escrit, perquè el moment de complir-se és a prop.
Hi haurà senyals al sol, a la lluna i a les estrelles, i a la terra la gent viurà angoixada, espantada pel bramul de la mar i del temporal.Els homes quedaran esmaperduts de por i d’angúnia per les coses que sobrevindran al món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà.
Fillets, ha arribat la darrera hora. Heu sentit a dir que vindria un anticrist, i ara molts s’han tornat anticrists; d’això intuïm que ja som a la darrera hora.
Mireu, el dia del Senyor ve, implacable, amb fúria i còlera ardent, per con-vertir la terra en desolació, per extermi-nar-ne tots els pecadors.Les estrelles i les constel·lacions del cel no lluiran més; s’enfosquirà el sol així que surti, i la lluna no il·luminarà.Castigaré el món per la seva maldat, i els impius, per la seva iniquitat. Acabaré amb l’altivesa dels orgullosos i humiliaré l’arrogància dels tirans.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
Així succeirà en aquell dia, quan Gog arribarà a la terra d’Israel –diu Déu, el Senyor–, que s’encendrà la me-va ira.I en la meva gelosia i la fúria del meu enuig he dit: Cert, aquell dia hi haurà una gran commoció a la terra d’Israel,i a la meva presència tremolaran els peixos del mar, les aus del cel, els ani-mals feréstecs, tots els rèptils que s’ar-rosseguen per terra i tots els homes que poblen la terra. Les muntanyes s’eslla-vissaran, cauran les roques i totes les muralles s’esfondraran.Cridaré contra Gog l’espasa per totes les meves serralades, diu Déu, el Senyor; giraran l’espasa els uns contra els altres.Faré justícia contra ell amb pesta i sang, amb pluges torrencials, amb pe-dregada, amb foc i sofre, que caurà da-munt seu i les seves tropes, i damunt la munió de pobles que l’acompanyen.Així manifestaré la meva grandesa i la meva santedat, i em faré conèixer als ulls de moltes nacions; i sabran que jo sóc el Senyor.
i una calamarsada amb pedres grosses com talents es precipità del cel sobre els homes, i els homes maleïen Déu per la plaga de la calamarsada, perquè el dany era terrible.
Faré aparèixer prodigis als cels i a la terra; sang i foc i columnes de fum:el sol es canviarà en tenebra i la lluna en sang, abans no arribi aquell dia gran i terrible del Senyor.
Aquell dia serà d’ira, dia d’angoixa i aflicció; dia de destrossa i ruïna; dia de tenebra i foscor; dia de nuvolada i negror.Dia de trompeta i crits de guerra sobre les ciutats fortificades i sobre les altes torres.“Afligiré els homes i caminaran com els cecs, perquè han pecat contra el Senyor; la seva sang serà escampada com la pols, i la seva carn, com els fems.”Ni la seva plata ni el seu or no podran lliurar-los el dia de la ira del Senyor, sinó que tota la terra serà consumida en el foc del seu zel ardent; farà un exter-mini total, en un instant, de tots els habitants del país.
proferirà paraules contra l’Altíssim, maltractarà els seus sants, intentarà can-viar els temps i la llei, i els sants seran deixats a les seves mans durant un temps, dos temps i la meitat d’un temps.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran senyals i prodigis per enganyar, si fos possible, els ele-gits.
Però, el dia del Senyor vindrà com un lladre, i llavors el cel desapareixerà amb gran estrèpit, els elements, amb una flamarada, es desintegraran, i la terra, amb tot el que conté, serà consu-mida.
Llavors us lliuraran al martiri i us mataran, i per causa del meu nom sereu odiats per tots els pobles.N’hi haurà molts que es rendiran i es delataran els uns als altres i s’odiaran mútuament.
Per això congratuleu-vos, oh cel i els qui hi feu estada. Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat el diable contra vosaltres, ple de furor, sabent que li queda poc temps!”
Vaig veure quan l’Anyell obria el primer dels set segells, i vaig sen-tir un dels quatre vivents que deia amb veu de tro: “Vine!”Aleshores aparegué un cavall blanc i el seu genet duia un arc; li donaren una corona i sortí a tall de triomfador per continuar vencent.
I quan va obrir el segon segell, vaig sentir el segon vivent que deia: “Vine!”I aparegué un altre cavall, de color rogenc, i al seu genet li van donar poder d’arrencar la pau de la terra, perquè es matessin els uns als altres, i l’armaren amb una gran espasa.
