137 Versicles de la Bíblia sobre el Dejuni

Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.Tu, en canvi, quan dejunis, perfu-ma’t el cap i renta’t la caraperquè ningú no s’adoni que dejunes, sinó solament el teu Pare, que és dins el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.

¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?

Però, ara –diu el Senyor–, torneu-vos a mi amb tot el vostre cor, amb dejuni, amb plors i amb lamentacions.Esquinceu els vostres cors, i no pas els vostres vestits, i torneu-vos al Senyor, el vostre Déu, perquè ell és clement i compassiu, lent per a la ira i gran en misericòrdia, disposat a revocar el càstig.

Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.

Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la súpli-ca, amb dejuni, cilici i cendra.

Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”Llavors, després d’haver fet dejuni i oració, els van imposar les mans i els acomiadaren.

La gent de Nínive va creure en Déu: van proclamar un dejuni i es van vestir de sac, des del més gran fins al més petit.I quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del seu setial, es tragué les vestidures reials i es cobrí amb roba de sac, i va anar a seure a la cendra.I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua,sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet.Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.”I Déu veié el seu comportament, com s’havien penedit del seu mal camí, i es va desdir de fer-los el mal que havia anunciat que els faria; i no el va fer.

Llavors, allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni per tal d’hu-miliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i les nostres famílies, amb tots els nostres béns.Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el busquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar.

Llavors Josafat va agafar por i pren-gué la decisió de buscar el Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.Judà es va congregar per invocar el Senyor; i de totes les ciutats del país van venir per implorar-li ajuda.

Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant da-vant el Déu del cel.

Jesús, ple de l’Esperit Sant, va tor-nar del Jordà, i l’Esperit el va fer anar pel desert,on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.

I s’estigué allá, amb el Senyor, qua-ranta dies i quaranta nits, sense menjar ni beure. I va escriure damunt les taules les paraules del pacte, els Deu Manaments.

A cada església els elegien ancians, i, després de fer oració i dejuni, els van presentar al Senyor en qui havien cregut.

I jo que, quan estaven malalts, vestia de dol, entristia la meva ànima amb dejunis, la meva oració em retrunyia en el pit;ho feia com per un amic o un germà, com qui plora la mare m’encorbava entristit.

Quan Acab va sentir aquestes parau-les, es va esquinçar els vestits, es va co-brir el cos amb un sac, va dejunar, dor-mia amb el sac i caminava compungit.Llavors Elies, el tixbita, tingué una revelació del Senyor, que li digué:“¿Has vist com s’ha humiliat Acab davant meu? Ja que s’ha humiliat davant meu, no faré venir aquesta desgràcia mentre visqui; serà en temps del seu fill que faré venir la desgràcia sobre la seva casa.”

Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?”I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.

“En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.

però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina.A més, feu el dejuni entre discussions i baralles i donant cops de puny injus-tament. Deixeu de dejunar com ho feu avui, si voleu fer sentir la vostra veu a l’altura!¿És així el dejuni que a mi em plau: un dia que l’home afligeixi la seva àni-ma, que inclini el cap com un jonc i amb el cilici s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu dejuni i dia agradable al Senyor?

El vint-i-quatre del mateix mes es van congregar els fills d’Israel per a un dejuni, vestits de sac i coberts de pols.Els qui eren de la nissaga d’Israel que ja s’havien separat de tots els estrangers es van congregar i, dempeus, van con-fessar els seus pecats i les iniquitats dels seus avantpassats.

“Digues a tota la gent del país i als sacerdots: Durant aquests setanta anys que heu dejunat i fet el dol el cinquè i el setè mes, ¿ha estat per mi que heu fet l’abstinència?

Es van congregar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i la van vessar davant el Senyor. Aquell dia van dejunar, i deien: “Hem pecat contra el Senyor!” Així Samuel va començar a jutjar els fills d’Israel a Mispà.

No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.

[Aquesta mena només es pot fer sortir amb oració i dejuni.]

Quan m’entristeixo i dejuno, serveixo de motiu d’escarni;

Llavors David va començar a pregar a Déu pel nen, va dejunar, es va retirar i passava les nits ajagut a terra.

“Vés i reuneix tots els jueus que es troben a Susa i feu un dejuni per mi. Que no mengin ni beguin res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem igualment, i després aniré a veure el rei, malgrat que la llei no ho permeti; i si he de morir, moriré.”

Proclameu un dejuni sant, convo-queu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.

Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofre-nes pacífiques davant el Senyor.

De tant dejunar se’m dobleguen els genolls, les carns em pengen per falta de greix.

Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu.

I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendentsque em va dir: Corneli, la teva oració ha estat escoltada i les teves almoines recordades davant Déu.

Després el rei es va retirar al seu palau i no va menjar res, a la nit, ni va deixar que entressin a la seva estança les dansarines, i no va poder dormir.

La gent de Nínive va creure en Déu: van proclamar un dejuni i es van vestir de sac, des del més gran fins al més petit.

perquè ningú no s’adoni que dejunes, sinó solament el teu Pare, que és dins el secret; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.

Ni que dejunin, jo no escoltaré el seu clam; ni que ofereixin holocaustos i ofrenes vegetals, no els acceptaré, sinó que els exterminaré amb l’espasa, la fam i la pesta.”

“Això diu el Senyor Totpoderós: Els dejunis dels mesos quart, cinquè, setè i desè es convertiran en joia, alegria i festivitats solemnes per a la casa de Ju-dà. Estimeu, doncs, la veritat i la pau!

