Categoria
124 Versets de l'Ofrena: Guia Bíblica completa
El primer dia de cada setmana, t'animo a apartar una part dels diners que has guanyat, tal com diu 1 Corintis 16:2. No esperis que arribi jo per intentar reunir-ho tot de cop, que després ja se sap...
Quan Pau escrivia les seves cartes als creients de les diferents ciutats d'Àsia, abordava aspectes que necessitaven correcció en el funcionament de l'Església, i també donava instruccions precises sobre temes de la vida quotidiana. Les ofrenes i els diners no van ser aliens a la seva ensenyança.
A més, a Efesis 5:2 s'explica com Crist va ser l'ofrena perfecta en entregar-se per nosaltres, un acte que recordem cada vegada que ofrenem. Qui dóna s'assembla a Jesús, que es va entregar com a ofrena sense reserves.
Les ofrenes són un senyal d'agraïment cap a Déu, una expressió natural dels creients. A Apocalipsi 1:61, a més, se'ns recorda que un sacerdot, entre altres tasques, és aquell que ofereix ofrenes a Déu.
Sé que hi ha gent que s'incomoda quan es parla de donar ofrenes, però és important reconèixer la benedicció que hi ha en aquest acte. Encara que a tothom li agrada més rebre, t'animo a donar generosament, sense reserves, ja que Déu estima el donador alegre i beneeix l'obra de les seves mans.
Li has de donar generosament i sense recança al cor, quan l’afavoreixis, perquè això farà que el Senyor, el teu Déu, et beneeixi en el teu treball i en tot el que emprenguis.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
Doneu i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sac-sejada i plena. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
A més, Déu pot omplir-vos de tota mena de favors, de manera que, en tot i sempre, tingueu allò que necessiteu i encara us en sobri per contribuir a qual-sevol obra bona.
El qui proveeix de llavor al sembra-dor i de pa per a menjar, també us pro-veirà i farà créixer la vostra sembrada, i multiplicarà els fruits de la vostra generositat,a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.Perquè la prestació d’aquest servei no sols contribueix a solucionar àmpliament les necessitats dels creients, sinó que és una font abundosa d’accions de gràcies a Déu.
Referent a la col·lecta per als creients, seguiu vosaltres tam-bé les instruccions que vaig donar a les esglésies de Galàcia.Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
Tot el delme del país, tant si prové de la sembra de la terra com si és dels fruits dels arbres, és del Senyor, és cosa santa per al Senyor.
Qui és fidel en coses sense im-portància, també és fidel en coses de molta vàlua, i qui és infidel en coses sense importància, també és infidel en coses de molta vàlua.
Si, doncs, en la falsa riquesa no heu estat fidels, ¿qui us confiarà l’autèntica?Si no heu estat fidels en les coses dels altres, ¿qui us confiarà allò que és vostre?
Honra el Senyor amb els teus béns i amb les primícies de tots els teus guanys,i els teus graners s’ompliran de blat i vessaran de most les teves tines.
i viviu en amor mutu, tal com el Crist us va estimar i es lliurà per vosaltres, com una ofrena i sacrifici a Déu, de suau fragància.
No podràs menjar dintre les teves portes el delme del blat, del vi, de l’oli, ni els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, ni cap dels vots que hagis promès, ni les teves ofrenes voluntàries, ni les ofrenes alçades,sinó que t’ho menjaràs només davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi elegit, tu, el teu fill, la teva filla, el teu servent, la teva criada i els levites que tingueu portes endins, i t’alegraràs davant el Senyor, el teu Déu, amb tot el fruit del teu esforç.
Donaràs puntualment el delme de tots els fruits de les teves sembrades, el que t’hagi produït el teu camp cada any,i menjaràs davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà triat perquè hi habiti el seu nom, el delme del teu blat, del teu vi i del teu oli, els primers nascuts de les teves vaques i dels teus ramats, perquè aprenguis a reverenciar el Senyor, el teu Déu, per sempre més.
sinó cadascú segons les seves possi-bilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit.
