Categoria
114 Versets de la Bíblia sobre el Cel
Al llarg de generacions, els seguidors de la fe cristiana i jueva hem interpretat el Cel com la morada de Déu, tal com ho demostra repetidament la Paraula, quan Jehovà va declarar: "El cel és el meu tron i la terra l'escambell dels meus peus. Quina casa em construireu, i quin lloc serà el del meu repòs?" (Isaïes 66:1).
Fins i tot al Nou Testament, durant l'apedregament d'Esteve per predicar l'evangeli, els seus ulls es van obrir i, ple de l'Esperit Sant, va mirar al cel i va veure la glòria de Déu, i a Jesús a la dreta de Déu (Fets 7:54-55). Al llarg de la història, l'Esperit Sant ens ha dirigit a enfocar la nostra mirada en les coses celestials, com ens insta l'apòstol Pau quan escriu: "Penseu en les coses del cel, no en les de la terra" (Colossencs 3:2).
Des de temps antics, com en el cas de Noè i el disseny de l'Arca, se'ns ensenya la importància de dirigir la mirada cap al Cel. També se'ns recorda que, com a creients en Crist, tenim una doble ciutadania: terrenal i celestial, i se'ns insta a acumular tresors al Cel, on ni la polilla ni el rovell corroeixen, i on els lladres no foraden ni roben, com ens ensenya Jesús a l'evangeli de Mateu (Mt 6:19-20).
Per tant, és crucial que ens preguntem si estem considerant el Cel, si hi estem atresorant, i si som conscients de la nostra ciutadania celestial. Fem que les paraules del salmista siguin el nostre enfocament: "A qui tinc jo al cel sinó a tu? I a la terra no desitjo res fora de tu" (Salms 73:25).
Ell és qui ha creat la terra amb el seu poder, qui ha ordenat el món amb la seva saviesa, qui ha desplegat el cel amb la seva intel·ligència.
El cel és el meu tron, i la terra l’escambell dels meus peus. Quina casa m’edificareu, diu el Senyor, o quin lloc, perquè m’hi estigui?
perquè esperava aquella ciutat sòli-dament assentada de la qual Déu és l’arquitecte i el constructor.
I el santuari de Déu que hi ha al cel es va obrir i es va veure l’arca de l’a-liança dins el santuari, mentre esclata-ven llampecs i retrunys de trons, un fort terratrèmol i una gran pedregada.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
El cel explica la glòria de Déu, i el firmament declara el que les seves mans han creat.L’un jorn ho deixa dit a l’altre jorn, i les nits s’ho revelen l’una a l’altra.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs.
Però, confiant en la seva promesa, esperem un cel nou i una terra nova, on habiti la justícia.
Nosaltres, en canvi, som ciutadans del cel, d’on també esperem com a Sal-vador el Senyor Jesucrist;
Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.I vaig veure que davallava del cel, provenint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que ha estat engalanada per al seu espòs.I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Després vaig veure un cel i una terra nova, perquè el primer cel i la primera terra havien desapare-gut, i el mar ja no existia.
Però, de fet, aspiren a una de millor, és a dir, la pàtria celestial. Per això Déu, que els havia preparat una ciutat, no s’avergonyeix que l’anomenin el seu Déu.
Escolta, doncs, la súplica que el teu servent i el teu poble Israel et dirigiran des d’aquest lloc; tu l’escoltaràs des del lloc on habites, des del cel; sí, l’escol-taràs i el perdonaràs.
“Ah Senyor, Déu Etern! Tu has fet el cel i la terra amb el teu gran poder i amb el teu braç estès; per a tu no hi ha res impossible.
Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist, cerqueu les coses de dalt, on hi ha el Crist assegut a la dreta de Déu.Tingueu el pensament en les coses de dalt i no en les de la terra;
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
Llavors em va mostrar el riu d’aigua de vida, transparent com el cristall, que sortia del setial de Déu i de l’Anyell.Al mig del carrer gran, a banda i banda del riu, creix l’arbre de la vida, que dóna fruit cada mes, és a dir, dotze collites l’any; i les fulles de l’arbre serveixen de remei a les nacions.I ja no hi haurà més prohibicions. Allà hi haurà el setial de Déu i de l’Anyell, i els seus servents el serviran,el veuran cara a cara i portaran el seu nom escrit al front.Ja mai més no hi haurà nit, ni els caldrà més la llum artificial ni la natural del sol, perquè el Senyor Déu els il·lu-minarà; i regnaran pels segles dels segles.
Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
“Jo crearé un cel nou i una terra nova; i les coses passades no es recor-daran mai més ni tornaran a la me-mòria.
A la ciutat no li calen ni el sol ni la lluna perquè li facin llum, perquè la glòria de Déu la il·lumina, i la seva llumenera és l’Anyell.
Però el Senyor és en el seu temple sant, el Senyor té el seu tron en el cel. Els seus ulls observen, les seves parpelles sondegen els humans.
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
per a un heretatge que no es corromp ni contamina, ni es marceix, reservat al cel per a vosaltres,
Feliços i sants aquells qui tenen part en la primera resurrecció. La segona mort no té cap poder sobre ells, al con-trari, seran sacerdots consagrats a Déu i al Crist, i regnaran amb ell durant els mil anys.
Destruirà per sempre més la mort; el Senyor Etern eixugarà les llàgrimes de tots els rostres i traurà de damunt de tota la terra l’oprobi del seu poble. És el Senyor qui ho ha dit.
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: la plenitud de goig a la teva presència, per sempre delícies al teu costat.
Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.
Però res d’immund no hi podrà en-trar, ni els idòlatres, ni els falsaris, sinó que només hi entraran els qui estan inscrits al llibre de la vida que té l’Anyell.
I romandran davant meu tant temps com el cel nou i la terra nova que vaig a crear, diu el Senyor. Així perdurarà el vostre llinatge i el vostre nom.
Aleshores, el rei dirà als de la dreta: ‘Veniu, beneïts del meu Pare; hereteu el Regne preparat per a vosaltres des de la creació del món.
Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu vivent, la Jerusalem celestial; a miríades d’àngels en aplec festiu;a l’assemblea dels primogènits ja inscrits al cel; a Déu, jutge universal; als esperits dels justos que han assolit la meta;
De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
Aleshores Jesús s’hi acostà i els digué: “M’han estat donats plens poders al cel i a la terra.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
El qui triomfi el faré columna del santuari del meu Déu, i ja no sortirà fora mai més. Gravaré damunt seu el nom del meu Déu i el de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que ha de baixar del cel, on és el meu Déu, i el meu nom nou.
Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.
Feliç el poble que et sap aclamar: caminarà, oh Senyor, a la claror de la teva mirada.En el teu nom s’alegrarà en tot moment, i s’exalçarà en la teva rectitud.
Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare. Qui tingui orelles, que escolti!”
Justificats, doncs, per la fe, tenim pau amb Déu per mitjà de nostre Senyor Jesucrist.Per ell, també, mitjançant la fe, hem tingut accés a aquesta gràcia en què ens mantenim, i tenim el goig en l’esperan-ça de la glòria de Déu.
Perquè això diu el qui és Alt i Excels, el qui habita en l’eternitat i té per nom el Sant: “Jo visc en l’altura i la santedat, i també amb el penedit i humil d’esperit, per revifar l’esperit dels humils i per reanimar el cor dels penedits.
Per això es troben davant el setial de Déu donant-li culte nit i dia, dins el seu santuari; i el qui ocupa el setial habitarà entre ells.No tindran mai més fam, ni tindran mai més set, ni els pesarà mai més la solellada ni cap mena de xafogor,perquè l’Anyell que és al centre del setial els pasturarà i els conduirà a dolls d’aigües vives, i Déu eixugarà tota llà-grima dels seus ulls.”
Del Senyor és la terra i tot el que conté, el món i els qui l’habiten.Perquè dins els mars ell la va as-sentar, i damunt els rius la sosté ferma.
I afegí: “Us ben asseguro que veureu com el cel queda obert i els àngels de Déu que pugen i baixen sobre el Fill de l’Home.”
per l’esperança que us és reservada al cel, de la qual ja heu tingut coneixement per la paraula de veritat de l’evangeli,
Us dic que així mateix hi ha alegria entre els àngels de Déu per un pecador que es penedeix.”
Jesús digué: “Deixeu els infants i no els impediu de venir a mi, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.”
“Des del seu santuari excels ha estat atent; el Senyor, des del cel, ha mirat a la terraper escoltar el plany dels presoners, per alliberar els sentenciats a mort,
Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
I tingué un somni: Heus aquí que hi havia una escala apuntalada a terra i el cim de la qual tocava al cel; i uns àngels de Déu hi baixaven i pujaven.