I quan va obrir el tercer segell, vaig sentir el tercer vivent que deia: “Vine!” Aleshores aparegué un cavall negre, i el seu genet duia a la mà una balança;i vaig sentir una mena de veu que sortia dels quatre vivents que deia: “Una mesura de blat, un denari; tres mesures d’ordi, un denari; però el vi i l’oli no els perjudiquis.”
I quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart vivent que deia: “Vine!”Aleshores aparegué un cavall cendrós; el seu genet tenia per nom la Mort, i l’Hades anava amb ell. I els donaren potestat sobre la quarta part de la terra, per a matar amb l’espasa, la fam, la pesta i amb els animals ferotges.
El cinquè àngel va abocar la seva copa sobre el tron de la bèstia, i el seu reialme va quedar cobert de tenebres; la gent es mossegava la llengua de dolor,i maleïa el Déu del cel pel dolor que sentien i per les seves úlceres, però no es van penedir de les seves obres.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos, no sigui que els vostres cors s’ator-deixin amb el vici, la beguda i les preo-cupacions de la vida, i de sobte us sor-prengui aquell diacom un llaç, perquè sobrevindrà damunt de tots els habitants de tota la faç de la terra.Vetlleu, doncs, i pregueu tothora per aconseguir escapar de tot el que ha de venir i poder mantenir-vos ferms davant el Fill de l’Home.”
Darrere aquells àngels en venia un ter-cer que anava dient amb veu potent: “Si algú venera la bèstia o la seva imatge o accepta la marca al front o a la mà,el tal haurà de beure el vi del furor de Déu, abocat a la copa de la seva indignació sense aigualir, i serà turmen-tat amb foc atiat amb sofre, davant els sants àngels i a la presència de l’Anyell.El fum del seu turment puja pels segles dels segles, i els qui adoren la bèstia i la seva imatge, o els qui accepten la marca amb el seu nom, no tenen repòs ni de nit ni de dia.
Després vaig veure un núvol blanc, i sobre el núvol hi seia un que tenia aspec-te com de fill d’home i duia al cap una corona d’or, i a la mà, una falç esmolada.Un altre àngel va sortir del santuari cridant amb veu potent al qui estava as-segut sobre el núvol: “Fes anar la teva falç i sega, que ja ha arribat l’hora de segar. La collita de la terra ja és a punt.”I el que estava assegut sobre el núvol va passar la seva falç per la terra, i la terra va quedar segada.Del santuari va sortir un altre àngel que duia també un falçó esmolat,i de l’altar va sortir un altre àngel, el qui domina el foc, i va cridar amb veu potent al qui tenia el falçó esmolat: “Fes anar el falçó esmolat i verema els go-tims del cep de la terra, que els seus raïms ja han madurat.”I l’àngel va passar el falçó per la terra, va veremar el cep de la terra i abocà els raïms al gran cup de la indignació de Déu.El cup fou trepitjat fora de la ciutat, i del cup va sortir tanta sang que arri-bava fins a les brides dels cavalls, en un radi de mil sis-cents estadis.
Quan diran: Pau i seguretat, llavors, de sobte vindrà la destrucció damunt d’ells, com els dolors de l’infantament a una dona encinta, i no se n’escaparan.
Perquè vindrà un temps que no supor-taran la sana doctrina, sinó que seguint els propis desigs es rodejaran de mestres a la seva mida, per ganes d’escoltar,que mentre per una banda faran el sord a la veritat per l’altra es decantaran cap a les llegendes.
Vénen dies –diu el Senyor, l’Etern– en què enviaré fam a la terra, però no pas fam de pa, ni set d’aigua, sinó d’escoltar la Paraula del Senyor.Llavors aniran errants de mar a mar, vagant del nord fins a llevant, buscant la Paraula del Senyor, però no la trobaran.
Heus aquí que el Senyor de-vasta la terra i la buida, trastor-na la superfície i dispersa els seus ha-bitants.Tal com amb el poble, així serà amb el sacerdot; amb l’esclau i amb l’amo; amb l’esclava i amb la mestressa; amb el comprador i amb el venedor; amb el prestador i amb el qui manlleva; amb el creditor i amb el deutor.La terra serà totalment devastada i completament saquejada, perquè el Senyor ha pronunciat aquesta sentència.La terra es vesteix de dol i llangueix; el món defalleix i es marceix; es consu-meix allò més noble dels pobles de la terra.La terra s’ha contaminat sota els seus habitants: han transgredit la llei, han violat l’estatut i han trencat el pacte etern.Per això la maledicció ha consumit la terra, i els seus habitants se n’han fet culpables. Per això són abrusats els habitants de la terra, i ja hi queda poca gent.
