Categoria
156 Versicles bíblics sobre la condemna eterna
La condemna és la sentència de càstig etern imposada a qui rebutja la gràcia i el perdó de Déu. A les Escriptures, hi trobem nombroses referències que en parlen.
Per exemple, a l'Evangeli de Joan 3:181, se'ns diu: "Qui creu en ell no és condemnat, però qui no creu ja està condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill unigènit de Déu".
En aprofundir en aquesta reflexió sobre la condemna, és essencial tenir en compte la misericòrdia i l'amor de Déu. Tot i que la condemna pot semblar una conseqüència inevitable per a qui no segueix Déu, també hi trobem un missatge d'esperança i salvació.
Per exemple, a 2 Pere 3:92 llegim: "El Senyor no retarda la seva promesa, tal com alguns entenen la tardança, sinó que és pacient amb nosaltres, no volent que ningú es perdi, sinó que tothom arribi al penediment". Aquest passatge ens revela la voluntat de Déu que tothom es penedeixi i trobi la salvació, ja que el seu desig no és condemnar, sinó oferir una oportunitat de redempció.
La Bíblia ensenya que, a través de Jesucrist, tenim la possibilitat de rebre el perdó dels nostres pecats i escapar de la condemna eterna. El camí cap a la vida eterna implica reconèixer la nostra necessitat de salvació, penedir-nos dels nostres pecats i acceptar Jesús com el nostre Senyor i Salvador. Jesús vol alliberar-te de la condemna, accepta'l al teu cor avui!
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
El Senyor rescata l’ànima dels seus servidors, i no seran castigats els qui s’acullen a ell.
Perquè la paga del pecat és la mort, mentre que el do gratuït de Déu és la vida eterna en Crist Jesús, Senyor nostre.
En canvi, si caminem en la llum, com que ell està en la llum, vivim en comu-nió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat.
No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veui en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació.
Que no sigui un neòfit, per evitar, si se n’enorgullia, que caigués en la mateixa condemnació que el diable.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.”Així, doncs, cadascú haurà de donar compte a Déu de si mateix.
Aquests pagaran la pena d’una perdi-ció eterna, lluny de la presència del Senyor i de l’esplendor de la seva força,
I tampoc no hi ha comparació entre les conseqüències del pecat d’un de sol i el benefici del do, ja que d’una sola falta n’ha resultat una condemna, men-tre que del do atorgat, partint de moltes faltes, n’ha resultat la justificació.
Si la teva mà t’ha de fer caure, talla-te-la; més et val entrar manc a la vida que, conservant les dues mans, anar a parar a l’infern, al foc inextingible,[on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.]Si el teu peu t’ha de fer caure, talla-te’l; més et val entrar a la vida coix que, conservant els dos peus, ser llençat a l’infern,[on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.]Si el teu ull t’ha de fer caure, treu-te’l; més et val entrar en el Regne de Déu borni que, conservant els dos ulls, ser llençat a l’infern,on el seu corc no mor i el foc mai no s’apaga.
Que l’impiu abandoni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà misericòrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar.
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.
i el diable que els enganyava fou llançat al llac de foc atiat amb sofre, on havien estat llançats també la bèstia i el fals profeta, i seran turmentats nit i dia pels segles dels segles.
Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món se salvi per mitjà d’ell.
Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.I si algú no es trobava registrat al llibre de la vida, era llançat al llac de foc.
Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna?
El Fill de l’Home enviarà els seus àngels i recolliran fora del seu Regne tots els inductors al pecat i tots els qui fan el mal,i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.
Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició; per això molts hi entren.Però la porta que duu a la vida és estreta, i el camí és angost; per això pocs la troben.
Germans meus, no sigueu molts a fer de mestres, sabent que us ex-poseu a un judici més sever,
Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
En la regió dels morts, enmig de turments, alçant la mirada, va veure Abraham, d’un tros lluny, i Llàtzer re-clinat al seu si.Llavors va cridar: ‘Pare Abraham, compadeix-te de mi i envia Llàtzer perquè mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, que pateixo molt en aquesta flama.’
sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
Perquè si Déu no va perdonar els àn-gels que havien pecat, sinó que els va precipitar a l’infern i els va enviar a les cavernes tenebroses, on els reserva per al judici;
Igual que Sodoma i Gomorra i les ciutats de l’entorn que, d’idèntica mane-ra que ells, es van lliurar a la luxúria, llançant-se darrere el vici carnal contra natura, s’han convertit en una lliçó, sofrint la pena del foc etern.
