Categoria
108 Versets de la Bíblia sobre Demanar Ajuda
Et costa demanar ajuda? A molts ens passa, fins i tot quan ens trobem amb problemes que no sabem com resoldre. Preferim lluitar sols, esgotant-nos física i emocionalment, per por d'incomodar o de ser jutjats. Aixequem barreres per evitar ser assenyalats, oblidant que tenim gent al nostre voltant disposada a ajudar, inclòs Jesús, que ofereix amor veritable, no condemna i ens dóna solucions per a qualsevol adversitat.
Si hi ha algú a qui no has de dubtar a demanar ajuda, és a Déu. Ell és el teu ajut immediat i la teva torre forta, sostenint-te de la mà i dient-te: "No temis, jo t'ajudo". Déu vol que confiïs plenament que a les seves mans trobaràs pau. Obre-li el teu cor, expressa-li els teus sentiments, explica-li els teus dolors i preocupacions, vessa les teves llàgrimes en la seva presència i permet que el seu amor et curi i t'aixequi.
Demanar ajuda a la persona correcta no és dolent, Jesús no t'avergonirà ni exposarà el teu cas. Vol que et buidis, et desahoguis i t'alliberis de tot el pes que t'impedeix avançar amb llibertat. En qualsevol situació, ell vol obrar i que anunciïs les seves meravelles i la seva bondat.
Déu t'estima i vol ajudar-te com a la nineta dels seus ulls. Cuida de tu, de la teva família, les teves finances i la teva salut. Recorda sempre la seva paraula: "No temis, perquè jo sóc amb tu; no t'angoixis, perquè jo sóc el teu Déu. Jo et fortaleixo, jo t'ajudo, jo et sostinc amb la meva mà dreta victoriosa" (Isaïes 41,10). Déu no és que t'ajudarà en algun moment de la teva vida, la seva paraula promet que sempre t'ajudarà. Només necessites demanar la seva intervenció amb confiança, creient que ell t'escolta i respon.
Rep en aquest moment la pau de Déu, la confiança i la certesa per presentar-te davant d'ell, sense temor, i exposar-li les teves necessitats, perquè el teu socors ve del creador del cel i de la terra, que és bo i renova la seva misericòrdia cada matí per a tu.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Si a algun de vosaltres li manca savie-sa, que la demani a Déu, que a tots en dóna generosament sense fer-ne retret, i li serà donada.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble.Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
Revestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu, sants i estimats, de sentiments tendres, de benignitat, d’humilitat, de serenor, de paciència,
Quan no es fan consultes, fracassen els projectes; quan hi ha molts consellers, tenen èxit.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
Que la vostra llum resplendeixi igualment davant la gent, de manera que vegin les vostres bones accions i donin glòria al vostre Pare del Cel.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Tu ets el meu recer, em guardaràs de l’angoixa; em rodejaràs de càntics d’agraïment per la meva salvació. (Pausa)
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,
Déu meu, escolta el meu clam, atén la meva súplica;des de l’últim racó del món t’invoco amb el cor abatut. Posa’m dalt la roca que no puc abastar,
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
Clamo amb tot el cor, Senyor, es-colta’m, vull observar els teus decrets.Jo t’invoco, salva’m i compliré les teves instruccions.
Fes-me conèixer, Senyor, els teus camins, ensenya’m els teus viaranys.Fes-me avançar en la teva veritat i instrueix-me, perquè tu ets el Déu de la meva salvació; en tot moment he confiat en tu.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
El meu Déu, per la seva part, cobrirà totes les vostres necessitats segons la seva esplendidesa, gloriosament en Crist Jesús.
També, si algú n’ataca un, serien dos a defensar-se, que “un fil trenat no es trenca fàcilment.”
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
Si no m’hagués ajudat el Senyor, la meva ànima s’hauria enfonsat en el silenci.Quan jo he dit: “El meu peu re-llisca”, el teu amor, Senyor, m’ha sostingut ferm.Quan creix el neguit dintre meu, el teu consol asserena la meva ànima.
El Senyor Etern m’ha donat un parlar instruït perquè amb paraules sàpiga sos-tenir el cansat. Matí rere matí desperta la meva oïda perquè estigui atent com els deixebles.
“De manera que, tot allò que voldríeu que els altres fessin per vosaltres, feu-ho també vosaltres per ells, que en això consisteixen la Llei i els Profetes.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.I, si sabem que ens escolta sempre que li demanem, estem segurs que ja són nostres aquelles coses que li hem demanat.