La terra s’ha esberlat del tot, la terra és tota esquerdada, tota ella se somou;tentineja com un embriac, trontolla com una barraca; pesa damunt d’ella el seu pecat, caurà i mai més no s’aixe-carà.
Perquè ja s’acosta el dia; sí, és a prop el dia del Senyor. Serà un dia de nuvo-lada, el temps de les nacions.
El setè àngel va abocar la seva copa a l’espai, i va sortir de dins del santuari, per la banda del setial, una veu potent que deia: “Ja és fet.”I van esclatar llamps i van retrunyir trons; i es produí un fort terratrèmol, de tal magnitud com no n’hi havia hagut cap altre d’ençà que l’home va comen-çar a existir sobre la terra.La gran ciutat va quedar partida en tres trossos, i les ciutats dels pagans es van esfondrar. La gran Babilònia va ser recordada davant Déu per fer-li beure la copa de vi del seu furor ardent.Totes les illes van fugir, les mun-tanyes van desaparèixer,i una calamarsada amb pedres grosses com talents es precipità del cel sobre els homes, i els homes maleïen Déu per la plaga de la calamarsada, perquè el dany era terrible.
Perquè jo reuniré totes les nacions cap a Jerusalem per al combat, i la ciutat serà presa; les cases seran saquejades, les dones, violades, i la meitat de la pobla-ció serà portada al captiveri, però l’altra meitat no serà expulsada de la ciutat.Llavors el Senyor sortirà i lluitarà contra aquelles nacions, com acostuma a lluitar el dia de la batalla.Aquell dia els seus peus es posaran sobre la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem, al cantó de llevant; i la muntanya es partirà pel mig d’orient a occident, deixant una gran vall, i una meitat de la muntanya s’apartarà cap al nord, i l’altra meitat cap al sud.
Les deu banyes que has vist són deu reis que encara no han rebut un regne, però durant un cert temps reben el poder reial junt a la bèstia.Tots deu tenen un projecte en comú: posar a disposició de la bèstia el seu exèrcit i la seva força.Tots lluitaran contra l’Anyell, però l’Anyell els vencerà perquè és Senyor de senyors i Rei de reis, i tots els qui han estat cridats al seu costat són escollits i fidels.”
per això les plagues li vindran totes en un sol dia: la mort, el dol, la fam i la flamarada que la consumirà, perquè el Senyor Déu que l’ha condemnada és poderós.
I sereu odiats de tothom a causa del meu nom, però el qui hagi resistit fins a la fi se salvarà.
Jo li vaig contestar: “Senyor meu, tu ho saps.” Ell em digué: “Són els qui vénen de la gran tribulació i han rentat i blanquejat els seus vestits en la sang de l’Anyell.
El rei actuarà al seu albir, s’enor-gullirà, s’exaltarà per damunt de tots els déus, dirà coses espantoses contra el Déu dels déus i hi reeixirà fins que la còlera sigui consumada, perquè allò que s’ha decretat es complirà.
I si aquells temps no fossin escurçats, no se salvaria ningú; però per amor als elegits, seran escurçats.
El mateix que va passar en temps de Noè és el que passarà també en els dies del Fill de l’Home:menjaven, bevien i es casaven, fins al dia que Noè va entrar a l’arca; llavors sobrevingué el diluvi i els exterminà tots.Igualment com va passar en temps de Lot: menjaven, bevien, compraven, venien, sembraven i construïen;però el dia que Lot va sortir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i els exterminà tots.Així mateix passarà el dia que el Fill de l’Home es manifesti.
Perquè allò que va passar en temps de Noè, també passarà en la vinguda del Fill de l’Home.Igual com dies abans del diluvi men-javen, bevien i prenien marit o muller, fins que Noè va entrar a l’arca,i no es van adonar de res fins que vingué el diluvi i se’ls emportà tots, així mateix serà la vinguda del Fill de l’Home.
