Categoria
63 Versicles de la Bíblia sobre Jerusalem
Jerusalén... un lloc tan important, oi? Pensa que fins i tot Jesús de petit va ser portat allà, al Temple. Llegint el Nou Testament, entens la importància que té per a Déu i, per tant, per a nosaltres, els seus fills.
Per això, crec que hem de pregar per aquesta terra beneïda, com diu la Bíblia: "Demaneu pau per a Jerusalem: 'Que prosperin els qui t'estimen!'" (Salms 122:6). És fonamental que, com a poble de Déu, demanem a Jesús que la seva misericòrdia arribi a Jerusalem i que la seva voluntat es faci allà.
Imaginem-nos que tots els seus habitants obren els ulls espirituals i es giren completament cap a Déu, confessant que Crist és el Senyor. Que entenguin que Jesús va portar el càstig per la nostra pau i que puguin ser salvats pel seu sacrifici a la creu. Quina meravella, oi?
Que cada vegada que elevem una oració al cel per Jerusalem, aquest amor immens que Déu sent per ella també inundi els nostres cors.
Per amor de Sió no he de ca-llar, i per amor de Jerusalem no descansaré fins que no hi surti com un esplendent matí la seva justícia, com una torxa encesa la seva salvació.
Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són en-viats! Quantes vegades he volgut aple-gar els teus fills, com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, i no ho heu volgut!
Gran és el Senyor i digne de tota lloança a la ciutat del nostre Déu, la seva muntanya santa.Bell cim, encant de tota la terra, el mont de Sió, muntanya del Nord, la ciutat del gran rei;
Sobre les teves muralles, Jerusalem, he posat sentinelles que no callen ni de nit ni de dia. Els qui en feu memòria al Senyor no us prengueu repòs,ni li concediu que ell reposi fins que no restauri Jerusalem, fins que no la converteixi en lloança de tot el món.
Ah! Com jeu de solitària la ciutat que era plena de gent! Ha quedat com una viuda, la més gran entre les nacions; la senyora de les províncies s’ha convertit en tributària!
“Mira, vaig a convertir Jerusalem en una copa embriagant per a tots els pobles del voltant, durant el setge contra Judà i Jerusalem.Aquell dia convertiré Jerusalem en una pedra feixuga per a tots els pobles: tots els qui la vulguin aixecar quedaran malferits, i tots els pobles de la terra s’aliaran per anar contra ella.
Però llavors els vaig dir: “Vosaltres mateixos podeu veure en quina situació més desgraciada ens trobem: Jerusalem és una ruïna i les seves portes han estat cremades: Veniu, aixequem la muralla de Jerusalem i deixem de ser un escarni.”
Això diu Déu, el Senyor: “Aquesta és Jerusalem. Jo l’havia posada enmig de les nacions, envoltada de països.
Succeirà que tots els supervivents de les nacions que hauran atacat Jerusalem hi pujaran cada any per adorar el Rei, Senyor Totpoderós, i per celebrar la festa dels Tabernacles.
però ara he escollit Jerusalem perquè sigui el sojorn del meu nom, i he escollit David perquè sigui qui dirigeixi el meu poble d’Israel.’
Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
Desperta, desperta, revesteix-te de la teva fortalesa, Sió! Po-sa’t els vestits de gala, Jerusalem, ciutat santa! Perquè no tornaran a entrar dintre teu els incircumcisos ni els impurs.
El teu Déu ha disposat la teva força: confirma, oh Déu, el que has fet a favor nostredes del teu temple, a Jerusalem, on els reis et vindran a dur presents.
Si arribés a oblidar-te, Jerusalem, que se m’assequi la mà dreta.Que la llengua se m’encasti al paladar, si no em recordés de tu, si no poso Jerusalem per motiu ben alt de la meva joia.
Desperta, desperta, revesteix-te de la teva fortalesa, Sió! Po-sa’t els vestits de gala, Jerusalem, ciutat santa! Perquè no tornaran a entrar dintre teu els incircumcisos ni els impurs.Treu-te la pols, alça’t i asseu-te al tron, Jerusalem! Deslliga’t les cordes del coll, Sió, ciutat captiva!,
Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.Ell destruirà els carros d’Efraïm i els cavalls de Jerusalem. Trencarà els arcs de guerra, dictarà la pau a les nacions i el seu domini s’estendrà de mar a mar, i des del Gran Riu fins als confins de la terra.