I jo que, quan estaven malalts, vestia de dol, entristia la meva ànima amb dejunis, la meva oració em retrunyia en el pit;

Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni sant, convoqueu una assemblea solemne.Aplegueu el poble, convoqueu el consell, reuniu els ancians, aplegueu els infants i els nodrissons; que surti el nuvi de la seva cambra i la núvia del seu tàlem!

Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.

Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant da-vant el Déu del cel.I vaig dir: “Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la misericòrdia envers els qui t’estimen i observen els seus manaments,et prego que tinguis l’orella atenta i els ulls oberts per atendre la pregària que jo, servent teu, ara faig a la teva presèn-cia, nit i dia, pels fills d’Israel, els teus servents. Confesso els pecats que nosaltres, els fills d’Israel, hem comès contra tu, perquè tant jo com la casa del meu pare t’hem faltat.

Això passava tots els anys; cada vegada que pujaven a la casa del Senyor, la mortificava; i, per aquesta causa, Anna plorava i no volia menjar.Llavors Elcanà, el seu marit, li deia: “Per què plores i no menges? Per què tens tanta tristesa al cor? No sóc jo, per a tu, millor que no pas deu fills?”

Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”

i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar.

A les cartes hi va escriure això: “Pro-clameu un dejuni i poseu Nabot enmig dels principals del poble;

“Jo seguia fent la meva pregària i confessant el meu pecat i el pecat del meu poble, Israel, posant la meva súpli-ca davant el Senyor, el meu Déu, per la seva santa muntanya.Encara estava pregant, quan Gabriel, l’home que jo havia vist en visió al principi, d’una ràpida volada es va posar al meu costat. Era cap a l’hora del sacrifici del capvespre.Parlant-me a mi es va fer entendre i em digué: Daniel, he vingut ara per donar claredat al teu enteniment.Al començ de les teves súpliques, ha sortit ja la resposta; i jo he vingut a fer-te-la saber, perquè tu ets un home predilecte. Para atenció al missatge i com-prèn la visió:

Amb planys i plors van fer dejuni fins al vespre per Saül i el seu fill Jonatan, pel poble del Senyor i per la casa d’Israel, perquè havien mort per l’es-pasa.

Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofre-nes pacífiques davant el Senyor.Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà,i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, ministrava davant d’ella, en aquells dies. Van preguntar: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o hem de desistir?” I el Senyor respongué: “Aneu-hi, que demà els posaré a les vostres mans.”

Proclameu un dejuni sant, convo-queu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.Ai d’aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, i ja arriba com una destruc-ció de part de l’Omnipotent.

Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres, llavors aquells dies dejuna-ran.”

i confirmant aquests dies del «Purim» en la data fixada, tal com el jueu Mardoqueu i la reina Ester havien orde-nat i d’acord amb el que havien acceptat per a ells i la seva descendència, així com les regles sobre els dejunis i les lamentacions.

Clama fort i no t’aturis, alça la veu com una trompeta! De-nuncia al meu poble el seu delicte, i a la casa de Jacob els seus pecats!Cert que em busquen dia rere dia i es deleixen per conèixer els meus camins, com si fos un poble que practiqués la justícia i no oblidés la llei del seu Déu. Em demanen lleis justes, i els agrada estar prop de Déu,però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina.A més, feu el dejuni entre discussions i baralles i donant cops de puny injus-tament. Deixeu de dejunar com ho feu avui, si voleu fer sentir la vostra veu a l’altura!¿És així el dejuni que a mi em plau: un dia que l’home afligeixi la seva àni-ma, que inclini el cap com un jonc i amb el cilici s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu dejuni i dia agradable al Senyor?¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,

Aleshores Jesús, conduït per l’Es-perit, va anar al desert perquè el diable el temptés.Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”

si llavors el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s’humilia i prega buscant el meu rostre, i es converteix de la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré el seu pecat i restau-raré el seu país.

Mentre esperaven que es fes de dia, Pau recomanava a tothom que pren-guessin aliment, i els deia: “Avui ja fa catorze dies que amb l’ànsia de l’es-pera esteu dejuns, sense haver menjat res.Per tant, us aconsello que mengeu, que això us ajudarà a salvar-vos. Ni un sol cabell de ningú de vosaltres no es perdrà.”

Després el rei es va retirar al seu palau i no va menjar res, a la nit, ni va deixar que entressin a la seva estança les dansarines, i no va poder dormir.El rei es va llevar de bon matí i va anar de pressa a la fossa dels lleons.Es va acostar a la fossa i va cridar Daniel amb una veu trista i li digué: “Daniel, servidor del Déu vivent, ¿el Déu que tu serveixes amb perseverança t’ha pogut salvar dels lleons?”

I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.

El zel de la teva casa em consumeix, i la befa dels qui t’insulten recau damunt meu.Quan m’entristeixo i dejuno, serveixo de motiu d’escarni;

Fou el cas que el mes novè de l’any cinquè de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, es va decretar un dejuni davant el Senyor per a tota la gent de Jerusalem i per a tothom qui acudia a Jerusalem des de les ciutats de Judà.

Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni sant, convoqueu una assemblea solemne.

I quan la notícia va arribar al rei de Nínive, es va alçar del seu setial, es tragué les vestidures reials i es cobrí amb roba de sac, i va anar a seure a la cendra.I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua,sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet.Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.”

Esdres va marxar de davant del temple de Déu i va anar a l’estatge de Jehoha-nan, fill d’Eliaixib, i mentre fou allí no va prendre aliment ni va beure aigua, perquè feia dol per la infidelitat dels repatriats.

