Categoria
107 Versicles de la Bíblia sobre la Creu
La creu representa el sacrifici suprem de Jesús per salvar la humanitat. És la mostra de l'amor més gran que mai ha existit, l'evidència del perdó que no mereixíem. Senzillament, és Déu estimant de forma sobrenatural una generació perversa i pecadora.
La creu ens recorda que, malgrat el sofriment i les adversitats, sempre hi ha una esperança que ens sosté. En ella hi trobem llum enmig de la foscor, i un consol que emana de la promesa de vida eterna.
Contemplar la creu ens porta a examinar les nostres pròpies vides i a qüestionar-nos sobre el significat dels nostres actes. Ens convida a reflexionar sobre l'amor incondicional de Déu i la seva disposició a donar-nos una segona oportunitat. És a través de la creu que trobem perdó i reconciliació amb el nostre Creador.
La creu ens desafia a obrir els nostres cors i a oferir la nostra pròpia vida en sacrifici, com ho va fer Jesús. Ens condueix a negar-nos a nosaltres mateixos i a seguir els seus passos, portant el seu missatge d'amor i compassió al món.
Que la nostra reflexió sobre la creu ens inspiri a viure d'acord amb els principis i estatuts de Déu (segons la Bíblia), mostrant compassió, perdó i amor envers els nostres semblants.
Que en cada pas que fem, hi trobem la força per carregar la nostra pròpia creu i seguir el camí de Jesús, sabent que el seu amor immutable ens acompanya sempre.
De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
Tot seguit, Jesús digué als seus dei-xebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.
Perquè en corren molts, com ja us he dit força vegades, i ara us ho repeteixo amb llàgrimes als ulls, que no volen saber res de la creu de Crist,
El que és jo, me’n guardaré prou de presumir, sinó és en la creu de nostre Senyor Jesucrist, pel qual el món va ser crucificat per a mi i jo per al món.
Prop de la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria de Cleofàs, i Maria Magdalena.
i, carregant ell mateix la creu, van sortir cap en un lloc que anomenen de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
El Déu dels nostres pares ha ressus-citat Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul.
Quan sortien, van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar-li la creu.
Aquest, dins la voluntat preestablerta i la previsió de Déu, va ser lliurat, el vau matar fent-lo crucificar per mans de gent impia,
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
“ell, que va pujar” al patíbul carre-gant sobre el seu cos “els nostres pecats”, per tal que havent ja mort als pecats visquem com a justos: “per la seva ferida heu estat guarits.”
però Déu demostrà el seu amor envers nosaltres, perquè quan encara érem pecadors, el Crist va morir per nosaltres.
esborrant l’acta que constatava el nostre deute amb els preceptes, que era contrària i que ha retirat clavant-la a la creu,
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi.
Dirigint-se a tots deia: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu cada dia i em segueixi.
Em vaig proposar no saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i aquest, crucificat.
Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Perquè Crist no m’ha enviat a bate-jar, sinó a predicar l’evangeli, i sense gens d’oratòria, per no treure força a la creu de Crist.
Pilat havia fet escriure un rètol que deia: “JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS”, i el van posar sobre la creu.
Els qui són de Crist Jesús han clavat a la creu els desitjos de la carn juntament amb les seves passions i les seves cobejances.
Tingueu present això: l’home vell que hi ha en nosaltres ha estat crucificat amb ell per tal que el cos del pecat sigui eliminat, i així ja no siguem més esclaus del pecat,
Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús.
El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”,
Tot seguit, Jesús digué als seus dei-xebles: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.Perquè qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà; en canvi, qui perdi la seva vida per causa meva, la trobarà.Perquè, quin profit en traurà l’home de guanyar el món sencer si perd la seva vida? Què podrà donar l’home a canvi de la seva vida?
