Categoria
160 Versicles sobre els qui s'allunyen de la fe
En la vida, cadascú camina pel seu propi sender. De vegades, aquest camí és clar i lluminós, mentre que en altres ocasions, es torna fosc i confús.
La Bíblia ensenya que som responsables de les decisions que prenem i de la direcció que escollim seguir. Al llibre dels Proverbis, trobem més de seixanta mencions de la paraula “camí”. Aquesta paraula no només es refereix a un sender físic, sinó també al rumb que prenem a la vida. El savi rei Salomó ens exhorta: “Examina la senda dels teus peus, i tots els teus camins siguin rectes” (Proverbis 4:26). Aquí, la responsabilitat recau en cadascú per avaluar i escollir un camí recte.
El camí del neci i el del savi difereixen significativament. El neci avança com si travessés una tanca d'espines, plena d'obstacles i dificultats. En contrast, el savi camina per una calçada pavimentada, sense entrebancs i amb un somriure als llavis (Proverbis 15:19).
La qualitat del nostre camí no és un accident fortuït. Depèn de les nostres decisions i actituds. Si ens descarrilem dels camins de Déu, és perquè hem escollit seguir la nostra pròpia voluntat en lloc d'encomanar els nostres passos al Senyor. La Bíblia ens adverteix: “El cor de l'home planeja el seu camí, però el Senyor dirigeix els seus passos” (Proverbis 16:9).
Si et trobes desviant-te dels camins de Déu, no és massa tard per corregir el rumb. Reconeix la teva responsabilitat i assumeix les conseqüències de les teves decisions. Deixa de culpar els altres i accepta que el Senyor et demanarà comptes per la direcció que pren el teu sender.
Encomana els teus camins al Senyor, busca la seva saviesa i segueix els seus preceptes. Encara que hagis errat, l'amor i la gràcia de Déu estan disponibles per guiar-te de tornada al camí recte. Com diu el salmista: “Dirigeix els meus passos conforme a la teva paraula; no deixis que cap iniquitat em domini” (Salm 119:133).
Així doncs, caminant, recorda que ets responsable del teu camí. Escull amb saviesa i confia en el Senyor per dirigir els teus passos cap a la vida plena que ell té preparada per a tu.
Perquè, “anàveu esgarriats com ove-lles”, però ara heu retornat al pastor i guardià de les vostres ànimes.
Tots anàvem esgarriats com ovelles, cadascú tirava pel seu camí, mentre el Senyor feia recaure en ell la iniquitat de tots nosaltres.
Eren ovelles perdudes, els del meu poble, els seus pastors les havien es-garriades; les feien anar per les mun-tanyes, vagant d’un puig a un turó, i s’oblidaven de la pleta.
Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’esgarria una, ¿no dei-xarà les noranta-nou a les muntanyes per anar a buscar l’esgarriada?I, si la troba, us asseguro que el fa més content aquesta que les noranta-nou que no es van esgarriar.Igualment, el vostre Pare celestial no vol que es perdi ni un sol d’aquests petits.
Qui atén la correcció va per camí de vida; qui rebutja la reprensió va desen-caminat.
“Si un de vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al despoblat i va a cercar la perduda fins que la troba?I quan la troba, se la carrega a les espatlles, tot content,i quan arriba a casa fa venir els amics i els veïns i els diu: ‘Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat l’ovella que se m’havia perdut.’Us dic que igualment en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es penedeixi que no pas per noranta-nou justos que no necessiten penedir-se.”
Quant als levites, que es van apartar de mi quan Israel se’m va allunyar per anar darrere els seus ídols, hauran de suportar el pes de la seva iniquitat.
Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
La part sagrada serà per als sacerdots, els fills de Sadoc, que es van mantenir fidels a mi i no es van desviar com els levites, quan es desviaren els fills d’Israel.
Si, doncs, després d’haver escapat de les brutícies mundanes, gràcies al conei-xement del Senyor i Salvador Jesucrist, altra vegada s’hi tornen a embolicar, i es deixen dominar, el final resulta pitjor que el començament.Ja que més els hauria valgut no co-nèixer el camí just que no pas, un cop conegut, fer-se enrere del sant manament que els havien transmès.Els ha passat allò que tan encertadament diu el proverbi: “El gos ha tornat al seu vòmit”, i també: “La truja, tot just rentada, es rebolca en el llot.”