Després agafaren els ossos, van en-terrar-los sota el tamariu de Jabeix i van fer un dejuni de set dies.

El vint-i-quatre del mateix mes es van congregar els fills d’Israel per a un dejuni, vestits de sac i coberts de pols.Els qui eren de la nissaga d’Israel que ja s’havien separat de tots els estrangers es van congregar i, dempeus, van con-fessar els seus pecats i les iniquitats dels seus avantpassats.Després, drets en els seus llocs, van continuar llegint el Llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant una quarta part del dia, i durant l’altra part del dia van anar confessant els seus pecats i adorant el Senyor, el seu Déu.

en treballs i fatigues, en moltes nits sense dormir, passant gana i set; sovint sense res per a menjar, patint fred i sense roba per abrigar-me.

Allà s’estigué tres dies sense veure-hi, i sense menjar ni beure.

Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules del pacte que el Senyor havia fet amb vosaltres, vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, sense menjar pa ni beure aigua.

Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofre-nes pacífiques davant el Senyor.Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà,

Però els homes estaven esgotats, aquell dia, perquè Saül havia jurat així al poble: “Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre, mentre no m’hagi venjat dels meus enemics!” Per això ningú del poble no havia menjat res.

Quan dejuneu, no aparenteu tristesa, com fan el hipòcrites, que es desfiguren la cara a fi que tothom s’adoni que de-junen. En veritat us ho dic: Ja tenen la seva recompensa.

dejuno dues vegades a la setmana, pago el delme de tot el que guanyo.’

No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.

Però tu, Senyor, Sobirà meu, afavoreix-me a causa del teu nom. Allibera’m! Perquè la teva benvolença és com-passiva.Jo sóc un pobre desvalgut, i em sento dintre meu el cor ferit.M’esvaeixo com l’ombra en decli-nar el dia, sóc bandejat com una llagosta.De tant dejunar se’m dobleguen els genolls, les carns em pengen per falta de greix.

Llavors, allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni per tal d’hu-miliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i les nostres famílies, amb tots els nostres béns.

sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet.

Moisès va entrar dins el núvol i va pujar a la muntanya. I s’hi estigué qua-ranta dies i quaranta nits.

Van proclamar un dejuni i van posar Nabot enmig dels principals del poble.

Aleshores el van anar a trobar els deixebles de Joan i li van dir: “Com és que nosaltres i els fariseus fem dejuni, i, en canvi, els teus deixebles no dejunen?”I Jesús els digué: “¿És que poden estar de dol els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells? Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres; llavors dejunaran.Ningú no apedaça un vestit vell amb roba sense estrenar, perquè el pedaç tiba del vestit i l’estrip es fa pitjor.Tampoc ningú no aboca vi novell en bots vells; altrament, els bots es reben-ten, el vi es vessa i els bots es perden. El vi novell cal abocar-lo en bots nous, i totes dues coses es conserven.”

A cada província on arribava l’ordre del rei i el seu edicte, hi provocava una gran aflicció entre els jueus, amb dejunis, plors i planys; i per a molts el sac i la cendra eren el seu jaç.

Llavors Josafat va agafar por i pren-gué la decisió de buscar el Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.

¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous?¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà?Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor.Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.Els teus reedificaran les ruïnes an-tigues; tu edificaràs sobre els fonaments de segles passats i seràs anomenat repa-rador d’esberles, restaurador de carrers habitables.

Quan vaig sentir aquestes paraules, em vaig asseure plorant; i vaig fer dol uns quants dies, dejunant i pregant da-vant el Déu del cel.I vaig dir: “Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la misericòrdia envers els qui t’estimen i observen els seus manaments,et prego que tinguis l’orella atenta i els ulls oberts per atendre la pregària que jo, servent teu, ara faig a la teva presèn-cia, nit i dia, pels fills d’Israel, els teus servents. Confesso els pecats que nosaltres, els fills d’Israel, hem comès contra tu, perquè tant jo com la casa del meu pare t’hem faltat.Ens hem comportat perversament amb tu, no hem guardat els manaments, ni els estatuts, ni les lleis que vas prescriu-re a Moisès, el teu servent.Però et prego que recordis la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: ‘Si vosaltres sou infidels, jo us dispersaré entre les nacions;però si us convertiu a mi i guardeu els meus manaments i els poseu en pràcti-ca, encara que els teus desterrats esti-guin als extrems del cel, d’allí els aple-garé i els portaré al lloc que he escollit perquè hi resideixi el meu nom.’Certament, ells són els teus servents, el teu poble, que has redimit amb el teu gran poder i amb la teva mà poderosa.Et prego, Senyor, que la teva oïda estigui atenta a la pregària del teu servent, i a la dels teus servents que anhe-len venerar el teu nom, i concedeix al teu servent que avui tingui èxit davant d’aquell home i obtingui el seu favor.” En aquell moment, jo era coper del rei.

“Et prego que facis la prova amb aquests teus servents durant deu dies, i que ens donis llegums per a menjar i aigua per a beure.

Es van congregar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i la van vessar davant el Senyor. Aquell dia van dejunar, i deien: “Hem pecat contra el Senyor!” Així Samuel va començar a jutjar els fills d’Israel a Mispà.Però quan els filisteus van saber que els fills d’Israel s’havien congregat a Mispà, els prínceps dels filisteus van pujar contra Israel. En assabentar-se’n, els israelites van agafar por dels filisteus,i van demanar a Samuel: “No paris de suplicar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre, perquè ens salvi del poder dels filisteus.”

