Categoria
109 Versicles sobre les distraccions mundanes
Imagina't, la distracció vol allunyar-te del camí que Déu ha pensat per a tu. T'empeny a ocupar-te de coses que no et beneficien ni t'ajuden a créixer espiritualment. Pensa-hi, quan no estem ben aferrats a la paraula de Déu i no mantenim una vida de pregària constant, el diable aprofita les nostres debilitats.
Per això, és important que identifiquis què t'està distreient i demanis a Déu que et doni la força per superar-ho amb el seu poder. Tot allò que s'oposa al teu creixement, ell t'ajudarà a vèncer-ho. Com diu Filipenses 4:13, tot ho podem en Crist, que ens enforteix1.
Confia, Jesús et donarà la sortida i t'ajudarà a superar totes les teves distraccions. Ets més fort del que penses, no et deixis dominar! Entrega't completament a Crist, busca'l amb tot el cor i ell obrarà amb poder al teu favor.
Tot això us ho dic pel vostre bé; no penseu que vull posar-vos restriccions, sinó que miro el que és més digne per a servir el Senyor amb una dedicació sense destorb.
En resum, germans, tot allò que sigui autèntic, respectable, just, net, estimable, de bon nom, qualsevol virtut, tot el que és digne d’elogi: en això poseu-hi el vostre interès.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Esforça’t a presentar-te davant de Déu com un obrer competent, irrepren-sible, que exposa rectament la paraula de la veritat.
i no vulgueu adaptar-vos al model d’aquest món, més aviat procureu trans-formar-vos renovant la mentalitat, a fi que pugueu discernir quina és la volun– tat de Déu, allò que és bo, allò que li agrada, allò que és correcte.
Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Es-perit i no satisfareu els desitjos de la carn.Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.
Per tant, aneu amb compte amb el vostre comportament, no sigueu insen-sats, sinó gent de senyque sap aprofitar el temps present, perquè els dies que corren són dolents.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
sobretot prenent l’escut de la fe, amb el qual podreu apagar totes les fletxes incendiàries del Maligne.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.
Perquè en corren molts, com ja us he dit força vegades, i ara us ho repeteixo amb llàgrimes als ulls, que no volen saber res de la creu de Crist,i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
El qui ha rebut la sembra entre els cards és aquell qui escolta la paraula, però els afanys de la vida i la seducció de la riquesa ofeguen la paraula i la deixen estèril.
La part que va caure entre els cards són els qui escolten, però fan el seu camí i són ofegats per les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida, i no arriben a madurar.
que Dimes, per amor a aquest món, m’ha deixat i se n’ha anat a Tessalònica; Crescent és a Galàcia i Titus, a Dalmàcia.
Tingueu compte de vosaltres matei-xos, no sigui que els vostres cors s’ator-deixin amb el vici, la beguda i les preo-cupacions de la vida, i de sobte us sor-prengui aquell dia
Que els teus ulls fitin sempre de dret, i el teu esguard, el qui tens al teu davant.Tempteja bé la rodera dels teus peus, i siguin ferms tots els teus camins.No et desviïs a dreta ni a esquerra, aparta el teu peu del mal.
Estimats, com a forasters i pelegrins que sou, us prego que defugiu les ape-tències carnals que lluiten contra l’àni-ma;
Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
els qui gaudeixen de la vida, com si no en gaudissin; perquè aquest món que veiem ara s’està desfent.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Si, doncs, després d’haver escapat de les brutícies mundanes, gràcies al conei-xement del Senyor i Salvador Jesucrist, altra vegada s’hi tornen a embolicar, i es deixen dominar, el final resulta pitjor que el començament.
Jesús li contestà: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment.Aquest és el manament principal i el més gran.
No posaré la mira en cap propòsit pervers. Detesto la conducta dels deslleials; no hi penso tenir tractes.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.
El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món i el seu esplendor,i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores.”Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”
Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i sofismes buits, segons les tradicions humanes, basats en els elements del món i no pas d’acord amb Crist.
Tot m’és permès, però no tot és convenient. Tot m’és permès, però jo no em deixaré dominar per res.
I digué a tots: “Mireu, guardeu-vos de tota cobdícia, perquè ni que un esti-gui cobert per l’abundància, la seva vida no depèn pas del que ell té.”
El que és jo, me’n guardaré prou de presumir, sinó és en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món va ser crucificat per a mi i jo per al món.
Revestiu-vos amb tota l’armadura de Déu per poder resistir contra l’astúcia del diable,perquè no hem de lluitar contra ad-versaris de carn i ossos, sinó contra sobiranies, contra poders, contra els dominadors d’aquest món de tenebres, contra les forces espirituals del mal, que habiten l’espai.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Una cosa he demanat al Senyor, que tan desitjo: que pugui estar a la casa del Senyor, tots els dies de la meva vida, per contemplar l’esplendor del Senyor i encisar-me del seu temple.
però veig en mi, en el meu cos, una llei diferent que fa la contra a les regles de la meva raó i em fa presoner amb la llei del pecat que porto dintre meu.
al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;
Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer,
Ningú compromès amb la milícia no s’embolica amb compromisos de la vida civil, a fi de complir amb qui l’ha reclutat.