Ai d’ells, que s’han allunyat de mi! Els sobrevindrà la destrucció, perquè s’han rebel·lat en contra meu! Jo els voldria redimir, però no fan més que dir falsedats contra mi.
armat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;entre ells Himeneu i Alexandre, els quals vaig deixar en mans de Satanàs per tal que aprenguin a no ofendre Déu.
que el teu cor no es desviï vers els camins d’ella, ni et deixis perdre per les seves roderes;
Observa, doncs, la bondat i la se-veritat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
Per això em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s’extravien en el cor; i no han conegut els meus camins.
N’hi haurà molts que es rendiran i es delataran els uns als altres i s’odiaran mútuament.També sorgiran molts falsos profetes que enganyaran molta gent.La maldat serà tan general que l’amor de la majoria es refredarà.Però el qui hagi resistit fins a la fi, se salvarà.
Si bé han sortit d’entre els nostres, en realitat no eren dels nostres, perquè si haguessin estat dels nostres, s’haurien mantingut amb nosaltres, però això ha passat perquè es vegi que no tots són dels nostres.
Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els espirituals, corregiu-lo amb una predis-posició amable, tenint compte d’un mateix, no sigui que caiguis també tu en la mateixa falta.
Germans meus, si algun de vosaltres s’ha desviat de la veritat i un altre el fa retornar,sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.
Si reconeixem els nostres pecats, és prou fidel i equitatiu per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de qualsevol iniquitat.
Ara bé, si pel que tu menges fereixes el teu germà, ja no actues amb l’amor degut. No permetis que una cosa com el teu menjar arruïni aquell pel qual Crist va morir.
Torneu, fills esgarriats; jo remeiaré les vostres apostasies.” Aquí ens tens, venim a tu, perquè tu ets el Senyor, el nostre Déu.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat;
Crist ens ha alliberat perquè si-guem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge.
Feu un examen de consciència, per veure si us manteniu en la fe, proveu-vos a vosaltres mateixos. Si no esteu ben convençuts que Jesucrist és en vosaltres, és que heu estat reprovats.
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,
El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta; l’home de bé fruirà de les seves obres.
Estigueu atents i vigileu. El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda buscant qui devorar;
però jo he pregat per tu perquè no flaquegi la teva fe. I tu, un cop penedit, conforta el teus germans.”
Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi.
Vaig esgarriat com una ovella perduda; vine a buscar el teu servidor, que no he abandonat els teus manaments.
Precisament per a tals fets vau ser cridats, ja que també Crist va patir per vosaltres, deixant-vos marcat un esquema perquè pugueu seguir la seva traça,
Perquè els qui s’allunyen de tu es perdran; exterminaràs tots els qui se n’apar-ten.Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.
Perquè també nosaltres, temps enrere, érem insensats i descreguts, anàvem perduts, esclaus de tota mena de pas-sions i plaers. Ens passàvem la vida en-tre la malícia i l’enveja, érem insupor-tables i ens odiàvem els uns als altres.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
Perquè vindrà un temps que no supor-taran la sana doctrina, sinó que seguint els propis desigs es rodejaran de mestres a la seva mida, per ganes d’escoltar,que mentre per una banda faran el sord a la veritat per l’altra es decantaran cap a les llegendes.
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
Però els qui es desvien per camins tortuosos, que els enviï el Senyor amb els mal-factors. Pau a Israel!
Quan algú s’adoni que el seu germà peca, amb un pecat que no mena a la mort, que pregui, i li donarà vida. Això ho dic dels qui cometen pecats que no duen a la mort. Hi ha un pecat que mena a la mort; no parlo pas d’aquest, quan dic que pregui.
Perquè en corren molts, com ja us he dit força vegades, i ara us ho repeteixo amb llàgrimes als ulls, que no volen saber res de la creu de Crist,i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.
No heu envigorit les febles ni heu guarit la malalta, no heu embenat la que té la cama trencada ni heu recollit les esgarriades, ni heu anat a buscar les perdudes, sinó que les heu dominades amb duresa i violència.