Jesús, després de tastar el vinagre, digué: “Tot s’ha complert.” I, decantant el cap, lliurà l’esperit.
i els va reconciliar tots dos amb Déu, fets un sol cos per mitjà de la creu, matant la discòrdia en si mateix.
En això consisteix l’amor: no pas en el fet que nosaltres hàgim estimat Déu, sinó en el fet que ell ens va estimar i va enviar el seu Fill com a propiciació pels nostres pecats.
i per mitjà seu reconciliar amb ell tot l’univers, pacificant amb la sang de la seva creu, per mitjà d’ell, tant les coses que són sobre la terra com les del cel.
Tanmateix, ell ha suportat les nostres sofrences, s’ha carregat els nostres do-lors i nosaltres el teníem per un castigat, un colpit de Déu i abatut.
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
Que també Crist va morir una sola vegada pels pecats, un innocent pels culpables, a fi de portar-vos a Déu; va patir la mort en la carn, però va rebre la vida en l’esperit,
Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d’ell.
també així el Crist, després d’haver-se ofert una sola vegada per a carregar amb els pecats de tothom, serà vist per segona vegada, no ja per raó del pecat, sinó per a la salvació definitiva d’a-quells qui l’esperen.
Així el podré conèixer, a ell i a la potència de la seva resurrecció, i com-partir els seus sofriments configurant en mi la seva mort,
Fent venir, llavors, la gent amb els seus deixebles, els digué: “Si algú vol venir darrere meu, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi.
Ja que allò que era impossible a la Llei, per causa de la feblesa carnal, Déu ho ha realitzat enviant el seu propi Fill amb una humanitat semblant a la dels pecadors, i per causa del pecat ha sen-tenciat el pecat que hi ha en l’home
Per això li dono part entre els grans, i amb els forts es repartirà el botí. Per tal com va lliurar la seva vida a la mort i fou comptat entre els pecadors, ell, que portava els pecats de molts i pregava pels infidels.
en ell hem rebut la redempció, el perdó de les culpes, al preu de la seva sang, en virtut de la gran abundància de la seva gràcia,
“N’ha salvat d’altres, però a si mateix no es pot salvar. El rei d’Israel! Que baixi ara de la creu i creurem en ell!
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
i us deia: ‘És necessari que el Fill de l’Home sigui posat a les mans dels homes pecadors i sigui crucificat, i que ressusciti el tercer dia’.”
nosaltres prediquem el Crist crucificat, escàndol per als jueus i absurd per als gentils;
El qual Déu ha presentat, en virtut de la seva sang, com a instrument de perdó, per mitjà de la fe, a fi de manifestar la seva benigna justícia, després d’haver estat tolerant amb els pecats del passat,
Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar.
Hem conegut l’amor en aquest fet: Ell ha donat la seva vida per nosaltres. Nosaltres també hem de donar la vida pels germans.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre.
Perquè tampoc el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
Quan a mi, germans, si encara predico la circumcisió, per què em persegueixen encara? En aquest cas, s’ha acabat l’escàndol de la creu!
En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures.Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures.
L’endemà, Joan va veure Jesús que se li acostava, i digué: “Mireu l’Anyell de Déu que treu el pecat del món.
Perquè a vosaltres se us ha concedit el privilegi d’estar per Crist, no solament de creure en ell, sinó de patir també per ell,
He parat l’esquena als qui em pegaven i les galtes als qui m’arrencaven la bar-ba; no he amagat la cara als insults ni a les escopinades.
Més encara, perquè ara que ja som justificats amb la seva sang, serem sal-vats per ell del càstig.
sabent que no ha estat pas amb coses corruptibles, com l’or o la plata, que heu estat rescatats de la vostra manera banal de viure, heretada dels vostres pares,sinó que ha estat amb la sang precio-sa de Crist, com la d’un anyell sense defecte i sense taca,
És cert que fou crucificat per causa de la feblesa, però ara viu pel poder de Déu. També nosaltres compartim la seva feblesa, però, amb el poder de Déu, participarem de la seva vitalitat pel vostre bé.
que morí per nosaltres a fi que, tant si estem vetllant com si ens troba ja dormint, visquem juntament amb ell.