Llavors el Senyor, encès de zel per la seva terra, perdonarà el seu poble,

A l’hora del sacrifici de la tarda, vaig aixecar-me de la meva mortificació, i amb els vestits i el mantell esquinçats, vaig caure de genolls, i amb les mans esteses vers el Senyor, el meu Déu,

I Corneli digué: “Fa quatre dies, per aquesta hora, estava jo a casa meva fent l’oració de mitja tarda quan de sobte se’m va plantar al davant un home de vestidures resplendents

Però l’home de Déu va contestar al rei: “Ni que em donessis la meitat de la teva hisenda no vindria amb tu, ni menjaria ni beuria aigua en aquest lloc,perquè així m’ho ha manat el Senyor, per revelació, dient-me: No menjaràs res ni beuràs aigua ni tornaràs pel camí d’anada.”

Però ell em digué: No tinguis por, Daniel, perquè des del primer dia que et vas disposar de tot cor a comprendre, i et vas humiliar davant el teu Déu, les teves paraules van ser escoltades, i és per elles que jo he vingut.L’àngel protector de l’imperi persa se m’ha oposat durant vint-i-un dies, fins que Miquel, un dels primers àngels, m’ha vingut a ajudar. Jo he estat retingut allà, al costat dels reis de Pèrsia,

Com el cérvol es deleix pels dolls d’aigua, així l’ànima meva es deleix per tu, Déu meu.La meva ànima té set de Déu , del Déu vivent; quan podré entrar i presentar-me davant Déu?

Vaig aplegar tots aquests homes prop del canal que va cap a Ahavà i vam acampar-hi tres dies. Quan vaig passar revista al poble i als sacerdots, no hi vaig trobar cap del fills de Leví.Aleshores vaig convocar Elièzer, Ariel, Xemaià, Elnatan, Jarib, Natan, Zecarià i Meixul·lam, que eren persones importants, i també els mestres Jarib i Elnatan,i els vaig comissionar perquè anessin a trobar Idó, dirigent de la localitat de Cassifià, i els vaig indicar el que havien de dir a Idó i els seus germans, servidors del santuari de Cassifià, perquè ens pro-porcionessin servents per al temple del nostre Déu.I gràcies a la mà bondadosa del nostre Déu, que estava sobre nosaltres, ens van enviar Xerebià, un home prudent, dels descendents de Mahlí, fill de Leví, fill d’Israel, amb els seus fills i els seus germans: divuit persones.També Haixabià, amb el seu germà Jeixaià, dels descendents de Merarí, amb els seus germans i els seus fills: vint persones.I dels descendents dels servents del temple que David i els caps del poble havien destinat al servei dels levites: dos-cents vint servents. Tots ells van ser registrats amb el seu nom.Llavors, allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni per tal d’hu-miliar-nos davant del nostre Déu i demanar-li un feliç viatge per a nosaltres i les nostres famílies, amb tots els nostres béns.Perquè m’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta de soldats i cavalleria que ens protegís dels possibles enemics durant el viatge, ja que havia dit al rei: “La mà del nostre Déu s’estén per protegir tots aquells qui el busquen, però la seva força i el seu enuig estan contra aquells qui l’abandonen.”Vam fer el dejuni, doncs, i vam pregar al nostre Déu sobre això, i ell ens va escoltar.

Aleshores Jesús, conduït per l’Es-perit, va anar al desert perquè el diable el temptés.Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”Després el diable se l’emporta a la Ciutat Santa, el posa damunt el pinacle del templei li diu: “Si ets Fill de Déu, llença’t daltabaix, perquè hi ha escrit: Donarà ordre als seus àngels que estiguin per tu, i que et duguin a les palmes de les mans, a fi que els teus peus no ensopeguin amb cap pedra.”Jesús li fa: “També hi ha escrit: No temptaràs el Senyor, el teu Déu.”El diable, altre cop se l’enduu amb ell, fins al cim d’una muntanya molt alta, i li fa veure tots els reialmes del món i el seu esplendor,i li diu: “Tot això et donaré si et prosternes i m’adores.”Però Jesús li diu: “Vés-te’n Satanàs, perquè hi ha escrit: Adoraràs el Senyor, el teu Déu, i només a ell donaràs culte.”Llavors el diable el va deixar estar, i tot seguit vingueren uns àngels que es van posar a servir-lo.

Aleshores ells li digueren: “Els dei-xebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, com també els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen.”Jesús els digué: “¿És que voldríeu fer dejunar els convidats a les noces mentre el nuvi és amb ells?Prou vindrà un dia que el nuvi els serà pres, llavors aquells dies dejuna-ran.”

Els fills d’Israel van consultar el Senyor, perquè en aquells temps l’Arca del Pacte de Déu era allà,i Pinhàs, fill d’Eleazar, fill d’Aaron, ministrava davant d’ella, en aquells dies. Van preguntar: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat contra els fills de Benjamí, el nostre germà, o hem de desistir?” I el Senyor respongué: “Aneu-hi, que demà els posaré a les vostres mans.”

“El primer any de Darius, fill d’Assuer, del llinatge dels medes, que va ocupar el tron del reialme dels caldeus,durant el primer any del seu regnat, jo, Daniel, vaig fer un estudi en els llibres sobre el nombre d’anys que el Senyor havia dit al profeta Jeremies que havien de complir-se sobre les ruïnes de Jerusalem: eren setanta anys.Llavors vaig dirigir-me al Senyor Déu per buscar-lo amb la pregària i la súpli-ca, amb dejuni, cilici i cendra.