Però si el just s’aparta de la seva justícia cometent la maldat i les matei-xes abominacions que fa el malvat, si ell les comet també, creus que viurà? Ni una sola de les justícies que hagi fet no li serà tinguda en compte. Per la preva-ricació que hagi comès i pels pecats que hagi fet, per ells morirà.”
Als qui vivien en la fosca i les te-nebres, captius en la misèria i amb ferros,per haver estat rebels a les ordres de Déu i haver menyspreat els designis de l’Altíssim,
Heu trencat amb el Crist, els qui bus-queu la rehabilitació per la Llei; esteu fora de la gràcia.
que s’han desviat de la veritat dient que la resurrecció ja s’ha realitzat, i amb això capgiren la fe d’alguns.
Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat;
Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Els del terreny pedregós són els qui en escoltar la paraula la reben amb goig, però aquests no tenen arrels; creuen du-rant un temps, però a l’hora de la prova es fan enrere.
Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.”Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
També a vosaltres, que en altre temps éreu forasters i mentalment ene-mics per causa de les males accions,ara, en canvi, us ha reconciliat mit-jançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació,si persevereu fonamentats i ferms en la fe, inamovibles en l’esperança de l’evangeli que heu sentit i que ha estat proclamat a tota criatura de sota el cel, del qual jo, Pau, n’he esdevingut servidor.
i que fins i tot d’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que propagaran perversitats a fi d’arrossegar els deixebles darrere seu.
Pensa el neci en el seu cor: “No hi ha Déu.” Estan corromputs, i la seva iniquitat és abominable, no n’hi ha cap que faci el bé.Déu, del cel estant, observa els mortals per veure si n’hi ha cap d’assenyat que busqui Déu.Tots s’han rebel·lat, s’han pervertit tots plegats: Ningú no fa el bé, ni un de sol.
Mireu, la mà del Senyor no s’ha fet tan curta que no pugui salvar, ni la seva oïda s’ha endurit tant que no hi pugui sentir.Són les vostres iniquitats que han es-tablert una separació entre vosaltres i el vostre Déu; els vostres pecats li han fet amagar el rostre de vosaltres, i no us vol sentir.
Perquè sorgiran falsos messies i fal-sos profetes, i faran grans senyals i pro-digis, capaços d’enganyar, si fos possible, fins i tot els elegits.
Com que no els interessa tenir un coneixement correcte de Déu, Déu els ha deixat a mercè de sentiments depra-vats que els duen a ser immorals,
Estimats, no confieu en qualsevol inspiració, més aviat comproveu ben bé si les inspiracions provenen de Déu, ja que pel món corren molts falsos profetes.
Per això, germans, poseu cada cop més interès a consolidar la vostra vocació i elecció; i si ho feu així, no fallareu mai.
Estem convençuts, però, estimats, que vosaltres esteu en la millor disposició, la qual mena a la salvació, malgrat que us parlem així.Perquè Déu no és injust per a oblidar-se de la vostra obra i de l’amor que heu demostrat envers el seu nom, en el servei que heu prestat i seguiu prestant als creients.Només voldríem que cadascun de vosaltres demostri el mateix entusias-me, a fi que la plena certesa de l’espe-rança es mantingui fins a la fi,de manera que no us torneu indo-lents, sinó imitadors dels qui per la fe i la constància han heretat les promeses.
Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?
Respon-los: Per vida meva, diu Déu, el Senyor, que no tinc cap complaença en la mort del malvat, sinó en què s’aparti del seu mal camí i visqui. Tor-neu, aparteu-vos dels vostres malvats camins; per què hauríeu de morir, casa d’Israel?
Però la destrucció dels transgressors i dels pecadors esdevindrà alhora, i els qui abandonen el Senyor desapa-reixeran.
¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia?
I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè els qui dubten són semblants a l’onatge del mar embravit i sacsejat quan hi bufa el vent.Que no es pensi pas, aquest home, que podrà rebre res del Senyor:un home d’esperit indecís és inconstant en tot el que emprèn.