I quan va obrir el cinquè segell, vaig veure al peu de l’altar les ànimes dels qui havien estat assassinats per causa de la Paraula de Déu i pel testimoniatge que mantenien.I cridaven amb veu forta: “Quant de temps trigaràs, Senyor, sant i veraç, a fer justícia i a vindicar la nostra sang dels habitants de la terra?”Aleshores van donar a cadascun una vestidura blanca i els van dir que espe-ressin una mica més encara, fins que fos completat el nombre dels seus companys de servei i germans que han de ser morts com ells.
Li fou permès de combatre i vèncer el poble sant, i li fou concedida autoritat sobre tota raça, poble, llengua i nació.
El seu poder esdevindrà gran, però no pas pel seu esforç; destruirà coses admirables, triomfarà en les seves em-preses, destruirà els poderosos i el poble dels sants.
També vaig veure uns setials, i als qui s’hi van asseure els fou confiada la fa-cultat de judicar. Vaig veure també les ànimes dels qui havien estat decapitats per causa del testimoniatge de Jesús i de la paraula de Déu, els qui no havien adorat la bèstia ni la seva imatge, ni havien acceptat la marca al front o a la mà, i van tornar a la vida i van regnar amb Crist durant mil anys.
Estimats, no us sorprengueu de la foguera que s’ha encès entre vosaltres per a posar-vos a prova, com si us pas-sés una cosa insòlita;al contrari, estigueu contents en la mesura que compartiu els sofriments de Crist, a fi que també en la revelació de la seva glòria exulteu de goig.
Aquells dies, després d’aquella tribulació, el sol s’enfosquirà i la lluna deixarà de fer la seva claror,els estels aniran caient del cel i els astres del cel seran sotraguejats.
Llavors apareixerà al cel el senyal del Fill de l’Home, i totes les races del món es lamentaran i veuran el Fill de l’Home que ve sobre els núvols del cel amb gran poder i glòria.
El sol i la lluna s’enfosqueixen, i les estrelles perden la seva resplendor.El Senyor rugirà des de Sió, bramu-larà des de Jerusalem, i el cel i la terra tremolaran, però el Senyor esdevindrà un ferm refugi per al seu poble, una fortalesa per als fills d’Israel.
Faré prodigis dalt del cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i nuvolades de fum.El sol s’enfosquirà i la lluna es te-nyirà de sang, abans que arribi el dia del Senyor, magnífic i manifest.
Quan comencin a passar aquestes coses, redreceu-vos i alceu el cap, que s’acosta la vostra redempció.”
Després vaig veure el cel obert i va aparèixer un cavall blanc; el seu genet s’anomena Fidel i Lleial, perquè obra en justícia quan jutja i guerreja.Els seus ulls eren com una flama de foc, el seu cap era ple de diademes, i por-tava gravat un nom que només ell coneix.L’havien vestit amb un mantell tenyit de sang, i el seu nom és El Verb de Déu.Els exèrcits celestials el segueixen muntats en cavalls blancs, amb vestidures del lli més fi i d’una blancor res-plendent.I de la boca li sortia una espasa afi-lada, per ferir-hi els pobles pagans, perquè ell els regirà amb ceptre de ferro i trepitjarà el cup de vi de la gran indignació del Déu Totpoderós.Al mantell i sobre la cuixa porta aquesta inscripció: REI DE REIS I SENYOR DE SENYORS.
Perquè, mireu, el Senyor vindrà com un foc, i els seus carros com un cicló, per desfogar amb ardència la seva ira, amb flames de foc la seva reprensió.El Senyor, amb foc i amb la seva espasa, jutjarà tots els homes, i les seves víctimes seran una multitud.
Aquest serà el flagell amb què el Senyor ferirà tots els pobles que hagin fet la guerra contra Jerusalem: se’ls po-drirà la carn mentre encara són vius, els ulls se’ls podriran a les òrbites, i la llengua, dins la boca.
Faré justícia contra ell amb pesta i sang, amb pluges torrencials, amb pe-dregada, amb foc i sofre, que caurà da-munt seu i les seves tropes, i damunt la munió de pobles que l’acompanyen.
Quan veureu Jerusalem assetjada per les legions, sapigueu aleshores que la seva devastació és a prop.Els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes; els qui es trobin dins la ciutat, que en surtin, i els qui es trobin als defores, que no hi entrin,perquè aquells dies seran dies d’es-carment, en compliment de tot el que diuen les Escriptures.
