110 Versicles de la Bíblia sobre Correcció i Disciplina

Imagina't que algú que t'estima molt et veu fent alguna cosa malament. T'ho diria, oi? Doncs a l'església passa el mateix. La correcció és essencial per créixer espiritualment, per estar més units i per viure d'acord amb la voluntat de Déu. És com quan un pare o una mare corregeix al seu fill, ho fa perquè l'estima i vol el millor per a ell.

A Proverbis 3:11-12¹ diu: "Fill meu, no menyspreïs la disciplina del Senyor, ni t'ofenguis per les seves reprensions; perquè el Senyor corregeix al qui estima, com corregeix el pare al fill en qui es complau". Déu ens corregeix perquè ens estima, i de la mateixa manera, els germans i germanes de l'església també ho poden fer.

És clar que a vegades costa acceptar una correcció. Tots tenim una mica d'orgull, no? Però pensa que la disciplina i la correcció són eines que Déu utilitza per ajudar-nos a créixer. Com diu Proverbis 15:32¹: "El qui rebutja la correcció menysprea la seva ànima, però el qui escolta la reprensió adquireix enteniment". Si rebutgem la correcció, perdem l'oportunitat d'aprendre i ser més savis.

La correcció no és un càstig, sinó una guia. Ens recorda que som imperfectes i que sempre podem millorar. Quan ens corregeixen, tenim l'oportunitat de veure què hem fet malament, reconèixer els nostres errors i canviar. A Hebreus 12:11¹ ho explica molt bé: "És veritat que cap disciplina no sembla agradable en el moment, sinó dolorosa; però després dóna un fruit pacífic de justícia als qui han estat exercitats per ella".

Així que, no vegis la correcció com una cosa negativa. Pensa que és una oportunitat per aprendre i créixer. Potser al principi costa una mica, però al final ens portarà a una vida més plena i més a prop de Déu.

perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.”

No planyis la correcció al noi, que no morirà perquè el castiguis amb el bastó.

Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, no rebutgis la seva amonestació,

D’això és del que has de parlar, animant i convencent, amb plena autoritat; que no hi hagi ningú que no et respecti.

Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, no rebutgis la seva amonestació,que ell reprèn els qui estima, com un pare ho fa amb el fill apreciat.

i heu oblidat la recomanació que com a fills us és adreçada: “Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, ni et desanimis quan et renya,perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.”

predica la paraula, repeteix-la a temps i fora de temps, procura ser convincent, reprèn i exhorta pacientment i amb bon mestratge.

Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud,

Corregeix-me, Senyor, però amb moderació, no pas amb el teu furor, no sigui que m’exterminis.

Escolta el consell i accepta la ins-trucció, a fi que en endavant siguis savi.

que ell reprèn els qui estima, com un pare ho fa amb el fill apreciat.

Corregeix el teu fill i et donarà descans, i t’omplirà l’ànima de satisfacció.

L’arrogància s’enganxa al cor del jove; la vara de la correcció la hi desen-ganxarà.

Benaurat l’home que tu corre-geixes, Senyor, i amb la teva llei instrueixes,

Al qui fomenti divisions, quan l’hagis amonestat un parell de vegades, digues-li que se’n vagi;

“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.

Feliç l’home que Déu corregeix! No rebutgis pas la lliçó del Tot-poderós!

Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.

I aquells ens corregien per una curta durada i segons els semblava; ell, en can-vi, ho fa mirant la nostra conveniència, perquè vol que siguem sants com ell.Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.

Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia.

Que l’home recte em castigui és un favor, que em reprengui és bàlsam perfumat que no refusarà pas el meu cap. Sempre, però, els tindré en oració malgrat aquelles maldats.

Mereix correcció severa qui deixa el camí, i qui avorreix la reprensió morirà.

Us prego també, germans, que corre-giu els desordenats, que encoratgeu els abatuts, que ajudeu els febles i que si-gueu soferts amb tothom.

El neci menysprea la correcció pa-terna; qui escolta la reprensió és assenyat.

Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.

Qui atén la correcció va per camí de vida; qui rebutja la reprensió va desen-caminat.

Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.

No reptis l’arrogant, no sigui que t’avorreixi; reprèn el savi, que t’estimarà.Dóna ocasió al savi i encara es farà més savi, instrueix el just i augmentarà en ciència.

Qui estima la correcció estima el coneixement; qui odia la reprensió és un estúpid.

El precepte és una torxa i l’ensenyament un llum, i són camí de vida les reprensions que eduquen

Qui refusa la reprensió a si mateix es menysprea, qui escolta l’amonestació assoleix sensatesa.

M’ha estat bo de passar afliccions, així he après les teves regles.

El bastó i la reprensió proporcionen saviesa, però el noi consentit és la vergonya de la mare.

Fill meu, no oblidis la meva ins-trucció, guarda dintre teu els meus preceptes,que t’allargaran els dies i els anys de la vida i augmentaran el teu benestar.

Escolteu la correcció i sigueu as-senyats, no la menyspreeu.