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
perquè es va estimar més ser maltrac-tat junt amb el poble de Déu, ans que aprofitar el goig fugisser del pecat.
Jesús, però, li va respondre: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà posada a l’arada no val per al Regne de Déu.”
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Però temo que, així com la serp va seduir Eva amb la seva astúcia, els vos-tres enteniments no es corrompin apartant-se de la simplicitat i la puresa en Crist.
això vol dir que heu de despullar-vos de tot el que té a veure amb l’anterior comportament d’aquell home antic, que s’anava corrompent endut per la seduc-ció del desig,i heu de donar lloc a una renovació espiritual del vostre enteniment,i heu de revestir-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu, de rectitud i san-tedat autèntiques.
Per aquestes ens ha regalat els precio-sos i sublims béns promesos, de manera que pel seu mitjà esdevingueu parti-cipants de la naturalesa divina i pugueu escapar de la corrupció que hi ha al món, a causa de la concupiscència.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Igualment vosaltres, feu-vos el compte que heu mort pel que fa al pecat i que viviu per a Déu en Crist Jesús.
Així, doncs, procureu imitar Déu, com a fills estimats que sou,i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Tot seguit, Jesús digué als seus dei-xebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
No tinguis desfici per enriquir-te, deixa de banda la teva sagacitat.Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són, perquè els han sortit ales i com àguiles s’envolen cap al cel.
Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra.El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
i a posar tot l’afany a viure en pau, complint amb la vostra obligació, i a treballar amb les vostres pròpies mans, tal com us hem recomanat de fer,a fi que visqueu dignament davant els no-creients i no tingueu necessitat de ningú.
“Si el món us odia, sapigueu que m’ha odiat a mi abans que a vosaltres.Si fóssiu del món, el món us esti-maria com a cosa seva, però, com que no sou del món, perquè jo us he escollit d’entre el món, per això el món us odia.
i qui no pren la seva creu i em se-gueix, no és digne de mi.El qui vulgui afermar la seva vida, la perdrà, i qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
i totes les altiveses que s’alcen contra el coneixement de Déu; fem presoners tota mena de pensaments i els portem a l’obediència del Crist,
i tot el que feu, sigui de paraula o sigui d’obra, feu-ho tot en nom del Senyor Jesús, donant gràcies a Déu Pare per mitjà d’ell.
I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
Ara us exhorto, jo, el pres per cau-sa del Senyor, que visqueu d’una manera digna la vocació a què heu estat cridats;
Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu de l’altre. No podeu servir Déu i el diner.”
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda.
per tal que sigueu irreprensibles i senzills, fills de Déu sense defecte, enmig d’una gent maligna i esgarriada, entre la qual resplendiu com els astres en el món,
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Que el teu cor no tingui enveja dels pecadors, sinó que reverenciï sempre el Senyor,perquè és segur que hi ha un futur, i la teva esperança no serà fallida.
La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
Amb tot el cor t’estic buscant, no permetis que em desviï dels teus manaments.Cor endins atresoro el teu consell, a fi de no pecar contra tu.
Estarem segurs que l’hem conegut si guardem els seus manaments.Aquell qui diu: “Jo el conec”, però no observa els seus manaments, és un men-tider, i la veritat és lluny d’ell.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.Ja que vivim per l’Esperit, actuem conforme a l’Esperit.
Però, de les contalles irreverents, prò-pies de velles, no en vulguis saber res. Practica la pietat;pensa que l’exercici corporal només aprofita temporalment, mentre que la pietat aprofita per sempre, perquè compta amb la promesa de la vida, per a la d’ara i per a la del futur.
Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria.Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.
Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusias-me, a fi que la plena certesa de l’espe-rança es mantingui fins a la fi,de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Germans, no és que jo pensi haver-lo aconseguit personalment, encara; el meu interès se centra a oblidar-me de tot el que he deixat enrere i llençar-me de dret cap endavant,a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
I la part que cau en terra bona són els qui han escoltat la paraula, la retenen amb cor noble i fructifiquen amb cons-tància.
De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
He buscat el Senyor i m’ha escoltat, i m’ha deslliurat de tots els meus temors.Alceu a ell la mirada i sereu radiants, i el vostre semblant no es rubo-ritzarà.
encoratjant-vos a fi que visquéssiu com és digne de Déu, que us crida al seu Regne i glòria.
I això demano en la meva oració: que el vostre amor s’enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses,així podreu apreciar els autèntics va-lors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist,plens d’aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
a fi que tingueu un comportament digne del Senyor, que el satisfaci plenament, fructificant en tota bona activitat i progressant en el coneixement de Déu;
a fi que, segons l’abundància de la seva glòria, us enforteixi vigorosament en l’home interior, mitjançant el seu Esperit;que Crist habiti per la fe dins els vostres cors, ben arrelats i fonamentats en l’amor,