Proclama també això que diu el Senyor Totpoderós: ‘A les meves ciutats encara hi haurà abundància de béns; el Senyor tornarà a consolar Sió i mantindrà l’elecció de Jerusalem’.”
La lluna es ruboritzarà, el sol s’aver-gonyirà, quan el Senyor Totpoderós regni a la muntanya de Sió i a Jerusalem, i presideixi els seus ancians ple de glòria.
Procureu el bé de la ciutat on us he deportat i pregueu per ella al Senyor, ja que del seu benestar en depèn el vostre.
Perquè això diu el Senyor: “Mireu, abocaré damunt d’ella el benestar, com un riu, i, com una torrentada desbordant, la glòria de les nacions; sereu nodrits i us portaran a coll, i sereu amanyagats sobre els genolls.
Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servi-tud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats.
Llavors sabreu que jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que habito a Sió, la meva muntanya santa. I Jerusalem esdevindrà una ciutat santa; i els estrangers no l’en-vairan mai més.
Gaudiu de goig i d’alegria perpètuament pel que jo vaig a crear: crearé una Jerusalem feliç i un poble content que hi visqui.I jo m’alegraré en Jerusalem i gau-diré amb el meu poble; i no s’hi sentiran més gemecs ni crits de dolor.
I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs.
En aquells dies Judà serà salvat, i Jerusalem habitarà en seguretat. I aquest és el nom que li donaran: «El Senyor és la nostra justícia».”
Tothom d’entre vosaltres que pertanyi al seu poble, que el seu Déu l’ajudi, i que pugi a Jerusalem, que és al país de Judà, per edificar el temple del Senyor, el Déu d’Israel, que és el Déu que habita a Jerusalem.
ni per la terra, perquè és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei.
Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he es-collit per posar-hi el meu nom.
Com les aus que volen sobre els petits, així vetllarà per Jerusalem el Senyor Totpoderós, emparant-la, alliberant-la del perill; planant damunt seu, la de-fensarà.
Però si no m’obeïu i no santifiqueu el dia de repòs, deixant de traginar càrregues i d’introduir-les per les portes de Jerusalem en el dia de dissabte, en-cendré un foc a les seves portes que consumirà els casals de Jerusalem, i no s’apagarà.”
I els qui hagin quedat a Sió i els qui hagin quedat a Jerusalem seran anomenats sants, tots els qui a Jerusalem siguin inscrits entre els vius,quan el Senyor, amb ventada de judici i alenada abrusadora, haurà rentat la immundícia de les filles de Sió i haurà netejat Jerusalem de la sang que hi ha estat vessada.
Els dirigents del poble es van establir a Jerusalem, però, entre la resta del poble, es va fer un sorteig perquè una de cada deu famílies es quedés a viure a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que les altres nou famílies es quedarien a les seves poblacions.I el poble va beneir tots els qui es van oferir voluntàriament per a residir a Jerusalem.
Senyor, et prego que, d’acord amb les teves justícies, apartis ja el teu enuig i la teva indignació de damunt la teva ciutat de Jerusalem, la teva santa mun-tanya, perquè, per culpa dels nostres pecats i de les iniquitats dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són l’o-probi de tots els nostres veïns.
Alegreu-vos amb Jerusalem i feste-geu-la, tots els qui l’estimeu; ompliu-vos d’alegria, tots els qui per ella dúieu dol,
Ja que des del dia que la van edificar fins avui, aquesta ciutat només ha estat per a mi un motiu d’enuig i de còlera, fins al punt que l’haig de fer desaparèi-xer de davant meu
Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem!Jerusalem, ciutat ben construïda, harmònicament compenetrada,
S’hi encaminarà una multitud de pobles i diran: “Veniu, pugem a la mun-tanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ell ens instruirà en els seus camins i nosaltres caminarem per les seves senderes”, ja que de Sió sortirà la llei, i de Jerusalem, la paraula del Senyor.