Per la fe, Noé, advertit per revelació dels esdeveniments que encara no es veien, obedient a Déu, va construir una arca per salvar-se amb la seva família; mitjançant aquesta fe feia palesa la cul-pa del món, i esdevingué hereu de la justícia, que és fruit de la fe.
Després dirà als de la seva esquerra: ‘Fora del meu davant, maleïts. Aneu al foc etern, preparat per al diable i els seus àngels.
Si el ministeri de la condemnació fou gloriós, molt més gran serà la glòria del ministeri de la justícia.
Per tant, així com per una sola trans-gressió en resultà la condemna de tots els homes, també així, per un acte de fidelitat d’un de sol, n’ha resultat la jus-tificació i la vida per a tots els homes.
Amb la teva obstinació i amb el teu cor endurit vas acumulant motius de càstig per al dia de la ira, quan es farà patent el just judici de Déu,que pagarà cadascú segons les seves obres:la vida eterna als qui, amb constància en la pràctica del bé, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Ja que allò que era impossible a la Llei, per causa de la feblesa carnal, Déu ho ha realitzat enviant el seu propi Fill amb una humanitat semblant a la dels pecadors, i per causa del pecat ha sen-tenciat el pecat que hi ha en l’home
Al qui fomenti divisions, quan l’hagis amonestat un parell de vegades, digues-li que se’n vagi;ja saps que aquest tal està trastornat i segueix pecant, i es condemna ell mateix.
I quan surtin veuran els cadàvers dels homes que es van rebel·lar contra mi: perquè el seu cuc no morirà i el seu foc no s’apagarà, i seran una abominació per a tot ésser humà.”
El qui creu en ell no és condemnat; el qui no hi creu ja és condemnat, perquè no ha cregut en el nom del Fill únic de Déu.La causa de la condemna rau en el fet que la llum vingué al món i els homes van estimar-se més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren do-lentes.
Us indicaré qui heu de témer: Temeu el qui a més de matar té poder de llançar a l’infern. D’aquest sí que heu de tenir por, us ho ben asseguro.
Ara, és ben clar en què acaben els desitjos de la carn, en coses com ara: fornicació, immoralitat, llibertinatge,idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Però per als covards, els incrèduls, els corromputs, els homicides, els fornica-dors, els malèfics, els idòlatres, i per a tots els falsaris, la seva part serà el llac de foc, que és la segona mort.”
I el testimoniatge és aquest: que Déu ens ha donat vida eterna, i aquesta vida radica en el seu Fill.Qui té el Fill té la vida; qui no té el Fill de Déu no té la vida.
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,atès que allò que podem conèixer de Déu els és palès, perquè Déu els ho ha mostrat.De fet, allò que ell té d’invisible, com ara són el seu poder etern i la seva divinitat, d’ençà que el món és creat esdevé visible a la intel·ligència per mit-jà de les seves obres, de manera que no tenen excusa,
En canvi, els malvats moriran, i els enemics del Senyor es marciran com la ufanor dels prats, s’esvairan igual que el fum.
I no tingueu por dels qui maten el cos, però no poden matar l’ànima. Te-meu més aviat aquell qui pot perdre tant els cos com l’ànima a l’infern.
com ens n’escaparem nosaltres, si ens despreocupem d’una salvació tan im-portant? Aquesta, inicialment, va ser proclamada pel Senyor, ens ha estat confirmada pels qui la van sentir,
Llavors el rei digué als servidors: Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a fora, a la fosca; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents,
Ja té a les mans la pala de ventar per netejar bé la seva era i aplegar el blat en el graner; però la palla la cremarà en la foguera que no s’apaga mai.”
Observa, doncs, la bondat i la se-veritat de Déu: la severitat envers els qui caigueren, i la bondat de Déu envers tu, mentre perseveris en la bondat; altrament, també tu pots ser tallat.
¿No sabeu que els injustos no tindran part en el Regne de Déu? No us enganyeu, ni els llicenciosos, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els homosexuals,ni els lladres, ni els usurers, ni els embriacs, ni els difamadors, ni els esta-fadors no tindran part en el Regne de Déu.
El qui triomfi serà revestit amb vestidures blanques, i no li esborraré el nom del llibre de la vida, sinó que proclama-ré el seu nom davant del meu Pare i dels seus àngels.
El qui creu en el Fill té la vida eterna; en canvi, qui es nega a creure en el Fill no veurà la vida, sinó que damunt seu pesa la ira de Déu.”