A tu, Senyor, m’acullo; que mai no em senti decebut; allibera’m, per la teva justícia!Acosta a mi la teva atenció, afanya’t a salvar-me! Fes-me tu de roca inexpugnable, i ciutadella de refugi, on em pugui salvar.
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.
Que ningú no miri solament pels propis interessos, sinó que cadascú també miri pels dels altres.
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
Us prego, germans, pel nom de nostre Senyor Jesucrist, que aneu tots d’acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu bens units en un mateix pensament i en un sol parer,
Examina’m, oh Déu, per conèixer el meu cor, posa’m a prova per conèixer els meus afanys,mira si vaig per mal camí i guia’m pel camí eternal!
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.
Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i tot això altre us ho donarà de més a més.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?
Avançant-me a l’albada vinc a im-plorar-te; en les teves promeses tinc con-fiança.Els meus ulls s’han anticipat a les rondes nocturnes per meditar en la teva paraula.
Buscaré les perdudes i faré tornar les esgarriades, embenaré les ferides i guariré les malaltes, però eliminaré les grasses i fortes; les pasturaré amb jus-tícia.
No penseu que és la necessitat la que em fa parlar així, perquè ja he après a passar amb el que tinc
Per això, quan un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell; quan un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell.
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Jo estimo el Senyor, perquè ell escolta la meva veu suplicant.Perquè m’ha volgut atendre, jo l’invocaré tots els meus dies.
Tenint, doncs, un gran pontífex que ha travessat els cels, Jesús, el Fill de Déu, aferrem -nos a la fe que professem.Atès que no tenim pas un pontífex incapaç de compadir-se de les nostres febleses, sinó que ha passat per les mateixes proves que nosaltres, exceptuant el pecat.Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Com a bons dispensadors de la mul-tiforme gràcia de Déu, que cadascun de vosaltres posi al servei dels altres aquell do que hagi rebut.
El Senyor és el teu guardador, el Senyor és la teva protecció, al costat teu.De dia el sol no et farà mal, ni la lluna de nit.El Senyor et guardarà de tot mal, ell guarda la teva vida.El Senyor guardarà els teus passos, des d’ara i per sempre més.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
Quan tinc por, confio en tu.En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
Qui s’apiada del pobre fa un préstec al Senyor, i ell li recompensarà la seva bona acció.
Els superbs tramen falsedats contra mi, però jo guardo amb tot el cor els teus manaments.
La ciència dóna protecció i també en dóna el diner, però l’avantatge de la saviesa és que dóna vida a qui la pos-seeix.
Fills meus, cal que el nostre amor no sigui només de paraules i de llavis enfora, sinó de fets i realitats.
Vosaltres, efectivament, heu estat cridats a la llibertat, germans; només que no prengueu la llibertat com a excu-sa per a les inclinacions carnals; al con-trari, per mitjà de l’amor, poseu-vos al servei els uns dels altres.
Senyor, compadeix-te de nosaltres, que en tu confiem. Fes-nos de suport cada matí, i sigues també la nostra sal-vació en moments de tribulació.
Només en Déu reposa la meva ànima, d’ell depèn la meva salvació.Només ell és la meva roca i la meva salvació, el meu baluard: no trontollaré!
No deixarà ensopegar el teu peu, ni s’adormirà el teu guardià.No, mai no s’ensopeix ni s’adorm, el custodi d’Israel!
Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
Confiaran en tu els qui coneixen el teu nom, perquè no abandones els qui et cer-quen, Senyor.
enfortits en tota virtut, segons el seu poder gloriós, enterament pacients i constants;
Reconec, Senyor, que les teves de-cisions són justes, i que m’has afligit amb molta raó.
Vetlleu i oreu, a fi que no cediu a la temptació. L’esperit prou està disposat, però la carn és feble.”
Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós; per això els meus perseguidors ensopegaran i no vence-ran, seran aclaparats per la vergonya, no hauran pogut sortir-se’n: tindran una ignomínia perpètua que no serà obli-dada.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
I el Senyor digué a Josuè: “No els tinguis por, perquè els he posat a les teves mans. Cap dels seus homes no et podrà plantar cara.”
“Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva.”
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
Però, veient la força del vent, va agafar por, i sentint que s’enfonsava va cridar: “Senyor, salva’m!”
Acosta a mi la teva atenció, afanya’t a salvar-me! Fes-me tu de roca inexpugnable, i ciutadella de refugi, on em pugui salvar.