Després que Natan hagué tornat a casa seva, el Senyor va ferir el fill que la muller d’Uries havia infantat a David, i va caure greument malalt.Llavors David va començar a pregar a Déu pel nen, va dejunar, es va retirar i passava les nits ajagut a terra.Els ancians del seu palau van anar al seu costat per insistir a fer-lo alçar de terra, però ell s’hi va negar i no va voler menjar amb ells.Succeí que, al setè dia, el nen va morir; i els servidors de David tenien por d’anunciar-li la seva mort, perquè pensaven: “Si mentre vivia el nen no volia escoltar el que li dèiem, com li hem de dir que el nen és mort? Pot fer una barbaritat!”Però David va notar que els seus servents es parlaven a cau d’orella i va comprendre que el nen era mort; i els preguntà: “Ha mort el nen?” I ells van contestar: “Ha mort.”Llavors David es va alçar de terra, es va rentar, es va perfumar, es va can-viar de vestits i va anar a la Casa del Senyor a prosternar-se en pregària. Des-prés va tornar a casa seva, va demanar que li servissin aliments i va menjar.Els seus servents li digueren: “Quina mena de comportament és aquest? Men-tre el nen era viu, dejunaves i ploraves; i ara que és mort, t’has alçat i has pres aliments.”Ell va respondre: “Mentre era viu, jo dejunava i plorava per ell, perquè em deia: Qui sap si el Senyor es compadirà de mi i deixarà viure el nen.Però ara, que ja és mort, per què he de dejunar? ¿Que potser podré fer-lo tornar altre cop? Jo aniré on ell és, però ell no tornarà pas a mi!”

Vestiu-vos de dol i planyeu-vos, sa-cerdots; gemegueu, ministres de l’altar; veniu a jeure tota la nit al cilici, minis-tres del meu Déu, perquè al temple del vostre Déu se li han negat les ofrenes vegetals i les libacions de vi.Proclameu un dejuni sant, convo-queu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.

I vaig dir: “Senyor, Déu del cel, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la misericòrdia envers els qui t’estimen i observen els seus manaments,et prego que tinguis l’orella atenta i els ulls oberts per atendre la pregària que jo, servent teu, ara faig a la teva presèn-cia, nit i dia, pels fills d’Israel, els teus servents. Confesso els pecats que nosaltres, els fills d’Israel, hem comès contra tu, perquè tant jo com la casa del meu pare t’hem faltat.Ens hem comportat perversament amb tu, no hem guardat els manaments, ni els estatuts, ni les lleis que vas prescriu-re a Moisès, el teu servent.Però et prego que recordis la promesa que vas fer a Moisès, el teu servent: ‘Si vosaltres sou infidels, jo us dispersaré entre les nacions;però si us convertiu a mi i guardeu els meus manaments i els poseu en pràcti-ca, encara que els teus desterrats esti-guin als extrems del cel, d’allí els aple-garé i els portaré al lloc que he escollit perquè hi resideixi el meu nom.’Certament, ells són els teus servents, el teu poble, que has redimit amb el teu gran poder i amb la teva mà poderosa.Et prego, Senyor, que la teva oïda estigui atenta a la pregària del teu servent, i a la dels teus servents que anhe-len venerar el teu nom, i concedeix al teu servent que avui tingui èxit davant d’aquell home i obtingui el seu favor.” En aquell moment, jo era coper del rei.

Quan m’entristeixo i dejuno, serveixo de motiu d’escarni;quan m’he posat roba de sac per vestit, m’he tornat la riota de tothom;

si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca.

Daniel, però, es va fer el ferm propòsit de no contaminar-se amb les viandes del rei ni amb el vi que aquest bevia, i va demanar al cap dels eunucs que li estal-viés aquella contaminació.Déu va fer que Daniel trobés gràcia i favor davant el cap dels eunucs,i aquest digué a Daniel: “Jo temo el meu amo, el rei, que ha fixat el que heu de menjar i el que heu de beure, i si us veu amb les cares més pàl·lides que les dels altres joves que tenen la mateixa edat que vosaltres, ¿no haureu posat en perill el meu cap davant el rei?”Llavors Daniel va dir a l’intendent a qui el cap dels eunucs havia encarregat la tutoria de Daniel, Ananies, Misael i Azaries:“Et prego que facis la prova amb aquests teus servents durant deu dies, i que ens donis llegums per a menjar i aigua per a beure.Després compara el nostre aspecte amb l’aspecte dels joves que mengen la vianda del rei, i segons el que vegis podràs decidir sobre els teus servents.”Ell va acceptar la proposta i va fer la prova durant deu dies.Al cap de deu dies, es va comprovar que feien més bona cara i estaven més grassos que tots els joves que s’alimen-taven de les viandes del rei.Des d’aleshores, l’intendent els va suprimir les viandes i el vi que havien de beure i els donava llegums.

Tu, en canvi, quan preguis, entra dins la teva cambra, tanca la porta amb clau i ora al teu Pare, que és present en la intimitat; i el teu Pare, que veu en el secret, et recompensarà.

Vaig aplegar tots aquests homes prop del canal que va cap a Ahavà i vam acampar-hi tres dies. Quan vaig passar revista al poble i als sacerdots, no hi vaig trobar cap del fills de Leví.

Llavors David digué al sacerdot Abiatar, fill d’Ahimèlec: “Et prego que em portis l’efod.” I Abiatar li va portar l’efod.David va consultar el Senyor: “¿Haig de perseguir aquests bandits? ¿Els po-dré atrapar?” La resposta fou: “Persegueix-los, perquè és segur que els atraparàs i alliberaràs els [presoners].”

Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.Així t’he contemplat en el santuari, presenciant el teu poder i la teva glòria.Que el teu amor és millor que la vida; per això els meus llavis et lloaran.Així pugui beneir-te mentre visqui, i alçar les mans invocant el teu nom.Com de medul·la i greixor es satis-farà la meva ànima, i amb goig als llavis et lloarà la meva boca.

I pregant Déu li digué: “Ah, Senyor; ¿no és això mateix el que jo em temia, quan era al meu país? Per això em volia prevenir fugint a Tarsis, perquè sabia que ets un Déu clement i ple de bondat, lent per a la ira i gran en misericòrdia, i que et repenses de fer el mal.

Proveu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi empara.Honoreu el Senyor, vosaltres, els seus sants, que res no manca als qui el veneren.Els opulents s’empobreixen i pas-sen fam, però als qui busquen el Senyor no els mancarà cap bé.

Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.

Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals,perquè satisfà l’ànima assedegada i sustenta plenament la famolenca.

Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu mariti llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

Esdres també els digué: “Aneu, mengeu bona vianda i beveu vi dolç i feu-ne participar els qui no tenen res preparat, perquè avui és un dia consa-grat al nostre Senyor. No us afligiu, perquè el goig del nostre Senyor us dóna forces.”

Llavors el Senyor, encès de zel per la seva terra, perdonarà el seu poble,i el Senyor respondrà i li dirà: “Mira, jo us enviaré blat, vi i oli fins que quedeu satisfets, i ja no tornaré més a exposar-vos a l’oprobi de les nacions.

Mardoqueu va registrar per escrit tots aquests fets, i va enviar cartes als jueus que vivien a totes les províncies del rei Assuer, tant a les properes com a les llunyanes,ordenant-los que els dies catorze i quinze del mes d’adar fossin celebrats, cada any,com els dies que els jueus van aconseguir descans dels seus enemics, i com el mes en què la tristesa i el plany es va canviar en alegria i festa, i el dol, en joia. Havien de celebrar-se amb convits i alegria, amb obsequis dels uns als al-tres i amb donatius als pobres.

A l’església que hi havia a Antioquia, eren profetes i mes-tres: Bernabé, Simeó, anomenat Negre, Lluci, el cireneu, Manaèn, que fou com-pany d’infantesa del tetrarca Herodes, i Saule.Mentre feien un culte al Senyor amb dejuni, l’Esperit Sant els digué: “Apar-teu-me Bernabé i Saule per a l’obra a què els he destinat.”Llavors, després d’haver fet dejuni i oració, els van imposar les mans i els acomiadaren.

Si atures les teves activitats en dis-sabte, si deixes de fer els teus negocis en el meu dia sant i consideres el dia de repòs com una delícia, una consagració honorable al Senyor; si el respectes no fent la teva conveniència ni buscant el teu plaer ni tractant els teus afers,llavors trobaràs en el Senyor la teva delícia, i jo et faré cavalcar per les al-tures de la terra i t’alimentaré de l’here-tat del teu pare Jacob, perquè la boca del Senyor ho ha promès.