En canvi ara, en Crist, vosaltres, els qui abans éreu lluny, heu esdevingut propers per la sang de Crist.
amb molta més raó la sang de Crist, que en virtut del seu Esperit etern s’oferí a si mateix a Déu com a víctima sense defecte, purificarà la nostra consciència d’obres mortes, a fi que puguem donar culte al Déu vivent.
Cap a les tres, Jesús cridà molt fort: “Elí, Elí, lamà sabactani?” que vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
Talment com molts quedaren esba-laïts en veure’l tan desfigurat, que ja ni tenia aspecte d’home, i la seva aparença no semblava humana,
i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots.
que es donà ell mateix pels nostres pecats a fi d’arrencar-nos del pervers món present, segons el designi del nostre Déu i Pare;
perquè això és la meva sang del Pacte, que és vessada a favor de molts homes per al perdó dels pecats.
“Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.”
derrotant els principats i les potestats per mitjà d’ella, i exposant-los en públic testimoni en el seu seguici triomfal.
que es donà a si mateix com a rescat en favor de tots. Aquest és el testimo-niatge presentat al moment fixat,
Malvolgut, rebuig dels homes, home de dolors i avesat a la sofrença. Com un al qual s’amaga la cara, l’hem menys-preat i l’hem tingut per no res.
Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.
La seva mort fou un morir al pecat d’una vegada per sempre; però la seva vida és un viure per a Déu.
De la mateixa manera que el Fill de l’Home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.”
i de part de Jesucrist, el testimoni fidedigne, el primer retornat de la mort i el sobirà dels reis de la terra. Al qui ens estima i amb la seva sang ens ha alliberat dels nostres pecats
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
Ell és qui expia els nostres pecats; i no solament els nostres, sinó també els de tot el món.
M’envolta una colla de gossos, un escamot de malfactors m’as-setja; m’han foradat les mans i els peus,
Vessaré damunt la casa de David, i sobre els habitants de Jerusalem, un esperit de gràcia i de pregària, i miraran envers mi, aquell qui van traspassar. I faran dol, com el dol que es fa per un fill únic; ploraran amargament per ell, com els qui ploren per un primogènit.
Per aquest motiu, precisament, Déu l’exalçà eminentment i li donà el Nom que està per damunt de tot altre nom,
però veiem el qui “va ser fet un poc inferior als àngels”, Jesús, que per haver sofert la mort és “coronat de glòria i honor”, a fi que per la gràcia de Déu tastés la mort en benefici de tothom.
Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu?
Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
i després de donar gràcies el va partir i digué: “Això és el meu cos, partit per a vosaltres; feu això en memòria meva.”Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.”
Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla; i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.”
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
Fent-se un poc més enllà es prosternà fins a terra, i pregava dient: “Pare meu, si és possible, que s’allunyi de mi aquesta copa; però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.”
Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Per què t’allunyes sense ajudar-me, ni escoltar el meu gemec?
Ja que ens escollí en ell abans de la creació del món perquè li estiguéssim consagrats i fóssim sense defecte davant els seus ulls.
El centurió i els qui amb ell vigilaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que succeïa, van agafar molta por i deien: “Veritablement, aquest era fill de Déu.”
No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.
ara, en canvi, us ha reconciliat mit-jançant la mort del seu cos de carn, a fi de portar-vos a la seva presència sants, nets i lliures d’acusació,
Sentint l’angoixa punyent pregava amb més intensitat, i la seva suor se li tornà com gotes de sang que queien a terra.
i aquest no té necessitat d’oferir sa-crificis periòdicament –com fan els grans sacerdots, primer pels seus propis pecats i després pels del poble–, perquè això ho va fer d’una vegada per sempre en oferir-se ell mateix.