Categoria
122 Versets d'ànim per superar els reptes vitals
Quan et sentis defallir, Jesús et sostindrà la mà i no et deixarà caure; quan perdis de vista qui ets, el perfecte amor de Déu sempre et recordarà quant vals per a ell; quan no vulguis seguir caminant, l'Esperit Sant estarà al teu costat caminant amb tu; quan et trobis sol en la immensitat de la nit fosca, sentiràs el Pare etern dient-te una vegada i una altra que ell està amb tu, que el seu Sant Esperit no t'abandonarà, i pots tenir la total certesa de confiar en la seva paraula perquè ell mai menteix.
Déu vol que avui et llevis i vegis com n'és de bonica la vida, que notis com ha creat un paisatge per a tu i et deleitis amb el so dels ocells. No estiguis més desanimat, tens algú que t'estima molt, per això, sacseja la desesperança, torna a somiar i pren alè al teu cor. No vas néixer per rendir-te, ni per abandonar els teus somnis.
Permet que Déu dirigeixi la teva vida i tindràs èxit; deixa que ell sani les teves ferides i seràs una nova criatura. Jesús vol que el coneguis com aquell que no coneix impossibles, en ell tot es renova, es transforma i pot succeir.
Si estàs travessant un període de malaltia, la sang de Jesús et sanarà; si sents que el teu matrimoni s'ha fracturat, en Jesús totes les coses es fan noves; ell dóna obediència als fills i la pau que necessita la llar.
A causa de la situació que estàs vivint, no perdis la fe que veuràs el sol brillar una altra vegada, només creu, creu i mantén-te mirant al Déu de qui ve la teva victòria. Tens un gran camí per recórrer, en poc temps arribaràs a la meta; imagina la satisfacció d'aconseguir el que desitges, i no et desenfoquis. Filipencs 4.13: "Tot ho puc en Crist que em fortaleix".
Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
El Senyor és la meva llum i la meva salvació: de qui haig de tenir por? El Senyor és la defensa de la meva vida: de qui m’haig d’espantar?
Perquè Déu no ens ha pas donat un esperit de covardia, sinó de valentia, d’amor i de seny,
Clamen els justos, i el Senyor els escolta i els deslliura de totes les seves an-gúnies.
El Senyor és a prop dels cors con-tristats, i salva els afligits d’esperit.
Confia en el Senyor de tot cor i no et recolzis en el teu enteniment.
En tot el que emprenguis, ten-lo present i ell adreçarà els teus camins.
El Senyor és la meva força i el meu escut; en ell confia el meu cor i he estat emparat. Se m’enlaira el cor, i amb cançons el lloaré.
El Senyor és la força del seu poble, i la protecció salvadora del seu ungit.
Que la vostra conducta sigui desinte-ressada; acontenteu-vos amb allò que teniu, perquè ell ha dit: “No et deixaré ni t’abandonaré”,
de manera que podem dir amb plena confiança: “El Senyor està a favor meu; no tindré por, què pot fer-me un mortal?”
Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
Mireu, Déu és el meu salvador; con-fiaré en ell i no tindré cap temença. El Senyor és la meva fortalesa i la meva protecció. Ell ha estat la meva salva-ció!”
La teva paraula és una llanterna per als meus passos, i una claror que il·lumina el meu camí.
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs.
Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima,
perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”
El Senyor, el Déu Etern, és la meva força; ell farà els meus peus àgils com els dels cérvols i em farà caminar per les altures. (Al mestre de cant. Amb instruments de corda)
Posats, doncs, a fer el bé, no ens desa-nimem, que al seu temps collirem, si no defallim.
Per això, no ens acovardim; al con-trari, malgrat que la nostra humanitat externa va decaient, dins nostre ens anem renovant dia a dia.
Perquè els nostres actuals sofriments són lleugers i duren poc, però produeixen en nosaltres un pes de glòria immens que no tindrà fi.
El nostre objectiu no és pas el món que es veu, sinó el món que no es veu, perquè el món que veiem dura poc, i el món que no es veu dura per sempre.
El seu rigor dura un moment, la seva bondat, tota la vida. El capvespre allotja el plor, i al matí esclata l’alegria.
El Senyor és bondadós, és un refugi en el dia de l’aflicció, i coneix els qui confien en ell.