Així que es va fer pública aquesta disposició, els fills d’Israel van portar gran abundància de primícies del blat, del vi, de l’oli, de la mel i de tota mena de productes del camp; aportaren en quantitat el delme de tot.
també a presentar als sacerdots, als estatges del temple del nostre Déu, les nostres contribucions en espècies: les primícies de les nostres fornades, de la fruita de tots els arbres, del vi i de l’oli; també a donar als levites el delme de les nostres possessions, i els levites tindrien el dret de recaptar el delme a tots els nostres pobles.
Que el Senyor t’escolti el dia de l’angoixa, que t’empari el nom del Déu de Jacob;que t’enviï auxili des del santuari, i et sostingui des de Sió.Que tingui present les teves ofrenes, i el teu sacrifici li sigui plaent. (Pausa)
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Que cadascú decideixi per la pròpia consciència, no pas per força ni per compromís, que Déu estima els qui donen amb alegria.
Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.Per amor a vosaltres apartaré la plaga de llagosta, que no us malmeti els fruits de la terra; i la vostra vinya no quedarà estèril al camp, diu el Senyor Totpoderós.I totes les nacions us diran afortunats perquè sereu una terra de delícies, diu el Senyor Totpoderós.
¿És que un home pot defraudar Déu? Doncs, vosaltres m’heu defraudat, i en-cara dieu: ‘En què t’hem defraudat?’ En els delmes i en les ofrenes.
De bon matí, així que es va llevar, Jacob va agafar la pedra que li havia fet de capçal, la va dreçar com un pilar i, damunt d’ella, hi va vessar la unció.Al lloc aquell li va posar el nom de Betel (casa de Déu), si bé el nom que anteriorment tenia la població era el de Luz.Jacob va fer una prometença i digué: “Si Déu és amb mi i em guarda en el camí que he emprès, si em dóna pa per a menjar i roba per a cobrir-mei em fa tornar sa i estalvi a la casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu;i aquesta pedra que he dreçat com a pilar serà casa de Déu, i et tributaré el delme de tot allò que tu em donis.”
Porteu íntegres els delmes al dipòsit de provisions, a fi que hi hagi queviures al meu temple. Poseu-me així a prova, diu el Senyor Totpoderós, i ja veureu si no us obro les comportes del cel i no aboco damunt vostre la benedicció fins que no n’hi càpiga més.
Tingueu present que qui sembra es-cassament collirà en escassesa; i qui sembra abundosament collirà en abundància.
Recolliu d’entre vosaltres una ofrena per al Senyor. Tothom qui sigui generós de cor, que porti l’ofrena per al Senyor: or, plata i bronze;
No us oblideu de practicar el bé i de compartir el que teniu, que aquests sa-crificis són els que plauen a Déu.
Alçant la vista veié com els rics tiraven els seus donatius a l’arca del tresor.Va veure també una viuda pobra que hi tirava dues monedes petites,i digué: “Us ben asseguro que aquesta pobra viuda hi ha tirat més que tothom;perquè tots aquests hi han tirat com a donatiu el que els sobrava, en canvi ella, tot i estant-ne necessitada, hi ha tirat tot el que tenia per a viure.”
Que cada diumenge cadascun de vosaltres vagi fent el seu racó amb el que bonament hagi pogut estalviar, a fi que quan jo vingui no s’hagin de fer col·lectes.
He rebut tot el que m’heu enviat i estic ben proveït; tot ha quedat resolt tan bon punt Epafrodit m’ha donat aquesta ofrena vostra, que és un perfum suau, sacrifici agradable que Déu accepta de bon grat.
El qui rep instrucció de la Paraula, que faci participar de tota cosa bona el seu instructor.
Guariu els malalts, ressusciteu els morts, netegeu els leprosos, expulseu els dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.
Car, si hi ha bona voluntat, s’agraeix en allò que un té, i no pas en allò que un no té.
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Al contrari, cal que et recordis del Senyor, el teu Déu, perquè ell és qui et dóna força per a obtenir prosperitat, a fi de complir el pacte que va jurar als teus avantpassats, com fins al dia d’avui.
Com podré pagar al Senyor tot el bé que m’ha fet?Alçaré la copa de salvació, i el nom del Senyor invocaré;
Jesús li digué: “Si vols ser perfecte, vés, ven els teus béns i dóna’ls als po-bres, i tindràs un tresor al cel; després vine i segueix-me.”