Així, doncs, tal com heu rebut Crist Jesús, el Senyor, avanceu en ell,arrelats i sobreedificats en ell i fonamentats en la fe, com fóreu ensenyats, desbordant en acció de gràcies.Mireu que ningú no us enganyi amb filosofies i sofismes buits, segons les tradicions humanes, basats en els elements del món i no pas d’acord amb Crist.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Tingues present això: en els últims temps sobrevindran moments di-fícils,perquè la gent serà egoista, amb ànsia de diner, provocadors, orgullosos, difa-madors, rebels als pares, malagraïts, irreverents,despietats, implacables, calumnia-dors, violents, indomables i enemics del bé,traïdors, agosarats, ensuperbits, amics del plaer més que no pas amics de Déu,amb aparença de pietat, però negant la seva eficàcia; d’aquesta gent, allunya-te’n.
Tenien, però, l’oposició d’Elimes, el mag (com indica aquest nom) que pro-curava apartar de la fe el procònsol.Però Saule, és a dir Pau, ple de l’Es-perit Sant, mirant-se’l de fit a fit digué:“Home carregat d’enganys i malícies de tota mena, fill del diable, enemic de tot el que és just, ¿no pararàs mai de tòrcer els camins rectes del Senyor?
Per això, tal com per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar,
Perquè és inevitable que entre vosaltres hi hagi faccions, a fi que es manifesti entre vosaltres els qui són creients de debò.
Tanmateix l’Esperit ho diu ben clar: als darrers temps, alguns dei-xaran la fe per anar darrere uns esperits enganyadors i doctrines demoníaques,
Per tant, cal que posem una total atenció a tot allò que hem escoltat, si no volem anar a la deriva.
La pedra que rebutjaren els cons-tructors s’ha convertit en la clau de l’arc.És el Senyor qui ha fet això, ha estat un prodigi als nostres ulls.
És cert que hi ha hagut també fal-sos profetes entre el poble, com també entre vosaltres hi haurà falsos mestres que propagaran doctrines perni-cioses i, refusant l’Amo que els va com-prar, atrauran d’improvís damunt d’ells un desastre.
però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial.
Que si Déu no va plànyer les branques naturals, potser tampoc no et planyi a tu.Observa, doncs, la bondat i la se-veritat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
Per això jo jutjaré cadascun segons la seva conducta, casa d’Israel –diu Déu el Senyor–. Penediu-vos i convertiu-vos de totes les vostres infidelitats, a fi que la iniquitat deixi de ser la causa de la vostra caiguda.Foragiteu lluny de vosaltres totes les infidelitats amb què us heu fet culpables, i feu-vos un cor nou i un esperit renovat. Per què hauríeu de morir, casa d’Israel?Jo no tinc pas complaença en la mort del qui mor, diu Déu, el Senyor. Con-vertiu-vos, doncs, i tindreu vida!”
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
En això es veu ben clar quins són els fills de Déu i quins són els fills del diable: tot aquell qui no es comporta justament no és de Déu, com tampoc no ho és aquell qui no estima el seu germà.
Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa.Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa.
si l’obra d’algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.
Només demano que us porteu com és digne de l’evangeli de Crist. De manera que, tant si vinc a veure-us com si de lluny estant tinc notícies de vosaltres, pugui constatar que esteu ferms en un mateix esperit, que lluiteu unànimes per la fe de l’evangeli,i que no us intimiden gens els adver-saris. Això serà per a ells un signe clar de destrucció; en canvi, per a vosaltres ho serà de victòria, i això és obra de Déu.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans?
Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
Vosaltres, doncs, estimats, previnguts com esteu, vigileu, no fos cas que fóssiu arrossegats per l’error dels mal-vats i decaiguéssiu de la vostra fermesa.
Qui ets tu per jutjar el criat d’altri? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo.Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que ca-dascú mantingui el seu parer personal.
Aleshores Jesús els digué: “Aquesta nit tindreu tots una decepció per causa meva, perquè l’Escriptura diu: Feriré el pastor i es dispersaran les ovelles del ramat.
Feliç l’home que té posada la seva esperança en el Senyor i no s’ajuda dels rebels, que es des-vien vers la incertesa.
arribarà l’amo d’aquell criat el dia que menys s’ho espera i a l’hora menys pensada, el despatxarà i farà amb ell el que es fa amb els infidels.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
No estimeu el món ni allò que és propi del món. L’amor del Pare no pot estar en aquell qui estima el món.Perquè tot allò que hi ha en el món, les apetències carnals, l’avidesa dels ulls i l’ostentació de les riqueses, no prové del Pare, sinó del món.I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Potser diràs: “Les branques han estat esqueixades per empeltar-me a mi.”Molt bé: van ser esqueixades per causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No presumeixis i vés amb compte.