Per tant, no passeu ànsia per l’ende-mà, que l’endemà ja es preocuparà pel seu compte. Cada dia en té prou amb els seus propis afanys.
Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
Vosaltres proveniu de Déu, fillets, i els heu vençut, perquè el qui està amb vosaltres és més poderós que el qui està amb el món.
Descarrega el teu pes sobre el Senyor, i ell et sostindrà; no permetrà mai que el just s’en-fonsi.
Us he dit això a fi que tingueu pau en mi. En el món trobareu tribulacions, però tingueu coratge, jo he vençut el món.”
Beneeixo el Senyor, que m’aconsella; fins a les nits alliçona la meva consciència.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
Estigueu gojosos en l’esperança, si-gueu pacients en la tribulació, sigueu constants en l’oració.
Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.
Germans meus, quan us topeu amb les diverses afliccions de prova, tingueu-ho com una gran satisfacció,
convençuts que la vostra fe provada engendra constància.
Però mireu que la constància tingui una obra acabada, així sereu perfectes i enterament cabals, no deficients en res.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
Quan tinc por, confio en tu.
En Déu, de qui exalço la seva pro-mesa, en Déu confio, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa,
Els qui sembraven amb llàgrimes, amb crits de joia segaran.
Anava caminant i plorant el que duia la llavor per sembrar, però de tornada vindrà content i alegre, portant les seves garbes.
descarregueu damunt d’ell totes les vostres inquietuds, perquè ell es preocu-pa de vosaltres.
Si travesses aigües profundes, estaré amb tu; si passes pels rius, no t’ofegaran; si camines pel foc, no et cremaràs ni et consumiran les flames,
Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats,
aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Estic segur també d’una cosa: que aquell qui va començar en vosaltres la lloable empresa l’anirà conduint a bon terme fins al dia de Jesucrist.
No ha caigut damunt vostre cap temptació sobrehumana: Déu és lleial, i no permetrà que sigueu provats més en-llà del que podeu suportar; al contrari, amb la prova us donarà també mitjans per a poder-la superar.
I no sols això, sinó que també sentim goig en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència;
la paciència, virtut sòlida; la virtut sòlida, esperança.
Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos,
i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor.
Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa,
amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu.
El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre!
Estigueu sempre contents,
pregueu constantment,
en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús.
Jesús se’ls va quedar mirant i els digué: “Això és humanament impossible, però per a Déu tot és possible.”
El Senyor està a favor meu, no tindré por; què pot fer-me un mortal?
El Senyor està a favor meu, empa-rant-me, i jo puc desafiar els qui m’avor-reixen.
Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar, a través de la força que ens comunica,
Però m’ha contestat: “Ja en tens prou amb la meva gràcia, perquè la força es fa realitat en la feblesa.” Així, doncs, de bon grat em gloriaré, si de cas, en les febleses, per tal que reposi sobre meu la força de Crist.
Qui habita a l’empara de l’Al-tíssim, i reposa a l’ombra de l’Omnipotent,
diu al Senyor: Refugi i castell meu, el meu Déu, en qui confio!
Perquè jo, el Senyor, el teu Déu, és qui t’agafa la mà dreta i et diu: “No tinguis por, que sóc jo qui t’ajuda.”
Però el Senyor va estar al meu costat i em va donar forces per a dur a bon terme la proclamació del missatge per mitjà meu, perquè l’escoltessin tots els gentils; i “m’he lliurat de la gola del lleó”.
Jo sóc amb tu i et guardaré vagis on vagis i et tornaré en aquesta terra; no et deixaré pas sense haver complert el que t’he promès.”
enfortits en tota virtut, segons el seu poder gloriós, enterament pacients i constants;
Per això esteu contents, malgrat que encara hàgiu de ser afligits un quant temps per diverses proves,
a fi que el metall pur de la vostra fe, molt més valuosa que l’or destructible, tot i que és provat al foc, resulti un motiu de lloança, glòria i honor en la manifestació de Jesucrist,
Ell els digué: “Perquè us falta fe. Us asseguro que, si teniu una fe com un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: «Passa d’aquí cap allà», i hi passarà; i res no us serà impossible.
Encara que les muntanyes es retirin i els turons se somoguin, el meu amor no s’apartarà de tu ni trontollarà el meu pacte de pau, diu el qui s’ha compadit de tu, el Senyor.
si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
“Per l’opressió dels afligits, pel gemec dels pobres, m’alçaré ara mateix”, respon el Senyor. “Posaré en seguretat el qui ho anhela.”
