Categoria
51 Versicles sobre l'Amistat i el Companyerisme
Amb els meus amics comparteixo moments d'alegria i també moments de tristesa. "Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo; però us dic amics, perquè totes les coses que he après del meu Pare us les he fet conèixer" (Joan 15:15).
Trobo molt important ser sincer i lleial, perquè aquestes actituds fan que les meves relacions siguin més sanes i autèntiques. De fet, la veritable amistat es demostra en els pitjors moments, quan més necessito suport.
Sovint, diem que som amics durant els moments bons i alegres de la vida, però la veritable demostració d'aquest vincle es produeix en els instants en què apareix la malaltia, les finances fallen o potser es perd un ésser estimat. "En tot moment estima l'amic, i és com un germà en temps d'angoixa" (Proverbis 17:17).
Per tant, mentre tinguem oportunitat, procurem fer el bé a tothom, però, sobretot, als germans en la fe.
L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.
Qui encobreix les faltes promou l’amistat; qui segueix esmentant-les dispersa els amics.
Finalment, tingueu tots els mateixos sentiments, sigueu compassius, frater-nals, bondadosos, humils,
En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Benamats, estimeu-vos mútuament, perquè l’amor prové de Déu, i tot aquell qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu.
La riquesa proporciona molts amics, en canvi, el pobre fins de l’únic amic es veu privat.
Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano.Ja no us dic servents, perquè el servent no sap el que fa el seu amo. Us he anomenat amics, perquè us he fet co-nèixer tot el que he sentit del Pare.
No abandonis el teu amic ni el del teu pare, i en l’infortuni no vagis a casa del teu germà: més val un veí proper que un germà llunyà.
Ajudeu-vos els uns als altres a portar les càrregues, i així complireu la llei del Crist.
en l’amor fraternal sigueu afectuosos els uns amb els altres; en el respecte mutu, sigueu deferents.
Més val ser dos que un de sol, perquè el seu esforç és més profitós.En cas de caure, l’un aixecarà l’altre; però ai d’aquell qui està sol, que si cau no tindrà qui l’aixequi!
Posa poc sovint el peu a la casa del veí, no sigui que es cansi de tu i t’a-vorreixi.
Jonatan va renovar el jurament a David per l’afecte que li tenia, ja que se l’estimava més que la pròpia vida.
Així es complí allò que diu l’Escrip-tura: “Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia, i fou anome-nat amic de Déu.”
Les ferides d’un amic són mostres de lleialtat, però els petons de qui odia són una falsia.
No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.
El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda.
Saül i Jonatan, estimats i volguts, ni en la vida ni en la mort separats, més lleugers que les àguiles, més forts que els lleons.
Per això, animeu-vos mútuament i edifiqueu-vos els uns als altres, tal com ja feu.
I si li pregunten: “Què són, doncs, aquestes ferides que tens als braços?”, ell respondrà: “Me les van fer a casa dels meus companys.”
Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.
Dono gràcies al meu Déu sempre que em recordo de vosaltres,i en totes les meves oracions prego sempre per vosaltres amb alegria,per la part que heu tingut en la pro-clamació de l’evangeli des del primer dia fins avui.
Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
Sobretot mantingueu un amor constant entre vosaltres, perquè l’amor co-breix una multitud de pecats.
sinó tu, un home del meu cercle, company i confident meu,amb qui m’unia una afectuosa inti-mitat i anàvem plegats a la casa de Déu.
Acabada la conversa amb Saül, l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix.Saül, aquell mateix dia, se’l va quedar al seu costat i no el va deixar tornar a casa del seu pare.Jonatan, per la seva part, va fer un pacte d’amistat amb David, perquè l’es-timava com a si mateix.
Ara, doncs, si té alguna força una amonestació en Crist, si hi ha al-gun estímul en l’amor mutu, si existeix alguna comunicació espiritual, si sentiu algun afecte entranyable i compassiu,ompliu-me de goig mantenint la con-còrdia, tenint-vos un amor recíproc, unànimes, en harmonia.
Perquè tinc moltes ganes d’estar amb vosaltres per comunicar-vos algun do espiritual que us consolidi;més ben dit, per tenir en companyia vostra un mutu consol en la fe que ens és comuna a vosaltres i a mi.
Poca estima té als seus ulls l’home reprovable, però honora els qui temen el Senyor. Si ha jurat no es retracta, mal sigui contra seu.
amb tota humilitat i senzillesa, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres,disposats a conservar la unitat de l’Es-perit amb els lligams de la pau.