Em sorprèn que amb tanta lleugeresa us passeu del qui us va cridar en la gràcia del Crist cap a un altre evangelique, de fet, no existeix, sinó que n’hi ha alguns que us pertorben i intenten capgirar l’evangeli del Crist.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
¿No heu vist com a l’estadi els corre-dors corren tots, però només un s’em-porta el premi? Correu com cal per guanyar-lo.Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
I jo que, ofuscat, havia dit: “Estic exclòs de la teva presència.” Però has escoltat la meva súplica, quan jo clamava a tu.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
sapigueu que el qui faci retornar un pecador del camí equivocat salvarà la seva vida de la mort i cobrirà una multitud de pecats.
Perquè no m’avergonyeixo de l’e-vangeli, que és poder de Déu per a sal-var tothom qui creu; primer el jueu, i després el no jueu.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
Déu és per a nosaltres el Déu de salvació; i del Senyor Déu depèn poder esca-par de la mort.
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
Com a fills obedients, no us emmot-lleu més a les apetències que teníeu abans, en temps de la vostra ignorància,sinó que, així com és sant aquell qui us va cridar, també vosaltres aconseguiu de ser sants en tota la vostra conducta,atès que l’Escriptura diu: “Sigueu sants, perquè jo sóc sant.”
Jo, doncs, us aviso: camineu en l’Es-perit i no satisfareu els desitjos de la carn.Perquè la carn té avidesa contra l’Es-perit i l’Esperit contra la carn. Són dos principis que lluiten contra sí per no deixar-vos fer el que voldríeu.En canvi, si us deixeu guiar per l’Es-perit, no esteu sota la Llei.
perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu.
Feliç l’home que no es deixa por-tar pel consell dels dolents, ni posa el peu en el camí dels pe-cadors, ni s’asseu en companyia dels bur-letes;ans es complau en la llei del Senyor i la medita de nit i de dia.
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
Així, doncs, també en aquest temps ha quedat una resta elegida per gràcia.I, si ho és per gràcia, ja no ho és per les obres; altrament, la gràcia deixaria de ser gràcia.
Per això, “redreceu les mans caigudes i els genolls afeblits,i busqueu camins planers per als vostres peus”, a fi que el membre que coixeja no es desllorigui, sinó que, més aviat, es gua-reixi.
No extirparen els pobles que el Senyor els havia dit;es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums;
resistiu-li, ferms en la fe, sabent que la mateixa classe de sofriments afecten els vostres germans que hi ha pel món.
Quan algú se senti temptat, que no digui: “Sóc temptat de Déu”, perquè Déu ni té males temptacions ni tempta ningú,sinó que cadascú és temptat quan l’arrossega la pròpia concupiscència i es deixa seduir.Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
La maldat serà tan general que l’amor de la majoria es refredarà.Però el qui hagi resistit fins a la fi, se salvarà.
Feliç l’home que es manté sempre reverent, però qui endureix el cor cau en des-gràcia.
Ara bé, aquell qui no té aquestes qua-litats, no hi veu, és curt de vista, s’ha oblidat que fou netejat dels seus antics pecats.
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Ensenya’m, Senyor, el teu camí, que vull caminar en la teva veritat; predisposa’m el cor a honrar el teu nom.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,
Perquè us dic que si la vostra justícia no supera la dels mestres de la Llei i la dels fariseus, no entrareu pas al Regne del Cel.
Per mitjà del baptisme, doncs, hem estat sepultats amb ell en la mort, per tal que, així com el Crist va ser ressuscitat d’entre els morts pel poder gloriós del Pare, també nosaltres iniciem una vida nova.
Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.
Adquireix la veritat i no la venguis, no deixis la saviesa, la instrucció i l’enteniment.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
La finalitat que persegueix aquest encàrrec és l’amor que neix d’un cor pur, d’una bona consciència i d’una fe sincera.