Per tant, apropem-nos amb confiança al tron de la gràcia per rebre misericòr-dia i poder trobar la gràcia que en el moment oportú ens ajudi.
I aquesta és la confiança que tenim envers ell: que quan demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ens escolta.
ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. Sapigueu que seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi del món.”
de manera que tothom vegi i sàpiga, s’adoni i comprengui que ho ha fet la mà del Senyor; que el Sant d’Israel ho ha creat.
El pecat ja no tindrà més domini damunt vostre, perquè ja no esteu sota el règim de la Llei, sinó sota el règim de la gràcia.
no us inquieteu per res, ans en qual-sevol ocasió acudiu a l’oració i a la sú-plica, presentant a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies.
I la pau de Déu, que supera tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús.
Estimats, no us sorprengueu de la foguera que s’ha encès entre vosaltres per a posar-vos a prova, com si us pas-sés una cosa insòlita;
al contrari, estigueu contents en la mesura que compartiu els sofriments de Crist, a fi que també en la revelació de la seva glòria exulteu de goig.
Tinc en compte els teus manaments i les teves ensenyan-ces, perquè tota la meva conducta és davant teu.
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres,
no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta.
perquè és el Senyor qui dóna la sa-viesa, el coneixement i la intel·ligència brollen de la seva boca.
a fi que siguin refermats els vostres cors, en santedat irreprotxable, davant Déu, el nostre Pare, en la vinguda de nostre Senyor Jesús, amb tots els seus sants.
El Senyor és la meva força i el motiu de la meva lloança, perquè m’ha estat la salvació.
i obtenim qualsevol cosa que li demanem, perquè complim els seus manaments i fem allò que li agrada.
M’imagino el Senyor sempre al davant meu, perquè si ell està al meu costat no trontollaré.
També la seva divina potència ens ha proveït de tot el que cal a la vida i a la pietat, per mitjà del coneixement d’a-quell qui ens ha cridat per la seva pròpia glòria i la seva virtut.
On podria allunyar-me del teu es-perit, on puc fugir de la teva presència?
Si pugés dalt del cel, tu hi ets: si m’ajagués a l’abisme, ets allà.
Si prengués les ales de l’aurora, i anés a viure als extrems de la mar,
també allà la teva mà m’abastaria, i la teva dreta em retindria.
Per la misericòrdia de Déu us exhorto, doncs, germans, a oferir la vostra persona com un sacrifici vivent, consagrat, agradable a Déu, que és el vostre culte lògic,
En l’amor no hi ha lloc per al temor, al contrari, l’amor complet foragita la temença, perquè la por preveu un càstig, per tant, el qui té temença és que no ha madurat en l’amor.
Benaurat l’home que resisteix la prova de les afliccions, perquè quan sigui aprovat rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui l’estimen.
Perquè el Senyor Etern, el Sant d’Is-rael, ha dit això: “Si us convertiu i resteu tranquils, sereu salvats; en la calma i en la confiança tindreu la fermesa.” Però no ho heu volgut,
Ell eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà; ni mai més hi haurà dol, ni clams, ni penes, perquè les coses d’abans han passat.”
Però Jesús es va girar i, en veure-la, li digué: “Confia, filla; la teva fe t’ha salvat.” I des d’aquell moment la dona va quedar guarida.
no tinguis por, perquè jo sóc amb tu; no et desanimis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo; jo et sostinc amb la meva dreta victoriosa.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran i us perseguiran i malparlaran falsament de vosaltres.
Estigueu alegres i contents, perquè la vostra recompensa és valuosa en el cel, ja que de la mateixa manera van perse-guir els profetes que us han precedit.
A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
digna’t beneir la casa del teu servent, a fi que perduri sempre en la teva presència; perquè tu, Senyor Déu, ho has promès, i amb la teva benedicció serà beneïda la casa del teu servent per sempre més.”
Senyor, la fortalesa meva i el meu baluard, el meu refugi el dia de l’aflic-ció! A tu acudiran les nacions, des dels confins de la terra, i diran: “La posses-sió dels nostres pares no fou res més que una mentida, vanitat i coses sense va-lor.”