Hi acudiran multitud de pobles i diran: “Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyarà els seus camins i cami-narem per les seves senderes.” Perquè de Sió sortirà la llei, i de Jerusalem, la paraula del Senyor.
perquè de Jerusalem sortirà una res-ta, i de la muntanya de Sió, els supervivents. El zel del Senyor Totpoderós farà això!
I tot aquell qui invoqui el nom del Senyor serà salvat, perquè a la muntanya de Sió i a Jerusalem hi haurà la salvació, com ha dit el Senyor, i entre els supervivents que el Senyor haurà cridat.
Això diu el Senyor: “Mira, jo faré tornar els desterrats de les tendes de Jacob, tindré pietat dels seus estatges i la ciutat serà reedificada sobre el seu munt de runes, i el palau s’assentarà en el seu lloc.
Digues, doncs: Això diu Déu, el Senyor, a Jerusalem: El teu origen i la teva naixença és del país de Canaan. El teu pare era un amorreu, i la teva mare, una hitita.
El qui triomfi el faré columna del santuari del meu Déu, i ja no sortirà fora mai més. Gravaré damunt seu el nom del meu Déu i el de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que ha de baixar del cel, on és el meu Déu, i el meu nom nou.
Alegra’t amb entusiasme, filla de Sió! Fes crits d’alegria, filla de Jerusalem! Heus aquí que el teu rei ve cap a tu, just i victoriós, humil i muntat sobre un ase, sobre un pollí, un fill de somera.
Convertiré Jerusalem en un munt de runes, en un cau de xacals; i les ciutats de Judà, en una desolació, sense cap habitant.
Heus aquí que vénen dies –diu el Senyor–, en què la ciutat serà recons-truïda per al Senyor, des de la torre d’Hananel fins a la porta de l’Angle.I la corda d’amidar s’estendrà tot dret fins al turó de Gareb i girarà després cap a Goà.I tota la vall dels cadàvers i les cendres, i tots els camps de tocant al torrent de Cedró fins a la cantonada del portal dels Cavalls, que mira a llevant, seran consagrats al Senyor; i mai més no tornaran a ser enderrocats ni destruïts.”
Jo, el qui confirma la paraula del seu servent i compleix els projectes dels seus enviats; el qui diu a Jerusalem: “Que sigui habitada”, i a les ciutats de Judà: “Que siguin reconstruïdes! Jo ai-xecaré les seves ruïnes!”;
i es converteixen a tu de tot cor i amb tota l’ànima, a la terra dels enemics que els hauran fet presoners, i et supliquen mirant vers la terra que vas donar als seus avantpassats, la ciutat que has escollit i el temple que he edificat al teu nom,
Així com Jerusalem està envoltada de muntanyes, així el Senyor rodeja el seu poble, des d’ara i per sempre.
durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.
Bell cim, encant de tota la terra, el mont de Sió, muntanya del Nord, la ciutat del gran rei;
Amb tot, per amor de David, el Senyor, el seu Déu, li concedí una llàntia a Jerusalem elevant al càrrec el seu fill, des-prés d’ell, i mantenint en peu Jerusalem,
Això diu el Senyor: Tornaré a Sió, residiré enmig de Jerusalem, i serà anomenada «Ciutat de la Veritat», i la mun-tanya del Senyor Totpoderós, «Muntanya de la Santedat».
Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat «la Rebutjada», la Sió que ningú no empara.”
En aquell temps Jerusalem serà anomenada «Tron del Senyor», i totes les nacions s’hi incorporaran en el nom del seu Senyor, i no continuaran en l’obsti-nació del seu cor depravat.
i que en el seu nom es predicaria el penediment per al perdó dels pecats a tots els pobles, començant per Jerusalem.
Aquell dia em dedicaré a destruir tots aquells pobles que hauran vingut a ata-car Jerusalem.
Com un ramat d’ovelles consagra-des, com el ramat de Jerusalem en les diades solemnes, així les ciutats enru-nades seran plenes de ramats humans. I sabran que jo sóc el Senyor.”