Després d’això, succeí que els moabites, els ammonites i els meünites es van aplegar per fer la guerra contra Josafat.Alguns van anar a informar Josafat, i li digueren: “Una gran gentada avança contra tu des de l’altra banda del Mar Mort, des d’Edom, i ara ja són a Hassasson-Tamar, és a dir, a Enguedí.”Llavors Josafat va agafar por i pren-gué la decisió de buscar el Senyor i proclamà un dejuni per tot Judà.Judà es va congregar per invocar el Senyor; i de totes les ciutats del país van venir per implorar-li ajuda.Llavors Josafat es va posar dret enmig de l’assemblea de Judà i de Jerusalem, en el temple del Senyor, davant de l’atri nou,i digué: “Senyor, Déu dels nostres avantpassats, ¿no ets tu Déu en el cel, i no domines tu damunt tots els reialmes de les nacions? El poder i la força són a les teves mans, i no hi ha ningú que et pugui resistir.¿No vas ser tu, Déu nostre, el qui vas expulsar els habitants d’aquesta terra, davant el teu poble Israel, i l’has donada per sempre a la posteritat d’Abraham, el teu amic?Ells hi han viscut i t’hi han construït un santuari dedicat al teu nom afirmant:‘Si ve damunt nostre algun mal, espa-sa, càstig, pesta o fam, ens presentarem davant d’aquest temple i davant del teu rostre, perquè el teu nom és en aquest temple, i clamarem a tu enmig de la nostra angoixa; i tu ens escoltaràs i ens salvaràs.’I heus aquí que els ammonites, amb Moab i els de la muntanya de Seïr, on no vas permetre que Israel hi entrés quan sortia de la terra d’Egipte, sinó que se’n va desviar sense destruir-los,ara ens ho paguen atacant-nos per expulsar-nos de l’heretat que tu ens vas donar en propietat.Oh Déu nostre, ¿no els aplicaràs el que és just? Perquè no tenim prou força per a oposar-nos a tan gran multitud com la que ve contra nosaltres, i no sabem què hem de fer. Però la nostra mirada es gira cap a tu.”Tot Judà estava dret davant el Senyor, amb les seves famílies, les do-nes i els fills.Llavors l’Esperit del Senyor vingué sobre Jahaziel, fill de Zecariahu, fill de Benaià, fill de Jeiel, fill de Matanià, le-vita dels descendents d’Assaf, quan es trobava enmig de l’assemblea,i digué: “Feu atenció, vosaltres, tots els habitants de Judà i de Jerusalem, i també tu, rei Josafat! El Senyor us diu això: No tingueu por ni us acovardiu davant d’aquesta gran multitud, perquè no és pas a vosaltres que pertoca guerre-jar, sinó a Déu.Demà baixeu contra ells; mireu, pu-jaran per la costa de Sis i us els trobareu a l’extrem de la vall, davant el desert de Jeruel.No us pertoca a vosaltres, de com-batre en aquesta ocasió. Presenteu-vos-hi i quedeu-vos quiets, i veureu la sal-vació que el Senyor us concedirà a vosaltres, Judà i Jerusalem. No tingueu por ni us acovardiu! Demà sortiu-los a l’encontre, i el Senyor serà amb vosaltres.”Josafat es va inclinar fins a terra, i tot Judà i els habitants de Jerusalem es van prosternar davant el Senyor, tributant-li adoració.Tot seguit, els quehatites i els co-reïtes es van aixecar per lloar el Senyor, el Déu d’Israel, cridant ben fort.L’endemà, de bon matí es van dirigir al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat es va aturar i digué: “Escolteu-me, els de Judà i vosaltres, els habitants de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu, i us sentireu segurs; confieu en els profetes, i triomfareu!”I després d’haver deliberat amb el poble, va designar cantors perquè, en honor del Senyor, vestits amb els ornaments sagrats i marxant davant de les tropes, cantessin: “Lloeu el Senyor, perquè és etern el seu amor!”Tan bon punt van començar a cantar himnes de lloança, el Senyor va provocar la confusió entre els ammonites, els de Moab i els de la muntanya de Seïr, que venien per atacar Judà, i van ser derrotats.Perquè els ammonites i els de Moab es van revoltar contra els de la muntanya de Seïr fins a destruir-los totalment, i després d’acabar amb els habitants de Seïr es van abraonar els uns contra els altres fins a destruir-se mútuament.Quan els de Judà van arribar a la talaia des d’on es pot veure el desert, es van girar cap a aquella multitud, i veieren que tot eren cadàvers estesos per terra, perquè ningú no es va poder escapar.Josafat i la seva gent hi van anar per saquejar les despulles; van trobar entre els cadàvers moltes coses valuoses, vestits i joies, que se’n van endur, però eren tan abundants que no les podien transportar totes. Van estar tres dies arreplegant el boti, de tant que n’hi havia.El quart dia es van reunir a la vall de la Benedicció, i allí van beneir el Senyor. Per això aquell lloc porta aquest nom, fins al dia d’avui.Tots els homes de Judà i de Jerusalem, amb Josafat al davant, van emprendre la marxa per tornar a Jerusalem plens d’alegria, perquè el Senyor els havia omplert de goig a costa dels seus enemics.Van entrar a Jerusalem, al temple del Senyor, al so de cítares, d’arpes i de trompetes.I el terror de Déu es va apoderar de tots els reialmes dels territoris veïns, quan van saber que el Senyor havia combatut contra els enemics d’Israel.Així el regnat de Josafat estigué tranquil, perquè el seu Déu li havia concedit repòs per tots costats.

Llavors Daniel va dir a l’intendent a qui el cap dels eunucs havia encarregat la tutoria de Daniel, Ananies, Misael i Azaries:“Et prego que facis la prova amb aquests teus servents durant deu dies, i que ens donis llegums per a menjar i aigua per a beure.

Quan Acab va sentir aquestes parau-les, es va esquinçar els vestits, es va co-brir el cos amb un sac, va dejunar, dor-mia amb el sac i caminava compungit.

Llavors els fills d’Israel es van alçar i van pujar a Betel per consultar Déu, i preguntaren: “Qui de nosaltres pujarà primer per lluitar contra Benjamí?” I el Senyor respongué: “Judà serà el primer.”Els fills d’Israel es van llevar de matinada i van acampar davant Guibà.Els homes d’Israel van sortir a la batalla contra Benjamí i es van arrengle-rar en ordre de combat davant Guibà,però els homes de Benjamí van sortir de la ciutat i van destrossar els israelites, causant-los vint-i-dues mil baixes aquell dia.L’exèrcit d’Israel es va refer i va tornar a arrenglerar-se en ordre de bata-lla al mateix lloc on s’havia situat el primer dia.Perquè els fills d’Israel havien pujat a lamentar-se davant el Senyor tota la tarda, i van consultar el Senyor i digue-ren: “¿Hem de tornar a enfrontar-nos en combat amb els fills de Benjamí, el nostre germà?”, i el Senyor havia respost: “Aneu contra ells.”Per això els fills d’Israel van enfron-tar-se amb els fills de Benjamí el segon dia.Però els benjaminites van sortir al seu encontre des de Guibà, aquella se-gona jornada, i altre cop van destrossar els fills d’Israel deixant-ne per terra di-vuit mil, tots ells armats d’espasa.Llavors tots els fills d’Israel, amb el poble sencer, van pujar fins a Betel, i allà van lamentar-se asseguts davant el Senyor; aquell dia van fer dejuni fins al vespre, i van oferir holocaustos i ofre-nes pacífiques davant el Senyor.

Després de dejunar quaranta dies i quaranta nits, a la fi va tenir fam.Aleshores el temptador se li acostà i li digué: “Si ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres es tornin pans.”Ell li respongué: “Hi ha escrit: No solament de pa viurà l’home, sinó de tota paraula sortida de la boca de Déu.”

Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies,si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia.