Ai, que n’és de terrible aquell dia! No n’hi ha cap de semblant. Temps d’angoixa per a Jacob; però d’ell en sortirà salvat.
Mireu, ve sobre els núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins i tot els qui el van traspassar, i, per causa d’ell, totes les races de la terra s’afligiran. Sí! Amén!
“Jo continuava mirant, les visions nocturnes, i heus aquí que amb les nuvolades del cel venia algú semblant a un fill d’home. Va arribar fins a l’ancià venerable i el van presentar davant seu.I li van donar el domini, la glòria i el regne, a fi que tots els pobles, nacions i llengües el servissin. El seu domini és un domini etern, que no serà mai destruït.
En temps d’aquests reis, el Déu del cel aixecarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble. Esmicolarà i farà desa-parèixer tots aquells regnes, i ell subsis-tirà per sempre més,
El setè àngel va tocar la trompeta, i el cel s’omplí d’aclamacions que deien: “El regne del món ha passat a ser del Senyor nostre i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!”
Després vaig veure un àngel que baixava del cel i duia a la mà la clau de l’abisme i una gran ca-dena.Va agafar el drac, la serp antiga, que és el diable i Satanàs, i el va encadenar per mil anys,el va llençar a l’abisme i va tancar la porta amb clau, posant-hi al damunt un segell, perquè no pugui enganyar més les nacions, fins que hagin passat els mils anys. Després caldrà deslligar-lo per poc temps.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
Aleshores vaig veure que sor-tia del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre cada cap un títol blasfem.
Llavors al cel va esclatar una guerra: Miquel i els seus àngels anaven a combatre contra el drac. El drac va llui-tar amb els seus àngels,però no va poder resistir i van perdre el lloc que tenien al cel.El gran drac, la serp antiga, l’anome-nat diable i Satanàs, l’enganyador de tot el món, fou precipitat a la terra amb els seus àngels.
Jesús els respongué: “Mireu que ningú no us enganyi,perquè en vindran molts que s’apro-piaran el meu nom i diran: ‘Jo sóc el Crist’, i enganyaran molta gent.
i llavors es manifestarà el malvat, a qui el Senyor Jesús abatrà d’una sola bufada i destruirà amb l’esclat de la seva vinguda.L’aparició de l’impiu, que és per l’acció directa de Satanàs, vindrà acompanyada d’una gran ostentació de poder, amb senyals i falsos prodigis,
Un dels seus caps semblava ferit de mort, però la seva ferida mortal s’havia guarit. Tot el món, fascinat, anava dar-rere la bèstia,
I li van donar una boca que proferia altiveses i blasfèmies, i el permís d’actuar durant quaranta-dos mesos,i va obrir la seva boca proferint blas-fèmies contra Déu, injuriant el seu nom i el seu tabernacle, i contra els qui ha-biten al cel.
Enviarà tropes que profanaran el santuari i la fortalesa, faran cessar el sacrifici perpetu i establiran l’abominació devastadora.
Vaig sentir una altra veu que, des del cel, deia: “Poble meu, sortiu-ne, perquè no esdevingueu còmplices de les seves culpes ni us afectin les calamitats que li vindran,
Quan veureu situat al lloc sant l’ob-jecte abominable de la devastació que anuncià el profeta Daniel (que el lector ho entengui),
Opera tan grans prodigis que fins i tot fa baixar foc del cel a la terra davant de tothom,i enganya els pobladors de la terra amb els prodigis que li ha estat autoritzat de fer, subordinat a la bèstia, i mana als habitants de la terra que dediquin una imatge a la bèstia que ha sobreviscut a la ferida d’espasa.
El Senyor Totpoderós té senyalat un dia contra tots els superbs i arrogants, contra tothom qui s’exalça, perquè sigui abatut.Contra tots els cedres del Líban, alts i esvelts, contra totes les alzines de Basan;contra totes les muntanyes altes i contra tots els turons elevats;contra totes les torres altes i contra totes les muralles fortes;contra totes les naus de Tarsis i con-tra tots els vaixells esplèndids.L’altivesa humana serà abatuda, la supèrbia dels homes serà humiliada; aquell dia només el Senyor serà exalçat,i els ídols seran destruïts del tot.Es ficaran dins les coves de les ro-ques i els clots de la terra, davant el terror del Senyor i l’esclat de la seva majestat, quan ell s’alci per fer tremolar la terra.
