Categoria
62 Versicles bíblics per a un funeral
Parlar-vos de l'amor de l'Esperit Sant i del seu consol infinit és el més reconfortant que us puc oferir en un moment com aquest. Sé que les paraules humanes potser no alleugen del tot un cor ferit, però l'esperança en Crist Jesús, creieu-me, porta sanació fins a l'ànima.
Enmig del dolor que sentim en un funeral, la sensibilitat que ens envolta crea l'ambient perfecte per compartir qui és Jesús i arribar a aquells que encara no l'han rebut com a únic i suficient salvador.
Presentar-vos el missatge de salvació i parlar-vos de la vida de la persona que ha partit amb el Senyor us donarà força, especialment l'esperança de retrobar-vos-hi en el futur si accepteu la salvació que Déu us ofereix a través del seu fill Jesucrist.
És important deixar-se omplir per l'Esperit Sant per ser un instrument que Déu pugui fer servir per abraçar i donar ànims a tothom que és aquí. Deixeu que Déu us guiï la vida i pugui mostrar el seu amor a través vostre.
Sou la persona ideal per oferir consol, ser un refugi i reflectir Jesús. Penseu-hi.
Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.
Jo sé que el meu redemptor viu, i que a la fi s’alçarà per damunt de la pols;i fins després d’arrencada aquesta pell, en la meva carn he de veure Déu!
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
Li digué Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida; qui creu en mi, encara que mori, viurà.Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà eternament. ¿Ho creus, això?”
Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veui en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació.
No volem tampoc, germans, que des-conegueu la situació dels qui moren, a fi que no us entristiu com fan els altres que no tenen esperança.Tal com creiem que Jesús morí i res-suscità, així també creiem que Déu por-tarà amb Jesús els qui s’adormiren en ell.
Així, doncs, vosaltres ara teniu angú-nia, però us tornaré a veure i el vostre cor s’alegrarà, i ningú no us podrà pren-dre el vostre goig.
Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Destruirà per sempre més la mort; el Senyor Etern eixugarà les llàgrimes de tots els rostres i traurà de damunt de tota la terra l’oprobi del seu poble. És el Senyor qui ho ha dit.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Jo us ben asseguro que el qui escolta la meva paraula i creu en aquell qui m’ha enviat té la vida eterna i no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
El Senyor és el meu pastor; res no em mancarà.Em farà reposar en delicats pastu-ratges, prop d’aigües tranquil·les em menarà;reconfortarà la meva ànima. Em guiarà per camins de justícia per amor del seu nom.Fins si hagués de passar per la vall tenebrosa no tindria cap por, perquè tu estàs amb mi: la teva vara i el teu bastó és el que m’anima.
Sí, el Senyor té compassió de Sió, té compassió de totes les seves ruïnes, converteix el seu desert en un Edèn i la seva estepa en un jardí del Senyor. Allà s’hi trobarà goig i alegria, accions de gràcies i melodies de càntics.
Llavors les donzelles s’alegraran en la dansa, amb els joves i els ancians plegats; canviaré el seu dol en joia, els consolaré i els alegraré de les seves penes.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
I vaig sentir una veu potent que deia des del setial: “Aquest és el tabernacle que Déu estableix entre els homes, per a sojornar amb ells; ells seran el seu poble, i el mateix Déu-amb-ells serà el seu Déu.Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Per tant, sempre estem animosos, tot i que sabem que mentre ocupem aquest cos estarem exiliats del Senyor,perquè ens guiem per la fe i no per la vista.Amb tot, estem força animosos, mal-grat que ens estimaríem més estar exi-liats del cos i anar a viure amb el Senyor.
Aquell dia diràs: “Et lloaré, Senyor! Estaves irritat contra mi, però t’ha passat l’enuig i m’has tor-nat la pau.
Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
Em sento estrebat per dues bandes: per un costat, tinc el desig d’anar-me’n ja per estar amb Crist, que és, de bon tros, el millor de tot,però, per altra banda, vosaltres ne-cessiteu que la meva vida temporal continuï.
No t’espantis pel que hauràs de patir. Mira, el diable en llançarà alguns de vosaltres a la presó per posar-vos a prova, i tindreu una tribulació que durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.
Llavors vaig sentir una veu del cel que deia: “Escriu: Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor. Cert, diu l’Esperit, podran reposar de les seves fatigues, ja que les seves obres els acompanyen.”
Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix;si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Déu és el nostre refugi i fortalesa, un auxili ferm en les tribulacions.Per això no tenim por quan la terra trontolla i es trasbalsen les muntanyes en la mar.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
He lluitat el noble combat, he acabat la carrera, he guardat la fe;pel que resta, tinc reservada la corona de justícia que el Senyor, el jutge just, em donarà aquell dia; i no sols a mi, sinó també a tots els qui han anhelat la seva vinguda.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
Alço els ulls vers les mun-tanyes: D’on vindrà el meu ajut?El meu ajut ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.
I el testimoniatge és aquest: que Déu ens ha donat vida eterna, i aquesta vida radica en el seu Fill.Qui té el Fill té la vida; qui no té el Fill de Déu no té la vida.
Ell és per a nosaltres l’àncora de l’ànima, segura i ferma, que penetra fins a l’altra banda del vel,allà on Jesús, com a precursor, ha entrat per nosaltres, esdevingut “pontí-fex perpetu a la manera de Melqui-sedec”.
Els teus ulls veieren les meves accions, totes eren escrites al teu llibre. Havies determinat tots els dies de la meva vida, abans que cap d’ells existís.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
Perquè no ha menyspreat ni rebutjat el sofriment del desvalgut, ni li ha amagat la seva cara, ans l’ha escoltat quan l’invocava.
Jo els dono la vida eterna i mai no es perdran, ni ningú no les arrabassarà de la meva mà.Allò que el meu Pare m’ha confiat val més que tot, i ningú no pot arrabas-sar res de la mà del meu Pare.Jo i el meu Pare som u.”
Perquè és per gràcia que heu estat salvats, mitjançant la fe, i això no ve de vosaltres mateixos: és un do de Déu.No és fruit d’unes obres, per tal que ningú no pugui presumir-ne.