Dic que ara me n’alegro, no del fet que us disgustéssiu, sinó del fet que aquest disgust hagi servit perquè canviéssiu d’actitud. I com que fou una pena volguda per Déu, de part nostra no heu rebut cap mal.Perquè la tristesa que ve per voluntat de Déu produeix penediment salvador, que mai no sap greu, que no dol; en canvi, la tristesa del món produeix la mort.

Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo.

Reconegueu avui, vosaltres –perquè no ho dic als vostres fills, que no ho han conegut ni ho han vist–, la correcció del Senyor, el vostre Déu, la seva grandesa, la seva mà forta i el seu braç poderós,

Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te.

Convertiu-vos per les meves re-prensions, que us vull infondre el meu esperit i fer-vos conèixer el meu missatge.

encara que si el Senyor ens jutja és per corregir-nos, a fi que no siguem condemnats amb el món.

ni voleu atendre cap dels meus consells, ni teniu en compte la meva repressió,

ni van fer cas del meu consell, i van desdenyar les meves repren-sions.

Instrueix l’infant en el seu camí, i ni quan sigui vell no se n’apartarà.

i hagis de dir: “¿Com he pogut odiar la correcció. i el meu cor menysprear la re-prensió,

Abans de passar afliccions anava esgarriat, però ara m’ajusto a la teva paraula.

Més val una reprensió oberta que un amor ocult.Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.

I els pares, no sigueu massa exigents amb els vostres fills, pugeu-los amb aquella mena d’instrucció i correcció que és pròpia del Senyor.

Amb paraules no es pot corregir un esclau, perquè si bé les entén, no les com-pleix.

Tu corregeixes l’home castigant la seva maldat, fas pols tot allò que té en més es-tima, com ho faria l’arna; l’home es ben bé com un sospir. (Pausa)

Tingueu compte de vosaltres matei-xos! Si el teu germà peca, reprèn-lo; i si se’n penedeix, perdona’l.I si peca contra tu set vegades al dia i torna set vegades a tu i et diu: ‘Me’n penedeixo’, el perdonaràs.”

El fill savi aprecia la correcció del pare, però el petulant no escolta la re-prensió.

No planyis la correcció al noi, que no morirà perquè el castiguis amb el bastó.El castigaràs amb la vara, però alliberaràs la seva ànima de la mort.

El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.

Què m’hi va a mi, amb els de fora, perquè jo els judiqui? ¿No són els de dins els qui heu de judicar vosaltres?Els de fora, ja els judicarà Déu. Traieu el pervers de la vostra comunitat.

Arracada d’or i ornament d’or fi és el conseller savi per a l’orella atenta.

Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.

Les ferides cruentes són remei per al mal, i els assots, per al més íntim de l’ésser.

Aquell qui diu al culpable: “Tu tens raó”, és maleït pels pobles i detestat per les nacions;però els qui sentencien justament prosperaran, i vindrà damunt seu la més rica benedicció.

Qui corregeix l’arrogant es busca el menyspreu, i qui amonesta l’impiu en rep insults.

Causa més efecte una reprensió a l’intel·ligent que cent cops a l’insensat.

És millor atendre reprensions de savis que escoltar cantarelles de necis,

Si sofriu és per a la vostra correcció: Déu us tracta com a fills; perquè, quin fill hi ha que el pare no corregeixi?Si vosaltres estiguéssiu eximits de la disciplina que tothom ha de passar, voldria dir que seríeu bastards, i no pas fills legítims.

Així mateix, els més joves, deixeu-vos guiar pels més grans; i tots, els uns en-vers els altres, enfaixeu-vos d’humilitat, perquè: “Déu s’oposa als arrogants, i concedeix gràcia als humils.”

Castiga el teu fill, perquè hi ha es-perança; però no et deixis portar a l’extrem de destruir-lo.

Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.

Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.

“Si el teu germà peca contra tu, vés i parleu-ne tu i ell en privat. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el teu germà.Si no t’escolta, fes-te acompanyar per un o dos germans més, a fi que per la declaració de dos o tres testimonis s’estableixi la causa.Si no vol avenir-se a raons, posa-ho en coneixement de la congregació; i si tampoc no fa cas de la congregació, considera’l com si fos un pagà o un recaptador.

Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar,sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.

sinó que, vivint sincerament en amor, creixem en tots sentits vers aquell qui és el cap, el Crist.

Escolteu els vostres dirigents i obeïu-los dòcilment, perquè es preocupen per les vostres ànimes conscients que n’hauran de donar compte; mireu que puguin fer-ho amb goig i no amb pena, altrament no us faria cap bé.

però no el tracteu com un enemic, sinó corregiu-lo com un germà.

Qui reprèn un home a la fi troba més agraïment que el qui empra llengua aduladora.

Als qui estiguin en falta, reprèn-los davant de tothom, a fi que també els altres escarmentin.

Com pots dir al teu germà: Germà, deixa que et tregui la brossa que dus a l’ull, quan tu mateix no t’adones de la biga que portes al teu? Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull, i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.