Proclameu un dejuni sant, convo-queu una assemblea solemne, aplegueu els ancians, tots els habitants del país, al temple del Senyor, el vostre Déu, i clameu al Senyor.Ai d’aquell dia! Ja és a prop el dia del Senyor, i ja arriba com una destruc-ció de part de l’Omnipotent.S’ha esgotat l’aliment davant dels nostres ulls, i el goig i l’alegria del tem-ple del nostre Déu.

I es va fer una proclama que es va anunciar per tot Nínive, per decret del rei i els seus notables, que deia: “Que ningú, ni home ni bèstia, ni bous, ni ovelles, no han de tastar res; no han de sortir a pasturar ni a beure aigua,sinó que s’han de cobrir amb roba de sac, tant els homes com les bèsties, i que clamin a Déu amb insistència, i que tot-hom es penedeixi del seu mal camí i dels actes de violència que fins ara ha fet.Qui sap si Déu s’hi repensarà i es desdirà i apaivagarà la fúria del seu enuig, i no haurem de morir.”I Déu veié el seu comportament, com s’havien penedit del seu mal camí, i es va desdir de fer-los el mal que havia anunciat que els faria; i no el va fer.

Després, drets en els seus llocs, van continuar llegint el Llibre de la Llei del Senyor, el seu Déu, durant una quarta part del dia, i durant l’altra part del dia van anar confessant els seus pecats i adorant el Senyor, el seu Déu.

Després que Natan hagué tornat a casa seva, el Senyor va ferir el fill que la muller d’Uries havia infantat a David, i va caure greument malalt.Llavors David va començar a pregar a Déu pel nen, va dejunar, es va retirar i passava les nits ajagut a terra.

Després el rei es va retirar al seu palau i no va menjar res, a la nit, ni va deixar que entressin a la seva estança les dansarines, i no va poder dormir.El rei es va llevar de bon matí i va anar de pressa a la fossa dels lleons.Es va acostar a la fossa i va cridar Daniel amb una veu trista i li digué: “Daniel, servidor del Déu vivent, ¿el Déu que tu serveixes amb perseverança t’ha pogut salvar dels lleons?”Daniel respongué al rei: “Que tinguis llarga vida, oh rei!El meu Déu ha enviat el seu àngel i ha tancat la gola dels lleons i no m’han fet cap mal, perquè davant d’ell és patent la meva innocència, igual com da-vant teu, oh rei, ja que jo no he comès cap mal.”Llavors el rei es va alegrar molt i va ordenar que traguessin Daniel de la fossa. Quan van treure Daniel de la fossa, no li van trobar cap ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.Després el rei va ordenar que por-tessin aquells homes que havien acusat Daniel i que fossin llançats a la fossa dels lleons, amb els seus fills i les seves dones. Encara no havien tocat a terra, que els lleons se’n van apoderar i els van trencar tots els ossos.

on el diable l’estigué temptant durant quaranta dies. Tots aquells dies els va passar sense menjar res, i a la fi va tenir fam.

Tu, en canvi, quan dejunis, perfu-ma’t el cap i renta’t la cara

A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat.Després de prendre aliment va reco-brar les forces. I s’estigué amb els dei-xebles de Damasc uns quants dies.

Esdres va marxar de davant del temple de Déu i va anar a l’estatge de Jehoha-nan, fill d’Eliaixib, i mentre fou allí no va prendre aliment ni va beure aigua, perquè feia dol per la infidelitat dels repatriats.Van fer proclamar per tot Judà i a Jerusalem que tots els repatriats es reu-nissin a Jerusalem,i que a aquell qui no hi acudís en el termini de tres dies, segons l’acord dels dirigents i dels ancians, li serien consa-grats a l’extermini tots els béns i ell mateix seria exclòs de la congregació dels repatriats.

Però, ara –diu el Senyor–, torneu-vos a mi amb tot el vostre cor, amb dejuni, amb plors i amb lamentacions.

L’any tercer de Cir, rei de Pèrsia, li va ser revelat un mis-satge a Daniel, de sobrenom Belteixassar. El missatge era autèntic, si bé molt conflictiu, però ell comprengué el mis-satge i va copsar el significat de la visió.“En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar de dol durant tres setmanes.No menjava aliments delicats, i la meva boca no va tastar ni carn ni vi. I no em vaig posar cap perfum fins que hagueren passat les tres setmanes com-pletes.

Tots aquells qui volen competir s’han de privar de moltes coses; ells, per aconseguir una corona corruptible, en canvi, nosaltres, per una d’incorruptible.Així, doncs, és com jo corro, no pas desorientat; així és com boxejo, no pas pegant a l’aire.Al contrari, imposo severitat al meu cos i me’l domino, no fos cas que, des-prés de fer de preparador dels altres, em quedi jo desqualificat.

Proveu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi empara.

Senyor, tu ets el meu Déu; jo et busco ansiós. L’ànima meva té set de tu, per tu té ànsia el meu cos, en una terra àrida, exhausta, sense aigua.

Em vaig dirigir en oració al Senyor, el meu Déu, i li vaig fer aquesta con-fessió: Senyor, Déu gran i temible, que mantens el pacte i la benevolència envers els qui t’estimen i observen els teus manaments:nosaltres hem pecat, hem comès ini-quitats i hem fet maldats; ens hem re-voltat, ens hem apartat dels teus manaments i de les teves lleis.No hem obeït els teus servents, els profetes, que en nom teu han parlat als nostres reis, als nostres prínceps, als nostres pares i a tota la gent del país.

Aleshores ells li digueren: “Els dei-xebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, com també els dels fariseus; en canvi, els teus mengen i beuen.”