Aquests, tot i coneixent bé la sen-tència de Déu que condemna a mort tots els qui fan aquestes coses, no solament segueixen fent-les, sinó que encara abonen que els altres les facin.
I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute.Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”
així seran sotmesos a judici tots aquells qui hagin preferit la injustícia en comptes de confiar en la veritat.
Perquè ha arribat el moment d’obrir el judici començant pels de la casa de Déu; i si comença per nosaltres, quina serà la fi dels rebels a l’evangeli de Déu?
¿No sabeu que quan us poseu com esclaus al servei d’algú per obeir-lo, us feu esclaus del qui obeïu, tant si és del pecat per a la mort com si és de l’obe-diència per a la justícia?
Però els qui volen fer-se rics, cauen en temptacions i paranys, en un munt d’ambicions insanes i funestes, que fan que la gent s’enfonsi en la ruïna i la perdició.Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals. Per aquest afany alguns s’han apartat de la fe, i ara, una munió de remordiments els rosega per dins.
La teva salvació està allunyada dels pecadors, perquè no es preocupen del teus decrets.
el Senyor guarda els forasters, sosté l’orfe i la viuda, però capgira el camí dels malvats.
En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes. El càstig que ens dóna la pau queia damunt d’ell, i és per les seves llagues que som curats.
El Senyor no retarda el que va prome-tre, com alguns pensen, sinó que és pa-cient amb vosaltres i no vol que ningú es perdi, sinó que tots arribin a penedir-se.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”
Que ningú no us enganyi amb falsos arguments, perquè aquestes conductes atrauen el càstig de Déu sobre els rebels.
Però res d’immund no hi podrà en-trar, ni els idòlatres, ni els falsaris, sinó que només hi entraran els qui estan inscrits al llibre de la vida que té l’Anyell.
No us enganyeu, de Déu ningú no se’n burla. Allò mateix que un home sembri, allò serà el que collirà;
No pas així els dolents, no pas així; seran com la palla que el vent dis-persa.Els dolents no podran reeixir en el judici, ni els pecadors en la congregació dels justos,perquè el Senyor vetlla el camí dels justos, però el dels impius duu a la perdició.
en canvi, els rebels, els qui rebutgen la veritat i confien en l’error, rebran l’esclat de la seva indignació.
Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran;cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
i el despatxarà, i farà amb ell el que es fa amb els hipòcrites. Allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Penseu com de pitjor no serà el càstig que mereixerà aquell qui hagi trepitjat el Fill de Déu i hagi tingut per immunda la sang de l’aliança amb què fou santificat, i hagi ultratjat l’Esperit de la gràcia.
I ell us replicarà: ‘No sé d’on sou; aparteu-vos de mi, els que practiqueu la iniquitat!’Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Ja-cob i els profetes en el Regne de Déu, mentre que vosaltres sou expulsats a fora.
Per això us he dit que morireu en els vostres pecats. Sí, morireu en els vostres pecats, si no creieu que jo sóc el qui sóc.”
però el cel i la terra d’ara són guardats per la mateixa paraula, són reservats per al foc del dia del judici i de l’extermini dels malvats.
I si el teu ull dret t’és causa de pecat, arrenca-te’l i llença’l lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern.I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
Per això, tal com per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar,
Només n’hi ha un, de legislador i jutge: aquell qui pot salvar i perdre; però tu, qui ets, per jutjar el teu proïsme?
Qui tingui orelles que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. El qui triomfi no serà presa de la segona mort.
Fora els gossos, els malèfics, els fornicadors, els homicides, els idòlatres i tots els qui es complauen en la falsedat o la fabriquen.
I al servent inútil, llenceu-lo a fora, a les tenebres’; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Qui em rebutja i no accepta les me-ves paraules, ja té qui el condemnarà: la paraula que he parlat el sentenciarà el darrer dia.
De fet, la reprovació de Déu es revela des del cel contra tota mena d’impietat i de malícia dels homes que ofeguen la veritat amb la injustícia,
Si diem que estem en comunió íntima amb ell, però seguim caminant en les tenebres, mentim i no acomplim la veritat.
Perquè el qui s’avergonyeixi de mi i de les meves paraules, el Fill de l’Home s’avergonyirà d’ell quan vingui en la seva glòria, i amb la del Pare i amb la dels sants àngels.