Vine, poble meu, entra als teus es-tatges, tanca les portes rere teu; amaga’t només un instant, fins que hagi passat la indignació.Heus aquí que el Senyor surt de la seva seu per castigar els habitants de la terra per la seva iniquitat; llavors la terra revelarà la sang que s’hi ha vessat i no encobrirà més les seves víctimes.
Setanta setmanes són les fixades sobre el teu poble i sobre la teva ciutat santa per a acabar amb les prevaricacions, per a segellar els pecats, per a expiar la iniquitat, per a introduir la jus-tícia perdurable, per a segellar la visió i la profecia, i per a ungir el Sant dels sants.
Vaig seguir mirant fins que es van instal·lar uns trons i un venerable ancià s’hi va asseure. El seu vestit era blanc com la neu, i la seva cabellera era com la llana pura; el seu tron, una flama de foc i les rodes, un foc ardent.Un riu de foc brollava i fluïa del seu davant. Milers de milers el servien, mi-ríades de miríades estaven davant d’ell. El tribunal s’assegué i els llibres foren oberts.
La mà del Senyor vingué da-munt meu, em va fer sortir amb el seu Esperit i em va posar enmig d’una vall que era plena d’ossos.M’hi va fer passar pel seu costat, tot a l’entorn, i vaig veure que n’hi havia una gran quantitat, estesos sobre la su-perfície de la vall, i que eren secs del tot.I em digué: “Fill d’home, ¿podran reviure aquests ossos?” Vaig respondre: “Senyor, Déu meu, ets tu qui ho sap.”I em digué: “Profetitza sobre aquests ossos, i digues-los: Ossos secs, escolteu la paraula del Senyor!Això diu Déu, el Senyor, a aquests ossos: Heus aquí que jo faré entrar en vosaltres l’alè de vida i reviureu.Posaré nervis damunt vostre, hi faré créixer carn al damunt, us revestiré de pell, us infondré esperit i viureu. Lla-vors sabreu que jo sóc el Senyor.”Vaig profetitzar tal com se m’havia manat, i, mentre jo profetitzava, es va sentir una remor i tot seguit una com-moció, i els ossos es van ajuntar els uns amb els altres.Vaig mirar i els vaig veure recoberts de nervis, que els creixia carn i que la pell els anava recobrint; però no tenien alè de vida.I em digué: “Profetitza a l’alè de vida, profetitza, fill d’home, i digues-li: Això diu Déu, el Senyor: Vine dels quatre vents, alè de vida, i alena sobre aquests morts i que revisquin.”Vaig profetitzar com se m’havia manat i va entrar-hi l’alè de vida; i van reviure i es van posar dempeus, formant un exèrcit immens.Llavors em digué: “Fill d’home, aquests ossos són tota la casa d’Israel. Mira, ells diuen: Són secs, els nostres ossos, s’ha esvaït tota esperança per a nosaltres, estem perduts del tot!Per això, profetitza, i els diràs: Això diu Déu, el Senyor: Mireu, jo obriré les vostres sepultures i us faré pujar de la fossa, poble meu, i us faré entrar a la terra d’Israel.I sabreu que jo sóc el Senyor, quan hauré obert les vostres sepultures i us hauré tret de les fosses, poble meu.Posaré el meu Esperit en vosaltres i viureu. Us establiré sobre el vostre terri-tori i sabreu que jo, el Senyor, he parlat i ho he complert. Paraula de Déu, el Senyor.”
i cantaven un càntic nou: “Ets digne de prendre el rotlle i d’obrir-ne els se-gells, perquè vas ser degollat i amb la teva sang vas comprar per a Déu gent de tota raça, llengua, poble i nació,i els vas fer esdevenir una casa reial i un sacerdoci al servei del nostre Déu; i regnaran sobre la terra.”
I vaig veure un gran setial blanc i el qui l’ocupava. Davant la seva presència, la terra i el cel van fugir sense deixar-ne ni rastre.Llavors vaig veure els morts, els grans i els petits, drets davant el setial, i uns llibres van ser oberts, i a part fou obert un altre llibre, que és el de la vida, i els morts foren jutjats per allò que els llibres enregistraven referent a les seves obres.
Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.
Vinc de seguida, i la meva recom-pensa ve amb mi, per pagar a cadascú el que mereixen les seves obres.
El qui testifica aquestes coses diu: “Cert, vinc de seguida.” Amén. Vine, Senyor Jesús!