Categoria
50 Versets de la Bíblia sobre les Llengües
Pensa que l'origen dels idiomes està a la paraula de Déu, no és increïble? I que el seu missatge s'hagi traduït a tants idiomes... Com a cristians, tenim la sort de tenir la Bíblia en la nostra llengua, i això és un refugi segur quan les coses es posen difícils i sembla que ningú ens entén.
En aquests moments, recorda que Déu parla el teu idioma. Quan acudeixes a la seva Paraula, hi trobes consol, ànims i ensenyaments; hi trobes, de fet, solucions als teus problemes. Aquest llibre sagrat és un manual de vida que t'ensenya què et convé fer i què has d'evitar.
Som uns privilegiats, de veritat. Déu, en la seva infinita misericòrdia, va donar a la humanitat la capacitat de crear maneres de comunicar-nos amb tothom, siguem on siguem.
com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.”
Al beneit no li escau un llenguatge ampul·lós, com tampoc al noble un llenguatge maliciós.
I digué el Senyor: “Heus aquí que tots ells formen un sol poble i tenen un mateix llenguatge. Si segueixen amb el que fan ja no hi haurà res que els impedeixi de dur a terme tot el que es proposin.Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin enten-dre entre ells.”
un memorial imposat a Josep en sortir Déu contra la terra d’Egipte. Amb expressions que no coneixia vaig sentir:
No s’expressa, no són paraules, no és un so que es pugui sentir.Per tota la terra s’escampa la seva crida i fins al límit del món s’estén el seu llenguatge. I allà hi aixecà un pavelló per al sol;
El Senyor farà venir contra tu una nació llunyana, des dels confins de la terra, com quan s’abat l’àguila, una na-ció de llengua desconeguda,
Ja no veuràs més aquella gent ferotge, de parla confusa, de llengua enrevessada que no pots entendre.
Per tant, germans, procureu profetit-zar sense impedir que es parlin llengües;però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.
Llavors l’herald va pregonar amb veu forta: “A vosaltres, pobles, nacions i llengües, us és ordenat això:Així que sentireu el so de la trompeta, de la flauta, de la cítara, de la lira, de l’arpa, de la cornamusa i dels altres ins-truments, vosaltres us prosternareu i adorareu l’estàtua d’or que ha erigit el rei Nabucodonosor.
I ja que tenim carismes diferents, segons la gràcia que hem rebut, si és el de profecia, exerciu-lo segons el nivell de fe;
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,
Als qui creguin, els acompanyaran aquests senyals: Expulsaran dimonis en el meu nom, parlaran llengües noves,
tots foren omplerts de l’Esperit Sant i van començar a parlar en diferents llenguatges, segons l’Esperit els conce-dia d’expressar-se.A Jerusalem residien jueus piadosos de totes les nacionalitats de la terra.Quan es va produir aquell soroll, es va concentrar la gent i es van quedar des-concertats, ja que cada un els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
Ja no hi ha diferència entre jueu o grec, esclau o lliure, home o dona, perquè tots vosaltres sou un de sol en Crist Jesús.
perquè els sentien parlar llengües estranyes i exalçar Déu. Llavors Pere va dir:
on no compten ni grec ni jueu, cir-cumcís ni incircumcís, bàrbar, escita, esclau, llibert, sinó Crist, que és el tot en tots.
I quan Pau els imposà les mans, davallà damunt d’ells l’Esperit Sant, i es van posar a parlar en llengües i a profetitzar.
a un altre, el do de fer miracles; a un altre, el do de profecia; a un altre, dis-cerniment d’esperits; a un altre, el parlar en llengües desconegudes; a un altre, el do de traduir-les.
Si jo tingués el do de parlar les llengües dels homes i dels àn-gels, però no tingués amor, no seria més que una campana que retruny o els pla-terets que dringuen.
Perquè qui parlar en llengües no parla als homes, sinó a Déu, ja qui ningú no l’entén, puix que les coses misterioses que diu les diu en esperit.
Prou voldria jo que tots vosaltres tinguéssiu el do de llengües, però m’es-timo més que profetitzeu, perquè profe-titzar val més que parlar en llengües , a no ser que també se n’interpreti el significat, a fi que l’església n’obtingui alguna edificació.
a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
Tan gran varietat de llenguatges com hi ha al món, per exemple, i no n’hi ha cap que no tingui el seu sentit.Si jo, doncs, no conec el sentit que té el llenguatge, seré com un estranger per al meu interlocutor, i ell serà com un estranger per a mi.