Us dic, germans, que allò que només és carn i sang no pot heretar el Regne de Déu; la corrupció no pot tenir part en la incorrupció.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
Ple de goig exulto en el Senyor, la meva ànima s’alegrarà en el meu Déu, perquè m’ha posat vestidures de victòria, m’ha cobert amb el mantell de la justícia, com s’engalana el nuvi, com es guarneix la núvia amb les seves joies.
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Déu s’aixeca i es dispersen els seus enemics, fugen davant d’ell els seus adver-saris.Són esventats com s’esvaeix el fum; com es fon la cera prop del foc, desapareixen els dolents davant de Déu.
Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
Crist ens ha alliberat perquè si-guem lliures. Mantingueu-vos, doncs, ferms i no us deixeu lligar altra vegada al jou de l’esclavatge.
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït per mitjà del Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel.
Llavors els redimits del Senyor retor-naran i entraran a Sió cantant, una joia perpètua coronarà els seus caps; seran plens de goig i d’alegria, fugirà la pena i la tristesa.
En canvi, Déu rescatarà la meva ànima de l’urpa de l’abisme, perquè se m’endurà amb ell. (Pausa)
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.Perquè on tinguis la teva riquesa, hi tindràs també el cor.
Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
Senyor, tu m’has sondejat i m’has conegut,tu veus quan m’assec i quan m’ai-xeco, coneixes el meu pensament de lluny estant.Observes bé si camino o si m’aturo, i tota la meva conducta t’és ben palesa.
Traspasseu les seves portes amb accions de gràcies, els seus atris amb cants de lloança, doneu-li gràcies, beneïu el seu nom.
vosaltres, en canvi, sou llinatge esco-llit, sacerdoci reial, nació santa, poble adquirit per a proclamar les proeses d’a-quell qui us ha cridat de les tenebres a la seva llum admirable;
i cantaven un càntic nou: “Ets digne de prendre el rotlle i d’obrir-ne els se-gells, perquè vas ser degollat i amb la teva sang vas comprar per a Déu gent de tota raça, llengua, poble i nació,i els vas fer esdevenir una casa reial i un sacerdoci al servei del nostre Déu; i regnaran sobre la terra.”
Que n’és, de gran, la teva benig-nitat, que reserves per als qui et veneren! La concedeixes als qui confien en tu, a la vista de tots els humans.
I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs davant del Senyor preparant els seus caminsper fer conèixer al seu poble la salvació i el perdó dels seus pecatsper l’amor entranyable del nostre Déu, que ens farà venir una aurora ce-lestialper il·luminar els qui viuen en la fosca i en l’ombra de mort, i per conduir els nostres passos per un camí de pau.”
perquè el mateix Senyor a l’ordre de marxar, al crit d’un arcàngel i al so de la divina trompeta, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer;després, nosaltres, els vivents, els qui som deixats, serem enduts juntament amb ells en els núvols a rebre el Senyor en els aires; i així estarem sempre amb el Senyor.
a córrer cap a la meta, per tal de recollir el premi de l’alta vocació de Déu en Crist Jesús.
Les filades de la muralla eren de jaspi, i la ciutat era tota d’or brunyit com el cristall.Les pedres de fonament que soste-nien la muralla de la ciutat duien encas-tades tota mena de pedres precioses: la primera pedra, de jaspi; la segona, de safir; la tercera, de calcedònia; la quarta, de maragda;la cinquena, de sardònix; la sisena, de sarda; la setena, de crisòlit; la vuite-na, de beril·le; la novena, de topazi; la desena, d’àgata; l’onzena, de jacint; la dotzena, d’ametista.Les dotze portes eren dotze perles, cada porta feta d’una sola perla. I el carrer gran de la ciutat era d’or brunyit com el cristall transparent.
Certament, la bondat i la benevolència m’acompanyaran tots els dies de la meva vida, i viuré a la casa del Senyor la resta dels meus dies.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
El just florirà com la palmera, creixerà com un cedre del Líban.Plantats a la casa del Senyor, floriran als atris del nostre Déu;encara donaran fruit a la vellesa, viuran forts i ufanosos,per proclamar que el Senyor és recte. És la meva Roca, i en ell no hi ha injustícia.