Quan falten dirigents el poble s’en-sorra; l’èxit depèn de l’abundància de consellers.

Benigne i recte és el Senyor; per això indica el bon camí als pecadors.Encamina els humils per la justícia, i ensenya als dòcils els seus camins.

Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.

Agafa’t fort a la instrucció i no la deixis anar, guarda-la, perquè ella és la teva vida.

Misèria i vergonya per al qui menysprea la correcció; en canvi, qui l’accepta serà honorat.

Veniu després i passem comptes –diu el Senyor–. Si els vostres pecats són com la grana, seran emblanquits com la neu; si són vermells com el carmesí, esdevindran com llana blanca.Si sou amatents i escolteu, menjareu el bo i millor de la terra;

Castiga l’insolent i el senzill apren-drà la lliçó; reprèn l’intel·ligent i comprendrà la raó.

Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable.

Font tèrbola i doll corromput és el just que trontolla davant el descregut.

Les teves orelles sentiran darrere teu una veu que dirà: “Aquest és el camí, seguiu-lo”, si és que t’has desviat a la dreta o a l’esquerra.

Fins en el que fa un noi deixa en-tendre si tindrà un comportament net i recte.

No dic que ja hagi assolit el premi o que ja hagi arribat al terme, però se-gueixo corrent a veure si el puc abastar, ja que Crist Jesús m’ha abastat a mi.Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.

que ensenyi amb dolcesa els oposi-tors, per si mai Déu els concedeix el penediment perquè arribin a compren-dre la veritati recuperin el bon seny, escapant del parany del diable, que els va atrapar i els té sota la seva voluntat.

“Vaig a instruir-te: t’ensenyaré el camí que has de seguir, t’acon-sellaré i mantindré els meus ulls damunt teu.No sigueu com el cavall o la mula sense domar, que calen la brida i les regnes per subjectar-los la bravesa; altrament, no t’hi pots acostar.”

i hagis de dir: “¿Com he pogut odiar la correcció. i el meu cor menysprear la re-prensió,i no he escoltat la veu dels meus mestres ni he estat atent als meus preceptors?Per poc no he caigut en la pitjor de les desgràcies, al mig de l’assemblea i la congre-gació.”

Tota sarment meva que no dóna fruit, la talla; i tota la que dóna fruit, la neteja, a fi que en doni més.

Això diu el Senyor, el teu Redemp-tor, el Sant d’Israel: “Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’ensenya el que és per al teu bé, que et guia pel camí que has de seguir.Tant de bo haguessis atès les meves ordres, llavors la teva pau seria com un riu, i la teva justícia, com les ones de la mar!

Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.

El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no s’ha preparat ni ha obrat d’acord amb la seva voluntat, rebrà molts assots;en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.

No és bo atipar-se de mel, ni és lloable la recerca de la pròpia glòria.

Quan jo era infant parlava com els infants, pensava com els infants, raona-va com els infants; però quan em vaig fer home, vaig deixar el que era d’infant.

Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons.

Perquè els meus pensaments no són els vostres pensaments, ni els vostres camins no són els meus camins, diu el Senyor.Així com el cel és més elevat que la terra, així són més elevats els meus camins que els vostres camins, i els meus pensaments, més que els vostres pensaments.

Que escolti el savi i creixerà en pru-dència, i l’entès guanyarà en guiatge;

Aplica el teu cor a la instrucció, i la teva orella a les màximes sàvies.

Aquell qui reprèn els pobles, no podrà castigar? Ell, que ensenya la saviesa a la humanitat!

Per què et fixes en la brossa que hi ha a l’ull del teu germà, i no t’adones en la biga que portes al teu?O, com pots dir al teu germà: Deixa’m que et tregui la brossa que duus a l’ull, quan tens la biga en el teu?Hipòcrita! Treu-te primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs clar per treure la brossa de l’ull del teu germà.

La insolència només proporciona baralles; qui es deixa aconsellar demostra tenir enteniment.

i un servent del Senyor no s’ha de barallar mai, al contrari, ha de ser amable amb tothom, amb capacitat per a instruir, pacient,que ensenyi amb dolcesa els oposi-tors, per si mai Déu els concedeix el penediment perquè arribin a compren-dre la veritat

Què s’ha de fer, doncs, germans? Quan estigueu reunits, que cadascú doni el que té, un salm, un ensenyament, una revelació, una expressió en llengua desconeguda o la seva traducció, però que tot es faci per a edificació espiritual.

Feu un examen de consciència, per veure si us manteniu en la fe, proveu-vos a vosaltres mateixos. Si no esteu ben convençuts que Jesucrist és en vosaltres, és que heu estat reprovats.

Al parer de l’home tots els camins són bons, però és el Senyor qui sospesa els cors.

Per això mateix, vosaltres, procureu diligentment afegir a la vostra fe la virtut; a la virtut, el discerniment;al discerniment, la serenitat; a la serenitat, la paciència; a la paciència, la pietat;

Disposa el meu comportament segons la teva paraula, i no deixis que em domini cap perversió.

i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.

Pregària a Déu