Que facin el bé, que siguin rics de bones obres, que siguin generosos dis-posats a compartir,
Ofereix a Déu la gratitud com a sacrifici, compleix les teves promeses a l’Altíssim,i invoca’m en el dia d’aflicció: Jo et salvaré, i tu em donaràs glòria.”
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Jo sé prou bé, Déu meu, que tu exa-mines el cor i et complaus en la rectitud. Jo, doncs, en la sinceritat del meu cor, t’he ofert voluntàriament totes aquestes coses, i ara he vist amb alegria com el teu poble que es troba aquí reunit et feia espontàniament les seves donacions.
que fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presoners,
Perquè coneixeu prou bé la gràcia de nostre Senyor Jesucrist: ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres a fi que us enriquíssiu amb la seva pobresa.
“Quan hagis entrat a la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna en herència, la posseeixis i t’hi hagis establert,prendràs part de les primícies de tots els fruits de la terra que cullis al país que el Senyor, el teu Déu, et dóna, i els posaràs en una cistella i aniràs al lloc que el Senyor, el teu Déu, hagi escollit per a estada del seu nom.
i vingueren a parlar amb Moisès així: “El poble aporta molt més del que cal per a l’execució de l’obra que el Senyor ha manat fer.”
Veneu el que posseïu i feu-ne almoi-na; feu-vos bosses que no s’envelleixen, un tresor inesgotable al cel, on no s’acosten els lladres ni les arnes malmeten res;perquè allà on tingueu la vostra ri-quesa, hi tindreu també el vostre cor.
Tu, en canvi, quan facis almoina, que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,a fi que la teva almoina quedi en secret; i el teu Pare, que veu en el secret, t’ho recompensarà.
Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.
En qualsevol tasca que emprengueu poseu-hi l’ànima, com si fos pel Senyor i no pels homes,segurs que rebreu del Senyor la re-compensa de l’herència. El Senyor que nosaltres servim és el Crist.
El qui m’ofereix la gratitud com a sacrifici, aquest em glorifica. Al qui perseveri en el camí li mostraré la salvació de Déu.”
i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot.
En tot us he ensenyat que convé tre-ballar a fi d’emparar els febles, recor-dant les paraules del Senyor Jesús, que digué: ‘Fa més feliç donar que rebre’.”
El Senyor és Déu, i ell ens il·lumina! Iniciem la cerimònia amb rams, fins als corns de l’altar.
per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem.
El rei els respondrà: ‘Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho heu fet.’
L’endemà va treure dos denaris i els va donar a l’hostaler, i li digué: ‘Tingues cura d’ell, i tot el que costi de més, jo t’ho pagaré quan torni.’
Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
Per això he cregut necessari de recomanar als germans que vinguessin a vosaltres abans que jo i preparessin amb temps el vostre generós donatiu que havíeu ofert. D’aquesta manera tot hau-rà estat preparat com una ofrena gene-rosa, i no com una recaptació forçada.
En primer lloc, doncs, recomano que es facin pregàries, oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes,
Guardaràs la festa dels Àzims: du-rant set dies menjaràs pa àzim, com t’he manat, en el temps indicat del mes d’abib, perquè fou en aquest mes que vau sortir d’Egipte, i que ningú no vingui davant meu amb les mans buides.
Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
Qui dóna al pobre no patirà escas-sesa, qui es tapa els ulls abundarà en malediccions.
Però Zaqueu es posà al mig i digué al Senyor: “Mira, la meitat dels meus béns, Senyor, la dono als pobres, i, si he defraudat algú en alguna quantitat, la hi restitueixo quatre vegades més.”
I tots els creients estaven units i ho tenien tot en comú;venien les possessions i els béns i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascú.
si és el qui exhorta, exhortant; si és el qui contribueix, que ho faci amb senzi-llesa; si és el qui presideix, que sigui diligent; si és el qui dóna ajuda, que ho faci amb simpatia.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Perquè a qui té se li donarà, i en tindrà de sobres; en canvi, aquell qui no té, fins allò que té li serà pres.
si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.