No tots els qui em diuen: Senyor, Senyor, entraran en el Regne del cel, sinó els qui fan la voluntat del meu Pare celestial.Aquell dia n’hi haurà molts que em diran: Senyor, Senyor, ¿no hem pro-fetitzat en el teu nom, i en el teu nom, no hem expulsat dimonis, i en el teu nom, no hem fet molts miracles?Llavors jo els declararé: No us conec de res; allunyeu-vos de mi, els qui practiqueu el mal.
però els prevaricadors seran tots exterminats, la descendència dels malvats serà extirpada.
Evidentment, es fa impossible als qui una vegada per sempre foren il·luminats i han tastat el do celestial, i han par-ticipat de l’Esperit Sant,i han assaborit la bonesa de la Paraula de Déu i els prodigis del món que vindrà,si han tornat a caure, que puguin re-començar altre cop la conversió, quan ells, particularment, tornen a crucificar el Fill de Déu i l’exposen a l’escarni de tothom.
Que els sorprengui la mort, que es precipitin vius a l’infern, ja que la maldat ha fet estada enmig d’ells.
si l’obra d’algú es consumeix, es quedarà sense; amb tot, ell se salvarà, però com qui escapa de les flames.
El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no s’ha preparat ni ha obrat d’acord amb la seva voluntat, rebrà molts assots;en canvi, el qui, desconeixent-la, ha comès faltes mereixedores d’assots, en rebrà pocs. A tots aquells a qui s’ha do-nat molt, se’ls exigirà molt, i a qui ha estat confiat molt, també se li exigirà molt més.
idolatria, maleficis, enemistats, bara-lles, gelosia, rancúnies, rampells d’ira, divisions, sectarismes,enveges, embriagueses, golafreries i altres coses semblants, de les quals us previnc, tal com ja us vaig prevenir, que els qui fan aquestes coses no heretaran el Regne de Déu.
Doncs, tot aquell qui es declari a favor meu davant dels homes, sàpiga que també jo em declararé a favor seu davant del meu Pare celestial;però tot aquell qui em negui davant dels homes, també jo el negaré davant del meu Pare celestial.
atès que és de justícia als ulls de Déu pagar amb afliccions els qui us afligeixen,i, a vosaltres, els afligits, consol, jun-tament amb nosaltres, a l’hora de la revelació del Senyor Jesús, quan vindrà des del cel rodejat del seu exèrcit d’àngels,enmig d’un foc flamejant, per castigar els qui no coneixen Déu i els qui no volen saber res de l’evangeli de nostre Senyor Jesús.Aquests pagaran la pena d’una perdi-ció eterna, lluny de la presència del Senyor i de l’esplendor de la seva força,aquell dia que ell vindrà a ser glori-ficat per tot el seu poble, i admirat en la munió d’aquells qui hauran cregut; com vosaltres, que heu acceptat el nostre testimoniatge. Així serà aquell dia.
A més, entre nosaltres i vosaltres s’obre un gran abisme, de manera que els qui voldrien passar d’aquí a vosaltres no puguin, ni d’allí travessin cap a nosaltres.’
és que el Senyor sap resoldre la prova dels fidels i sap mantenir castigats els dolents fins al dia del judici,
Per això el país dels morts eixampla la seva gola i bada al màxim la seva boca, perquè hi baixin amb la seva glò-ria i la seva multitud, amb la seva gat-zara i les seves festes.
Perquè heu de saber que cap fornica-dor, cap immoral, cap avariciós –que és tant com ser idòlatra–, no tindrà part en el Regne de Crist i de Déu.
Per últim, la Mort i el seu Reialme van ser llançats al llac de foc. En això consisteix la segona mort, en el llac de foc.
qui conrea la pròpia carn, de la carn collirà corrupció; però el qui conrea en l’Esperit, de l’Esperit collirà vida eter-na.
Tindran tribulació i angoixa tots els qui practiquen el mal, el jueu en primer lloc, però després també el no jueu;en canvi, tindran glòria, honor i pau tots els qui practiquen el bé, el jueu en primer lloc, però després el no jueu.
Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entre els justos,i els llençaran al forn de foc; allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.
Llavors, la concupiscència, quan ha concebut, infanta el pecat, i el pecat, quan s’ha consumat, engendra la mort.
Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats,sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels.
perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de bo o de menys bo, mentre era al cos.
armat de fe i noble consciència. En això alguns, per haver-se’n despreocu-pat, van fracassar en l’àmbit de la fe;
Per això Déu els ha deixat a mercè de les cobejances dels seus cors, de manera que ells mateixos deshonren el propi cos.Ells han canviat la veritat de Déu per la mentida i han reverenciat i adorat la criatura en lloc del Creador. Que ell sigui beneït per sempre. Amén.Per això Déu els ha deixat a mercè de passions degradants: les seves dones han convertit les relacions naturals en altres contra natura.Igualment els homes, deixant les relacions normals amb la dona, s’han en-cegat en el desig pervers dels uns per als altres; homes que amb homes practi-quen actes reprovables, i amb això re-ben en la seva persona les conseqüèn-cies lògiques de la seva desviació.