Si algú parla, que sigui conforme a paraules de Déu; si algú fa un servei, que sigui segons la facultat que Déu proporciona; tot a fi que Déu sigui glorificat en totes les coses per mitjà de Jesucrist, a qui pertany la glòria i el domini pels segles dels segles. Amén.
Gràcies a Déu, parlo en llengües més que tots vosaltres;però a l’assemblea prefereixo més parlar cinc paraules amb el meu ente-niment, que puguin instruir també els altres, que no pas deu mil paraules en una llengua desconeguda.
A la Llei hi llegim: “Amb altres llen-gües i amb llavis d’estrangers parlaré a aquest poble, i ni així m’escoltaran, diu el Senyor.”Per tant, les llengües són un senyal per als qui no creuen, i no va dirigit als creients; en canvi, la profecia va dirigi-da als creients més aviat que als no creients.
Després d’això, vaig veure una gran gentada que ningú no hauria pogut comptar, de tota mena de nacionalitats i de totes les races, pobles, i llengües, que estaven drets davant el setial i da-vant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans,
I em va dir: “Encara hauràs de profetitzar sobre molts pobles, nacions, llengües i reis.”
Vaig veure també un altre àngel que volava pel mig del cel portant una bona nova eterna per a proclamar-la als po-bladors de la terra, a tota nació, raça, llengua i poble,
que unes boques malvades i traïdo-res s’han obert contra mi, em bescanten amb un llenguatge enganyador,
Que la vostra conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal, i sapi-gueu respondre com convé a cadascú.
Després els digué: “Quan encara era amb vosaltres, ja us vaig dir que calia que es complís tot el que hi ha escrit referent a mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”Tot seguit els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures,i els digué: “Així ho diu l’Escriptura, que el Crist patiria i ressuscitaria d’entre els morts el tercer dia,i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.Vosaltres en sou testimonis, de tot això.
Aneu i feu deixebles a tots els pobles; bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant,ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
La manifestació de l’Esperit es dis-tribueix a cadascú per a profit de tots.A un li és donada paraula de saviesa, per mitjà de l’Esperit; a un altre, paraula de ciència, segons el mateix Esperit;a un altre, fe, per obra del mateix Esperit; a un altre, el do de guaricions, per aquest únic Esperit;a un altre, el do de fer miracles; a un altre, el do de profecia; a un altre, dis-cerniment d’esperits; a un altre, el parlar en llengües desconegudes; a un altre, el do de traduir-les.Però totes aquestes coses són opera-des per un sol i mateix Esperit, que re-parteix com li sembla bé a cadascú particularment.
Anem, i allí mateix confonguem el seu llenguatge a fi que no es puguin enten-dre entre ells.”
D’aquí ve que s’anomeni Babel, perquè allà el Senyor Déu va confondre el llenguatge de tots els homes, i d’allà els dispersà per tota la superfície de la terra.
Doncs, com és que cadascun de nos-altres els sent parlar en la pròpia llengua nadiua?
uns joves que no tinguessin cap de-fecte físic, de bona presència, cultes i intel·ligents, entesos en tots els camps del saber i que fossin idonis per a servir en el palau reial, a fi d’instruir-los en les lletres i la llengua dels caldeus.
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles.
i que la meitat dels seus fills parlaven l’asdodià o la llengua d’un o altre poble, i que no sabien parlar jueu.
li deien: “Doncs digues “xibòlet”. Si pronunciava ‘sibòlet’, perquè no sabia pronunciar-ho bé, llavors l’agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquell encontre van caure quaranta-dos mil efraïmites.
Aquests foren els fills de Sem segons els seus clans i llengües, pels seus terri-toris i respectives nacions.
Més tard, en temps d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, Bixlam, Mitredat, Tabel i la resta dels seus companys van enviar al rei una carta escrita en caràcters i en llenguatge arameu.
Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah digueren al coper major: “Et preguem que parlis als teus servents en arameu, que nosaltres l’en-tenem; no ens parlis en hebreu, davant tota la gent que hi ha dalt la muralla.”