I així com en tot us distingiu: en fe, en paraula, en coneixement, en bona disposició, i en el nostre amor per vosaltres, cal també que us distingiu en aquesta obra generosa.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
El Senyor abomina els sacrificis dels impius, però el complau la pregària dels rectes.
A més, portat per l’amor al temple del meu Déu, faig donació, per a aquest temple, del meu tresor privat d’or i de plata, a més de tot el que ja he preparat per al temple del santuari:
Joana, muller de Cuses, intendent d’Herodes, Susanna i moltes altres, que amb els seus recursos els mantenien.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Més val poca cosa amb temor del Senyor que no abundant riquesa amb ne-guit.Més val un plat de llegum on hi ha amor que vedell gras on hi ha odi.
Ningú no pot servir dos amos; perquè, o bé avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es decantarà per l’un amb menyspreu per a l’altre. No podeu servir Déu i el diner.
a fi que sigueu rics en tot i plens de generositat, la qual, repartida per nosaltres, produeix acció de gràcies a Déu.
Li has concedit el que el seu cor desitjava, i la petició dels seus llavis no l’has refusada. (Pausa)
Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
Ai, de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el del-me de la menta, del fonoll i del comí, i deixeu de banda les coses més importants de la Llei: la justícia, la commise-ració i la fidelitat! Això calia complir, sense deixar de fer allò altre.
Generosament ha donat als pobres, la seva bonhomia perdurarà sempre, la seva dignitat s’alçarà amb honra.
Hi ha qui dóna, generós, i sempre en té més, i qui estalvia en excés i s’empobreix.L’ànima generosa serà sadollada, i el qui sacia, al seu torn serà saciat.
Vosaltres, els filipencs, sabeu també que als inicis de l’evangelització, quan vaig sortir de la Macedònia, cap altra església, llevat de la vostra, no va voler participar en l’ajut amb donatius;
Si un que té de tot en aquesta vida, davant d’un germà seu que passa neces-sitat, se’l mira indiferent, ¿pensareu que dintre seu pot tenir l’amor de Déu?
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Qui oprimeix el pobre fa burla del seu creador; qui s’apiada del necessitat, l’honora.
Tots aquells a qui el seu cor impul-sava i el seu esperit movia a generositat van tornar portant l’ofrena del Senyor per a l’obra del Tabernacle de la Reu-nió, per a tot el seu servei i per a les vestidures sagrades.
Tres vegades l’any, tots els homes es presentaran davant el Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell hagi triat: per la festa dels Àzims, per la festa de les Setmanes i per la festa dels Tabernacles; i no es presentaran davant el Senyor amb les mans buides,sinó cadascú segons les seves possi-bilitats, d’acord amb la benedicció que el Senyor li hagi concedit.
I Abel també li va dur una ofrena dels primers nascuts del seu ramat, els més grassos; i el Senyor es va complaure en Abel i la seva ofrena,
Si, doncs, en portar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu,deixa la teva ofrena allà davant l’al-tar i vés, primer, a fer les paus amb el teu germà; després torna i presenta la teva ofrena.
Assegut davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent anava tirant diners a l’arca de les ofrenes. Hi havia rics que n’hi tiraven molts;però hi anà també una viuda pobra que hi va tirar dues monedes petites, que fan un quadrant.Jesús féu venir els seus deixebles i els digué: “Us ben asseguro que, de tots els qui han tirat a l’arca de les ofrenes, aques-ta pobra viuda és la qui més hi ha tirat;perquè tots hi han tirat del que els sobrava, i en canvi ella, tot i estant-ne ben necessitada, hi ha tirat tot el que tenia, tot el que era el seu sosteniment.”
Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
que t’enviï auxili des del santuari, i et sostingui des de Sió.Que tingui present les teves ofrenes, i el teu sacrifici li sigui plaent. (Pausa)
Tots els fills d’Israel als quals el cor movia a contribuir en l’obra que el Senyor, per mitjà de Moisès, havia manat que es fes, van portar una ofrena voluntària al Senyor, tant els homes com les dones.
Quan presenteu sacrificis d’ofrena de reconciliació al Senyor, feu-ho de manera que sigueu acceptats.
Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’ha-via fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.
“Digues als fills d’Israel que recullin una ofrena per a mi. De tothom a qui mo-gui el cor, en prendreu la meva ofrena.