Per això el Regne del cel és semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors.Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners.Com que no tenia mitjans per a pa-gar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute.Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré tot.El senyor es va compadir d’aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute.Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l’ofe-gava tot dient: Paga’m el que em deus.El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t’ho pagaré.Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute.Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d’indignació, van anar a dir-ho al seu senyor.Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: ‘Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m’ho vas suplicar.¿No tenies l’obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?’I, ple d’indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute.Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà.”
Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor.
Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que volteu mar i terra per guanyar un prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres!
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut la vostra recompensa!Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè gemegareu i plorareu!Ai quan tothom parli bé de vosaltres, que d’aquesta manera és com els seus pares tractaven els falsos profetes!
Més encara, perquè ara que ja som justificats amb la seva sang, serem sal-vats per ell del càstig.Si quan érem enemics vam ser recon-ciliats amb Déu per la mort del seu Fill, amb molta més raó, una vegada recon-ciliats, serem salvats per la seva vida.
Com a escòria bandeges tots els malvats del país, per això estimo les teves prescripcions.
Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
“Per això, tot aquell qui escolta les meves paraules i les practica, s’assem-bla a un home assenyat que va edificar la seva casa damunt la roca.Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, però no va caure, perquè tenia els fonaments sobre la roca.En canvi, tot aquell qui escolta les meves paraules i no les practica, s’as-sembla a un home forassenyat que va edificar la seva casa damunt la sorra.Van venir les pluges i la torrentada, van bufar els vents i envestiren contra aquella casa, que s’esfondrà, i la seva ruïna fou total.”
i també, “pedra d’ensopec i roca d’escàn-dol.” Aquests ensopeguen en la paraula perquè no volen creure, a la qual cosa ja estaven destinats;
I si la teva mà dreta t’és causa de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu, perquè més et val perdre un dels teus membres que no pas que tot el teu cos vagi a parar a l’infern.
i preserva’m també de la supèrbia; que no em domini!, llavors seré irreprensible i net d’una greu culpa.
Senyor, que no em vegi desenganyat, jo que t’invoco; que quedin defraudats els malvats, que baixin muts a l’infern;que l’emmudeixin els llavis menti-ders, els qui parlen contra el just amb supèrbia, plens d’orgull i menyspreu.
I el món passa, junt amb les seves cobejances, però el qui compleix la voluntat de Déu resta per sempre.
Així tots els nostres dies declinen sota la teva indignació, com un sospir s’esvaeixen els nostres anys.La durada de la nostra existència és a la ratlla dels setanta anys, i, si per als més forts arriba als vuitanta, el que se’n treu són només que tre-balls i decepcions, perquè aviat passen i ens n’anem volant.
Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent;
Infidels! ¿No sabeu que l’amistat amb el món és enemistat contra Déu? Qual-sevol, doncs, que vulgui fer-se amic del món, es fa enemic de Déu.
El cor de l’infidel s’afartarà de la seva conducta; l’home de bé fruirà de les seves obres.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
Si creixen els dolents com l’herba, i prosperen tants de malfactors, és per a ser destruïts a perpetuïtat.
Sabem que tot el que diu la Llei va dirigit als qui estan sota la Llei, per fer callar tothom i que el món sencer es reconegui culpable davant Déu,ja que ningú no podrà ser justificat als seus ulls en base a les obres de la Llei. De fet, per la Llei prenem cons-ciència del pecat.
que aquest home sigui lliurat a Satanàs per a càstig corporal, a fi que el seu esperit pugui ser salvat el dia del Senyor.
“No aplegueu riqueses sobre la terra, on l’arna i el rovell les destrueixen, i on els lladres entren i les roben.Més aviat aplegueu riqueses al cel, que ni l’arna ni el rovell no les destrueixen, i on els lladres no entren ni les roben.
“Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal es torna insípida, amb què li donaran salabror? Ja no val per a res, sinó per a ser llençada fora i que la gent la trepitgi.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
i la seva fi és la perdició. Situen el seu déu en el ventre i l’honra en les vergonyes íntimes, perquè tenen menta-litat terrenal.